SÍRIA, PATRIMONI ARTÍSTIC ARRANAT - 1

                                      DAMASC  &  ALEP  I  CIUTATS  MORTES 

PATI INTERIOR DE LA MESQUITA OMEIA DE DAMASC

D A M A S C 

Damasc ha estat habitada de fa 5.000 anys; amb Jericó són les dues ciutats més antigues del Món que han persistit habitades sense interrupció en el temps. Tot l’encant i la màgia de Damasc, però, es troba dins les muralles de la Ciutat Vella.

El carrer principal de la Ciutat Vella és l’antic Decumanus Maximus dels romans, que n’ha guardat el traçat exacte; la “Via Recta”, que llegim en els Fets dels Apostols, on va viure Sant Pau i on Ananies li va fer el miracle de recuperar-li la visió.

L’epicentre, però, és la Mesquita Omeia, edifici que de ben primer fou un esclatant temple romà dedicat a Júpiter, després basílica de Sant Joan Baptista sota els bizantins i finalment “la” mesquita de referència del món islàmic. L’únic edifici de la història que ha servit tres religions: pagana, cristiana i musulmana.

Dins del recinte de la mesquita, es troba un venerat santuari on s’hi troba guardat el cap de Sant Joan Baptista, que feu tallar Salomé en un atac de gelosia i de revenja, després d’una dansa sense massa vels.

PERÍMETRE EXTERN DE LA MESQUITA OMEIA

En un altre santuari, extern al recinte, rauen enterrades i molt venerades les despulles del gran guerrer Saladí (Salah-Ad-Din) el líder kurd que, entre d’altres heroïcitats, va reconquerir Jerusalem als croats, el 1187.

TOMBA  SALAH-AD-IN

Però la Ciutat Vella és també un espai urbà per a perdre-s’hi, sigui pels racons del barri armeni o siríac com pel barri on rauen els petits palaus turcs, ara reconvertits en cafeteries, hotels o restaurants.

   

En un racó amagat, i un xic tètric, encara es pot passejar pel polsós barri jueu d’Al-Amin, un dels més antics calls del món. Els jueus sobrevivents de la destrucció de Jerusalem pels romans de Titus, l'any 70 DC, van anar de primer, als dos llocs més propers: Alexandria i Damasc. Pels carrers d’Al-Amin se sent parlar hebreu, molt discretament, però.

A L E P 

D’Alep (Halab) ens ve a la memòria el seu famós sabó elaborat amb els millors olis de l’olivera mediterrània; sabó que fou molt preuat pels faraons Ptolomeus, i molt en especial per l’afamada Cleopatra VII Filopator que s’hi lliurava plaent per tal de mantenir jove la seva pell, i no es lliurava pas als banys de llet de burra com diu la llegenda. Cleopatra sempre va romandre molt lligada a Síria on hi sejornava molt sovint.

PALAUET TURC A ALEP

Alep, a part de fer sabó, és una joia, però pel que diuen les noticies de la guerra ha estat fortament malmesa. 

Es tracta d’una ciutat i d’una gent que gaudeix més d'un tarannà turc que no pas àrab o sirià. De fet fou força casual que caigués del costat de Síria en el trossejament que feu el Tractat de Sèvres (1920) de l’Imperi Turc.

Alep, amb tres milions d’habitants, és presidida per la Ciutadella, una de les fortaleses més espectaculars de l’Orient. Construïda el 1200 DC, agafà una gran embranzida en l’época de les croades. En els seus calabossos hi varen passar croats com Renaud de Châtillon o el rei de Jerusalem, Baldui II dit el Leprós.

CIUTADELLA  D'ALEP  S. XIII 

Dins d’aquest immens castell s’hi troba una mesquita entranyable dedicada a Abraham, puix, segons la llegenda, el patriarca hi descansà en aquell indret, en un dels seus viatges. L’agost de 2012 l’exercit de Baixar Al-Àssad hi va deixar anar un obús, efectes del qual es desconeixen a hores d’ara la destrossa assolida.

MINARET DE LA GRAN MESQUITA OMEIA D'ALEP

La ciutat que rodeja la Ciutadella, especialment el seu mercat, la Gran Mesquita i els palaus turcs en fan una ciutat màgica i serena, com manllevada dels temps antics. Ciutat cosmopolita farcida de nacionalitats, parles i religions diverses, on encara es poden trobar descendents de l’imperi hittita de fa 4000 anys. El 25 d’abril d’enguany fou arranat el minaret més bonic de l’Orient, a la Gran Mesquita Omeia d’Alep.

CIUTATS  MORTES 

Les Ciutats Mortes, prop del camí que va d’Alep a Damasc. 

És un dels indrets del món més inquietant i romàntic que es pugui visitar. 

Es tracta de la serralada de muntanyes de Zawiya, on unes 40 ciutats amb uns 700 llocs, restes i indrets arqueològics, mostren un dels misteris irresolts de la història.

D’ençà del segle I DC es varen anar establint poblacions que assoliren un quart de milió d’habitants. Sobtadament la població va fugir durant el segle VI i hi deixà intacta l’arquitectura romana i bizantina. No fou fins a l’arribada dels francesos el 1920 que es varen descobrir les “ciutats mortes”.

Una passejada per aquesta zona deshabitada i oblidada per la història, en mig de cabres i oliveres, és una experiència farcida de misteri, de cultura i d’emoció. 

Durant l'època romana hi creixien les millors oliveres de la Mediterrània, el seu oli es venia a tot l’Imperi, sortint pel port d’Antioquia. Al segle VI DC un insecte enverinà les oliveres que moriren de sobte i tot seguit la població va fugir deixant les cases, temples i palaus. La zona fou envaïda pels llops... fins ara.

PROPER I DARRER LLIURAMENT...

                                                            SÍRIA, PATRIMONI ARTÍSTIC ARRANAT ?

                                                                          APAMEA  &  PALMIRA &  BOSRA

Minaret de Jesus (Mesquita Omeia de Damasc)