diumenge, 30 de març del 2014

VIATJANT PER L'IRAN - 1



TEHERAN

Gaudir d’un Nadal i Cap d’Any en un país de tradició islàmica allunya totalment de la forçada faramalla comercial i del decorat artificial que fem a Occident en dates tan senyalades. Si a més el país en qüestió és l'Iran encara et fa sentir més lluny de la faramalla. És un plaer relaxant ser lluny de la pressió nadalenca.
POL·LUCIÓ A TEHERAN

























REFUGI MUNTANYES D'ERBUZ




















Hi ha milers de detalls que configuren el tarannà d’un país. Iran, però, colpeix per la seva intencionalitat i per la força de cada detall viscut. Es faria llarguíssim de fer-ne un seguit. 

El nom de Teheran, ve de la llengua farsí (persa) i vol dir “al fons del vessant de la muntanya”, fent referència a les properes muntanyes Elburz de 5.000 m d’alçada. 

Teheran impacta per la dimensió demogràfica amb 15 milions d’habitants, pel seu immens caos circulatori, pel desordre urbanístic i per la gran pol·lució atmosfèrica.
BASAR DELS TEIXITS. ROBA COMPRANT ROBA ?
Aquesta metròpoli té poc a visitar si no és l’antic palau Golestan dels Xas de Pèrsia, el gran basar central de 3000 anys d’antiguitat, el Parlament i la mesquita Sepahsalar, que tan sols es poden contemplar de lluny i amb un avís estrictíssim de prohibició de fer-hi fotos.
SEDA DEL LLUNYÀ ORIENT

Teheran, però, guarda un secret. El secret es troba “amagat” en els soterranis de la Banca Central Melli, protegit per unes gegantesques càmeres cuirassades. 

Es tracta dels tresors imperials dels Xas de Pèrsia. Milers de joies encastades de diamants, maragdes, robís i perles. Pura magnificència oriental.

Teheran convida a fer, però, dues excursions impactants: la ciutat santa de Qom, seu i capital dels clergues xiïtes que governen el país i el santuari de Màixhad seu del santuari de l’Imam Rezà on conflueixen anualment 20 milions de peregrins provinents del món musulmà xiïta

CIUTAT SANTA DE QOM
SANTUARI DE FÀTIMA. CUPULA D'OR I MINARETS

A una hora de camí al sud de Teheran és troba la ciutat de Qom on tenen el centre d'operacions, religiós i polític, els clergues més importants del regim islàmic iraní.  A Qom s’hi va instal·lar en el seu moment l'aiatol·là Khomeini i allí és on hi viu l’actual “lider suprem de l’Iran”, l’aiatol·là Alí Jamenei.

ESTRICTA OBSERVANÇA
La importància de Qom neix amb la construcció del santuari de Fàtima, que fou la pietosa germana de l’imam Alí Rezà, enterrada en aquest indret el segle IX. Centenars de seminaris, universitats i centres teològics s’hi han arrelat. És d’aquesta ciutat on van, venen i provenen els clergues xiïtes que lideren Iran i per tant és un important centre de poder.

CIUTAT SANTA DE MÀIXHAD
DETALL DEL COMPLEX DEL SANTUARI ALÍ-REZÀ



A Màixhad si va en avió... que t'apropa quasi bé a la frontera amb l’Afganistan. És una visita que cal fer, perquè és en aquesta ciutat santa on es pot veure, i viure, la grandíssima devoció religiosa fora del comú que regna a l’Iran. 

El santuari de l’Imam Alí Rezà recorda un Vaticà... però en gran. És cert que es un santuari vetat per als infidels (no musulmans), però si es guarden els codis de conducta formals es pot visitar barrejat en mig de centenars de milers de pelegrins.
UNA DE LES SALES INTERIORS D'ALÍ-REZÀ
És en aquest santuari que un hom es pot conscienciar de la gran magnificència de l’Orient. Marbres, desenes de minarets, cupules daurades, faiances perses, catifes artesanals, portes d’or, alabastres diversos i per sobre de tot una devoció que en certs moments assoleix una certa histèria col·lectiva.
PORTALADA D'OR DEL SANTUARI



SANTUARI ALÍ-REZÀ: CÚPULES DE GOHAR SHAD

PROPER LLIURAMENT...

                                                XIRAZ, TOMBES REIALS I PERSÈPOLIS
                           

SÍRIA, PATRIMONI ARTÍSTIC ARRANAT - 2


 APAMEA  &  PALMIRA  &  BOSRA

APAMEA

Una mica més al sud d’Alep s’aixeca la ciutat d’Apamea (Afamia) que assolí el seu esclat el segle IV AC, i que està construïda sobre un altiplà immens a la vorera del riu Orontes.

Ciutat esplèndida, rica i culta de 200.000 habitants i que gaudí del teatre més gran de tot l’Imperi. Posteriorment, aquest teatre, facilità la pedra que bastí la Gran Ciutadella actual. Sortosament, però, es salvà el carrer principal el “Cardo Maximus” de 2 Klm. d’allargada i 40 metres d’ampla; com qui diu l’amplada de la Diagonal de Barcelona.

APAMEA : CARDO MAXIMUS COLUMNAT
De tots els llocs que un hom pugui visitar de l’Imperi de Roma és aquest, sense cap mena de dubte, el que et trasllada al passat com en un “stargate” en el temps. En aquesta culta i cosmopolita ciutat, la llegenda diu que Cleopatra VII Filopator hi va sojornar llargues estades, de ben segur acompanyada de Marc Antoni.

Passejar en la soletat del paratge, tot el llarg de l’avinguda, et fa sentir com un ciutadà romà que acaba d’arribar d’un viatge de negocis, procendent del port d’Antioquia i en destinació a la més rutilant de les ciutats comercials del Pròxim l’Orient: Palmira.

PALMIRA
PALMIRA : CIUTADELLA

Tot un rosari de ciutats nabatees solquen de nord a sud tot el Pròxim Orient, com Palmira, Bosra, Advat, Petra i d’altres. 

Els nabateus foren un poble àrab que establí ciutats/magatzem que acollien el comerç de l’Àssia més oriental. 


Ciutats  que repartien les mercaderies de luxe pels ports principals de la costa mediterrània, com Antioquia, Tir, Trípoli, Beirut o Ashkelon.

Fou una federació tan potent que arribà a proclamar-se en imperi en el segle III DC sota el fuet d’una dona excepcional. Zenòbia (269-274DC) fou una dona enèrgica, culta, intel·ligent i poderosa. De fet Zenòbia no era nabatea si no jueva i ha estat una de les dones més afamades de la Història.
PALMIRA : TETRAPYLON
PALMIRA : TEATRE 
La seva personalitat i la seva heroïcitat donaren lloc a novel·les, òperes i estudis històrics. No li tremolà la mà en plantar-se davant l’Imperi de Roma i com a generala del seu exèrcit conquerí Egipte als romans

Prèviament, però, havia fet  assassinar el seu marit que el considerava massa tou amb Roma; un "botifler".

Finalment fou assetjada a Palmira i, tot i assolir fugir a l’Eufrates, va ser feta presonera per l’emperador romà Aurelià que, impactat per la seva personalitat, qui sap si mig enamorat, fou benevolent amb la seva persona tot i que la feu desfilar pels carrers de Roma com a trofeu de guerra.

Per a arribar a Palmira, en ple desert de l’estepa síriana, calen ànims i força d’esperit per recórrer els 250klm des de Damasc. El paisatge és inhòspit i tan sols pinzellades d’oasi ajuden a fer el camí. Penso que fa 2000 anys el clima devia ser més amable i el paisatge més agraït. 
PALMIRA : TEMPLE DE BAAL
Impacta el temple de Baal. El déu Baal és un dels pocs que assumeix la doble pulsió del Bé i del Mal en una sola divinitat. Tan bon punt caigué l’Imperi Bizantí en mans dels àrabs, al segle VII DC, la ciutat recuperà el seu neguit comercial. No obstant bona part dels edificis clàssics foren esquarterats i espoliats per tal de bastir la gran ciutadella que s’alça a la muntanya veïna i que presideix la planura.

PALMIRA : DECOMANUS MAXIMUS
BOSRA
BOSRA : CIUTAT ROMANA HABITADA
Bosra és, també, una espectacular ciutat nabatea, molt propera a Gerasa, ambdues ciutats fent frontera amb la Jordània actual, i a uns 100klm al sud de Damasc.

El fet més colpidor de Bosra és que mai ha estat deshabitada des de la seva fundació, al punt que els dies que la vaig visitar podies passejar pel bell mig d’edificis nabateus o romans en els quals podies comprar roba, queviures o refrescs. 
Cotxes ben aparcats a l’atri d’una casa, jovent prenen un te sobre un capitell corinti o simplement ramats d’ovelles pasturant en el propileu d’un temple.



Bosra assolí prop de 100.000 habitants i per tant no ens ha de sorprendre que hi trobem un dels teatres més grans de l’Imperi de Roma, amb 10.000 seients. El més espectacular però és el seu excel·lent estat de conservació. 
I això perquè? Perquè els omeies en el segle VII el varen transformar en fortalesa, que esdevingué inexpugnable àdhuc pels croats del rei Balduí II el Leprós, rei de Jerusalem.

Sembla, però, que els opositors al règim de Baixar Al-Àssad es varen refugiar a Bosra el passat juny i foren bombardejats molt intensament per les forces del règim i en aquests moments no es té notícia de l’estat en què es troba aquest assentament arqueològic. 

Tinc ben viu en la memòria haver visitat la ciutat en dia festiu, moment que tot el jovent de Bosra ben guarnit i alegre prenia possessió de l’immens espai del teatre, i tant nois com noies, per separat, es lliuraren a danses folklòriques druses.

BOSRA : TEATRE - FORTALESA

Potser la darrera imatge d’una Síria encara innocent...

SÍRIA, PATRIMONI ARTÍSTIC ARRANAT - 1



                                      DAMASC  &  ALEP  I  CIUTATS  MORTES 

PATI INTERIOR DE LA MESQUITA OMEIA DE DAMASC





























D A M A S C 

Damasc ha estat habitada de fa 5.000 anys; amb Jericó són les dues ciutats més antigues del Món que han persistit habitades sense interrupció en el temps. Tot l’encant i la màgia de Damasc, però, es troba dins les muralles de la Ciutat Vella.


El carrer principal de la Ciutat Vella és l’antic Decumanus Maximus dels romans, que n’ha guardat el traçat exacte; la “Via Recta”, que llegim en els Fets dels Apostols, on va viure Sant Pau i on Ananies li va fer el miracle de recuperar-li la visió.
L’epicentre, però, és la Mesquita Omeia, edifici que de ben primer fou un esclatant temple romà dedicat a Júpiter, després basílica de Sant Joan Baptista sota els bizantins i finalment “la” mesquita de referència del món islàmic. L’únic edifici de la història que ha servit tres religions: pagana, cristiana i musulmana.
Dins del recinte de la mesquita, es troba un venerat santuari on s’hi troba guardat el cap de Sant Joan Baptista, que feu tallar Salomé en un atac de gelosia i de revenja, després d’una dansa sense massa vels.
PERÍMETRE EXTERN DE LA MESQUITA OMEIA
En un altre santuari, extern al recinte, rauen enterrades i molt venerades les despulles del gran guerrer Saladí (Salah-Ad-Din) el líder kurd que, entre d’altres heroïcitats, va reconquerir Jerusalem als croats, el 1187.

TOMBA  SALAH-AD-IN
Però la Ciutat Vella és també un espai urbà per a perdre-s’hi, sigui pels racons del barri armeni o siríac com pel barri on rauen els petits palaus turcs, ara reconvertits en cafeteries, hotels o restaurants.
   
En un racó amagat, i un xic tètric, encara es pot passejar pel polsós barri jueu d’Al-Amin, un dels més antics calls del món. Els jueus sobrevivents de la destrucció de Jerusalem pels romans de Titus, l'any 70 DC, van anar de primer, als dos llocs més propers: Alexandria i Damasc. Pels carrers d’Al-Amin se sent parlar hebreu, molt discretament, però.

A L E P 
D’Alep (Halab) ens ve a la memòria el seu famós sabó elaborat amb els millors olis de l’olivera mediterrània; sabó que fou molt preuat pels faraons Ptolomeus, i molt en especial per l’afamada Cleopatra VII Filopator que s’hi lliurava plaent per tal de mantenir jove la seva pell, i no es lliurava pas als banys de llet de burra com diu la llegenda. Cleopatra sempre va romandre molt lligada a Síria on hi sejornava molt sovint.
PALAUET TURC A ALEP

Alep, a part de fer sabó, és una joia, però pel que diuen les noticies de la guerra ha estat fortament malmesa. 

Es tracta d’una ciutat i d’una gent que gaudeix més d'un tarannà turc que no pas àrab o sirià. De fet fou força casual que caigués del costat de Síria en el trossejament que feu el Tractat de Sèvres (1920) de l’Imperi Turc.

Alep, amb tres milions d’habitants, és presidida per la Ciutadella, una de les fortaleses més espectaculars de l’Orient. Construïda el 1200 DC, agafà una gran embranzida en l’época de les croades. En els seus calabossos hi varen passar croats com Renaud de Châtillon o el rei de Jerusalem, Baldui II dit el Leprós.
CIUTADELLA  D'ALEP  S. XIII 




Dins d’aquest immens castell s’hi troba una mesquita entranyable dedicada a Abraham, puix, segons la llegenda, el patriarca hi descansà en aquell indret, en un dels seus viatges. L’agost de 2012 l’exercit de Baixar Al-Àssad hi va deixar anar un obús, efectes del qual es desconeixen a hores d’ara la destrossa assolida.

MINARET DE LA GRAN MESQUITA OMEIA D'ALEP
La ciutat que rodeja la Ciutadella, especialment el seu mercat, la Gran Mesquita i els palaus turcs en fan una ciutat màgica i serena, com manllevada dels temps antics. Ciutat cosmopolita farcida de nacionalitats, parles i religions diverses, on encara es poden trobar descendents de l’imperi hittita de fa 4000 anys. El 25 d’abril d’enguany fou arranat el minaret més bonic de l’Orient, a la Gran Mesquita Omeia d’Alep.

CIUTATS  MORTES 

Les Ciutats Mortes, prop del camí que va d’Alep a Damasc. 

És un dels indrets del món més inquietant i romàntic que es pugui visitar. 

Es tracta de la serralada de muntanyes de Zawiya, on unes 40 ciutats amb uns 700 llocs, restes i indrets arqueològics, mostren un dels misteris irresolts de la història.

D’ençà del segle I DC es varen anar establint poblacions que assoliren un quart de milió d’habitants. Sobtadament la població va fugir durant el segle VI i hi deixà intacta l’arquitectura romana i bizantina. No fou fins a l’arribada dels francesos el 1920 que es varen descobrir les “ciutats mortes”.


Una passejada per aquesta zona deshabitada i oblidada per la història, en mig de cabres i oliveres, és una experiència farcida de misteri, de cultura i d’emoció. 

Durant l'època romana hi creixien les millors oliveres de la Mediterrània, el seu oli es venia a tot l’Imperi, sortint pel port d’Antioquia. Al segle VI DC un insecte enverinà les oliveres que moriren de sobte i tot seguit la població va fugir deixant les cases, temples i palaus. La zona fou envaïda pels llops... fins ara.


PROPER I DARRER LLIURAMENT...
                                                            SÍRIA, PATRIMONI ARTÍSTIC ARRANAT ?
                                                                          APAMEA  &  PALMIRA &  BOSRA

Minaret de Jesus (Mesquita Omeia de Damasc)