dijous, 30 d’agost de 2012

LA GRÈCIA MÉS SAGRADA


                                                                 SANTUARIS DE DELFOÍ    i   OLYMPIA



SANTUARI  DE  DELFOÍ

Delfoí, lloc central de la vida religiosa grega,  es troba als peus del Parnàs. Un museu, petit però potent, ofereix peces cabdals de gran bellesa.



L’Auriga, és una molt elegant escultura en bronze, delicada i esvelta, que sobresurt en un lloc preferent prop d’una interessant reconstrucció dibuixada de la quadriga, amb restes de peces de bronze trobats.  


L'escultura fou recuperada el 1896 de les runes de Delfoí i acabà sent un model d’inspiració per a l’Art Deco del segle XX.




També s’hi exposa molt elegantment:

·               L’Omfalos o melic del món. Delfoí així fou considerat pels clàssics.
·               Una impressionant Esfinx fa pensar en el mite d’Edip.
·               L’estàtua d’Adonis és remarcablement espectacular
·               El frontó del temple d’Apol·lo, d’un serè equilibri presidit pel propi déu.
                És tracta d’un conjunt escultòric de l’inici del clàssic post arcaic.
·               Diversos altres frontons, mètopes i escultures dels tresors.

Després de visitar el Museu el camí condueix a la zona arqueològica, tot vorejant els templets dels “Tresors”, fins al temple d’Apol·ló amb l’altar reconstruït. És fàcil d'imaginar els sacerdots guarnits de cerimònia fent un sacrifici als déus.


El teatre, és petit però molt ben conservat i amb un punt de nostàlgia dels vells episodis viscuts.

Delfoí doncs fou un lloc clau de la Grècia antiga, immers en la regió de la Fòcida on s’entronitza majestuós el sagrat Mont Parnàs. 

El topònim era Pyto que era l’equivalent de Delfoí… seguint el joc de paraules, del topònim Pyto en surt pitias o pitonisses que eren les portantveus de l’Oracle instal·lat al fons del temple d’Apol·lo. 

La primera pitia coneguda sembla que es deia Sibila i acaba sent el nominatiu d’aquesta professió. 

Les sibiles emitien unes respostes de complexe interpretació, ambigues fins al moll de l’os i equivoques fins a l’exasperació. Podriem dir que eren respostes sibil·lines... com diriem ara.


Delfoí va patir per les seves immenses riqueses i per les seves obres d’art. 

Neró es va endur 500 estatues de bronze… uns diuen que per a enbellir la Domus Aurea de Roma i altres diuen que per fer-les bozins i fer-ne moneda, per tal de pagar el sou als seus soldats. Adrià, emperador de forta arrel hel·lenista, retornà estatues a Delfoí i en va restaurar els temples i els monuments. 


Constantí, dit el Gran, també va saquejar-la per a la seva nova capital de l’Imperi, Constantinoble, enduent-se, entre d’altres obres d’art, una quadriga de bronze del temple d’Apol·lò, que ara guarneix la façana de Sant Marc de Venezia.

Aquesta quàdriga ja fou duta, previament, a Roma per Neró i retornada a Delfoí per Adrià. De ben segur deuen ser els cavalls més viatjats després del cavall d'Alexandre el Gran, Bucèfal. 
Finalment Teodosi I dit el Gran clausurà, el 385 dC, el recinte de Delfoí en proclamar l’interdicció absoluta dels cultes pagans en tot l’Imperi Romà.


SANTUARI  D'OLYMPIA

La ruta cap a Olympia es fa tot gaudint del magnífic paisatge de l’Arcàdia: muntanyes amb valls farcides de vegetació, conreus, oliveres i boscos entre els quals hom hi troba pobles penjats a les costes de la muntanya. 

Recorrent l’Arcàdia amb cotxe hom se’n adona que aquell país muntanyenc, anomenat antigament Arcàdia Félix, devia ser impossible de conquerir pels seus amagatalls i contrades. 

Tampoc ha de sorprendre que entre els seus habitants hi haguessin els millors soldats, els esquiritai espartans.
HERMES i DIONÍS

El museu d’Olympia

·               A l’entrada hi ha una maqueta per situar-se en l’espai i el temps.
·               Sales amb col·leccions d’amulets, cascs, equipaments i armadures.
·               Entre els cascs destaca el de Milicíades, l’heroi de Maratonas. Reverència.
·               S’hi exposen imponents calderes i perols amb grifons i lleons fent de nansa.
·               Restes dels frontons del temple de Zeus així com de les seves mètopes.
·               Per sobre de tot cal remarcar l’Hermes amb Dionís, de Praxítel.les. D’extrema bellesa i serenitat que ha arribat als nostres dies en un estat de conservació immillorable. Esquer idoni per a una síndrome de Sthendal.

Recinte arqueològic d’Olympia.

GIMNÀS 
El tomb pel recinte es veu acompanyat per un eixordidor concert simfònic de grills. La millor música per a iniciar un viatge pels racons olímpics d'Olympia.

El Gimnàs ve seguit per la Palestra que se’n han restaurat les columnes que han estat redreçades. És el moment de capbussar-se al llibre de capçalera:

Indro Montanelli: Pàgina 197 (Les Olimpíades)

Seguim la passejada per les diferents zones del recinte fins arribar a dos llocs emblemàtics:

PORTA D'ENTRADA A L'ESTADI
ESTADI OLIMPIC

































·                  Estadi : s’hi entra pel túnel d’atletes. Un cop dins amara la immensitat de la pista de les curses, dels jocs i de les lluites. Voregen l’estadi unes faldes de la vall on hi eren instal·lades les grades de fusta. Solament queden els basaments en pedra dels seients d’autoritats i la meta/sortida de la cursa. Aquest estadi fou la mesura de les distàncies en el món grec; un estadi correspon a uns 200 metres, de la mateixa manera que els anys d’olimpíada - quadrienals -  n’eren la mesura de temps.

·               Temple de Zeus que fou destruït per un terratrèmol al s. VI d.C en trobem una sola columna reconstruïda per arqueòlegs alemanys. La resta de columnes roman per terra degut a un terratremol.
TEMPLE DE ZEUS
-  Fídies construí l’estàtua de Zeus, en ivori i or. Un cop acabada li preguntà si n’estava content. Zeus va contestar enviant un llamp sobre el temple acompanyat d’un potentíssim tro. (Pausànies).
-  L’estàtua fou traslladada a Constantinoble per Teodosi I el 383 d.C. i destruïda per un incendi el 475 dC.
-  Es conserven baix-relleus originals del tron de Zeus que van acabar a Roma a finals del s. XVIII i, sense saber ben bé com, ara són a l’Ermitage de Sant Petersburg antiga capital de totes les Russies.

Pobres pedres... quines tombarelles pel món !!!!!



BONES VACANCES A TOTHOM I FINS AL SETEMBRE!!!!!


1 comentari:

stevemcgarrett13 ha dit...

Hola aquesta pagina es genial. Continueu piblicant noves entrades....