diumenge, 30 de març de 2014

SÍRIA, PATRIMONI ARTÍSTIC ARRANAT - 2


 APAMEA  &  PALMIRA  &  BOSRA

APAMEA

Una mica més al sud d’Alep s’aixeca la ciutat d’Apamea (Afamia) que assolí el seu esclat el segle IV AC, i que està construïda sobre un altiplà immens a la vorera del riu Orontes.

Ciutat esplèndida, rica i culta de 200.000 habitants i que gaudí del teatre més gran de tot l’Imperi. Posteriorment, aquest teatre, facilità la pedra que bastí la Gran Ciutadella actual. Sortosament, però, es salvà el carrer principal el “Cardo Maximus” de 2 Klm. d’allargada i 40 metres d’ampla; com qui diu l’amplada de la Diagonal de Barcelona.

APAMEA : CARDO MAXIMUS COLUMNAT
De tots els llocs que un hom pugui visitar de l’Imperi de Roma és aquest, sense cap mena de dubte, el que et trasllada al passat com en un “stargate” en el temps. En aquesta culta i cosmopolita ciutat, la llegenda diu que Cleopatra VII Filopator hi va sojornar llargues estades, de ben segur acompanyada de Marc Antoni.

Passejar en la soletat del paratge, tot el llarg de l’avinguda, et fa sentir com un ciutadà romà que acaba d’arribar d’un viatge de negocis, procendent del port d’Antioquia i en destinació a la més rutilant de les ciutats comercials del Pròxim l’Orient: Palmira.

PALMIRA
PALMIRA : CIUTADELLA

Tot un rosari de ciutats nabatees solquen de nord a sud tot el Pròxim Orient, com Palmira, Bosra, Advat, Petra i d’altres. 

Els nabateus foren un poble àrab que establí ciutats/magatzem que acollien el comerç de l’Àssia més oriental. 


Ciutats  que repartien les mercaderies de luxe pels ports principals de la costa mediterrània, com Antioquia, Tir, Trípoli, Beirut o Ashkelon.

Fou una federació tan potent que arribà a proclamar-se en imperi en el segle III DC sota el fuet d’una dona excepcional. Zenòbia (269-274DC) fou una dona enèrgica, culta, intel·ligent i poderosa. De fet Zenòbia no era nabatea si no jueva i ha estat una de les dones més afamades de la Història.
PALMIRA : TETRAPYLON
PALMIRA : TEATRE 
La seva personalitat i la seva heroïcitat donaren lloc a novel·les, òperes i estudis històrics. No li tremolà la mà en plantar-se davant l’Imperi de Roma i com a generala del seu exèrcit conquerí Egipte als romans

Prèviament, però, havia fet  assassinar el seu marit que el considerava massa tou amb Roma; un "botifler".

Finalment fou assetjada a Palmira i, tot i assolir fugir a l’Eufrates, va ser feta presonera per l’emperador romà Aurelià que, impactat per la seva personalitat, qui sap si mig enamorat, fou benevolent amb la seva persona tot i que la feu desfilar pels carrers de Roma com a trofeu de guerra.

Per a arribar a Palmira, en ple desert de l’estepa síriana, calen ànims i força d’esperit per recórrer els 250klm des de Damasc. El paisatge és inhòspit i tan sols pinzellades d’oasi ajuden a fer el camí. Penso que fa 2000 anys el clima devia ser més amable i el paisatge més agraït. 
PALMIRA : TEMPLE DE BAAL
Impacta el temple de Baal. El déu Baal és un dels pocs que assumeix la doble pulsió del Bé i del Mal en una sola divinitat. Tan bon punt caigué l’Imperi Bizantí en mans dels àrabs, al segle VII DC, la ciutat recuperà el seu neguit comercial. No obstant bona part dels edificis clàssics foren esquarterats i espoliats per tal de bastir la gran ciutadella que s’alça a la muntanya veïna i que presideix la planura.

PALMIRA : DECOMANUS MAXIMUS
BOSRA
BOSRA : CIUTAT ROMANA HABITADA
Bosra és, també, una espectacular ciutat nabatea, molt propera a Gerasa, ambdues ciutats fent frontera amb la Jordània actual, i a uns 100klm al sud de Damasc.

El fet més colpidor de Bosra és que mai ha estat deshabitada des de la seva fundació, al punt que els dies que la vaig visitar podies passejar pel bell mig d’edificis nabateus o romans en els quals podies comprar roba, queviures o refrescs. 
Cotxes ben aparcats a l’atri d’una casa, jovent prenen un te sobre un capitell corinti o simplement ramats d’ovelles pasturant en el propileu d’un temple.



Bosra assolí prop de 100.000 habitants i per tant no ens ha de sorprendre que hi trobem un dels teatres més grans de l’Imperi de Roma, amb 10.000 seients. El més espectacular però és el seu excel·lent estat de conservació. 
I això perquè? Perquè els omeies en el segle VII el varen transformar en fortalesa, que esdevingué inexpugnable àdhuc pels croats del rei Balduí II el Leprós, rei de Jerusalem.

Sembla, però, que els opositors al règim de Baixar Al-Àssad es varen refugiar a Bosra el passat juny i foren bombardejats molt intensament per les forces del règim i en aquests moments no es té notícia de l’estat en què es troba aquest assentament arqueològic. 

Tinc ben viu en la memòria haver visitat la ciutat en dia festiu, moment que tot el jovent de Bosra ben guarnit i alegre prenia possessió de l’immens espai del teatre, i tant nois com noies, per separat, es lliuraren a danses folklòriques druses.

BOSRA : TEATRE - FORTALESA

Potser la darrera imatge d’una Síria encara innocent...

Cap comentari: