diumenge, 30 de març de 2014

HOMENATGE A SÍRIA

SÍRIA....   "Sola, perduta é abbandonata"(ària de l'òpera 'Manon Lescaut' de Giacomo Puccini)

Fa 6 anys, pel març de 2007, vaig fer una intensa passejada per Síria de quasi tres setmanes. D’aquell viatge en vaig fer un reportatge fotogràfic que en part es va malmetre perquè sóc un maldestre informàtic, però he pogut repescar algunes fotos que a partir d’ara oferiré, en aquest bloc, molt desordenadament, però. 



Em demano, sovint, el perquè del meu silenci sobre aquest viatge a Síria! Perquè un secret guardat durant tant de temps? 

No en sé pas el motiu, però aquest agost vaig decidir retre a Síria el meu modest homenatge tan bon punt vaig llegir que més d’un milió d’infants ja havien hagut de fugir dels neguits de la guerra. 

Llegeixo també que s’ha hagut de fumigar amb gas centenars de persones per tal que Occident es "posi les piles" i prengui consciència del drama; tanmateix ja s’ha perdut el compte dels morts que de ben segur sobrepassa els cent mil. 

Vull retre homenatge a Síria recordant l’amic Khalouf Abdalah qui fou el meu guia a Damasc. Jove, però ja home i cap de sa casa, puix que el seu pare repudià la seva esposa, deixant, el 2005, la llar i els fills a càrrec d'en Khalouf Abdalah. Repudi, abandonament, sotmetiment… actes tan fets costum en el món islàmic, que ja ni ens sorprenen. 




















Normes, lleis i tradicions amb ferum d’edat mitjana que sempre acaben perjudicant les dones i les criatures. Països, gent i mentalitats que els hi cal una sotragada a fons per tal de treure’s de sobre el maligne punyal de la religió! Karl Marx va dir que les religions eren opi pel poble, però, a més, podríem afegir que actuen com un càncer que acaba destruint el cos humà, i el de tota la societat, fins a la mort. 




















Durant aquests dos darrers anys de guerra he pensat molt sovint amb en Khalouf puix, qui sap si, tanmateix, avui ja no és mort... o viu refugiat al Líban o a Jordània. El recordo amb molta empenta però també un noi amb molta ràbia continguda. D'ençà d'un parell d’anys que ja mai més m’ha contestat els mails. 

Em remou el sotaventre que no sigui fins ara que en Barack Obama -una presidència que sembla molt happy flower- es plantegi que ara sí que s’ha traspassat el llindar, o sigui que amb més de cent mil morts sobre de la taula no n'hi havia prou… calia una fumigació química en tota regla sobre la població. 

Em remou el baixventre que tots els “progres” occidentals – i els de casa nostra molt especialment- no hagin obert mai, mai, la boca i hagin beneit amb el seu silenci el suport que el dictador Baixar Al-Assad ha rebut de dues “democràcies” exemplars, com són Rússia i Xina. Aquests mateixos “progres” que posen el crit al cel quan Israel respon un atac de míssils provinent de Gaza/Hamastan. Què fa que ara estan tant calladets mirant al sostre?

Mitjà Orient arrabassat i...

... i molt dificil de recomposar



































El ciutadà de carrer mira amb ulls entabanats el drama de la guerra, i veuria just i ètic, que tothom en general i la “progressia” en particular mostressin la seva d’indignació davant les ambaixades de Xina i Rússia pel seu suport econòmic i militar al règim de Síria. Però sembla que Xina i Rússia tenen bulla i perdó especial. 

Potser perquè foren països comunistes? Això, d’haver estat comunista, potser dóna pedigree! Tot i que els esmentats països s’han reconvertit a un capitalisme tan salvatge que ens recorda la Manchester del segle XIX. O potser és que són països tabú perquè l’un abasteix de gas mitja Europa i l’altre és el mercat més gran del món? O tot alhora? Amén.

Amors en el darrer refugi de pau?

Solidaritat d'una generació estimbada?

























En els propers lliuraments d’aquest bloc avocarem un lleuger salpebrat de fotos sense massa ordre ni concert. Rellegiré algun fet històric que més m’hagi frapat d’aquell país; també intentaré mirar d’on ve aquest patiment actual i finalment, una passejada a centres arqueològics i artístics cabdals, que potser avui ja deuen estar colgats sota les runes. 

PROPER LLIURAMENT.... 

                                                                 SIRIA, CRUÏLLA DE CIVILITZACIONS


Cap comentari: