divendres, 17 d’abril de 2015

GRÈCIA A TURQUIA - 3

Viatge Maig 2013. Copyright (fotos&text) : JMSerra Muñoz

ESPECTADOR FENT ARRELS


AFRODÍSIA - AFRODITA MARE DE GRECS I ROMANS

ARC DE TRIOMF EN TETRAPILÓ


Afrodísia fou capital de la regió de la Cària. 

La Cària fou una regió fronterera al sud de la Jònia i situada davant de l’Illa de Rodes; no va gaudir, però, de la celebritat èpica de Milet o de Pèrgam. 

Tot i així va florir, embellir i créixer sota els romans que en feren una de les ciutats més esplèndides de l’Àsia Menor.




La ciutat d’Afrodísia va arrelar en el món clàssic pel culte a Afrodita deessa de la bellesa, de l’amor, i de la fecunditat. Deessa Mare estimada tant per grecs com  per romans. 

La decadència de la ciutat esdevingué l’any 1.402 quan el capdill Tamerlà (Uzbekistà actual), i descendent de Gengis Khan, la va enrunar.


TERMES D'ADRIÀ

Avui, però, les despulles arquelògiques són encara impactants i els seus edificis es veuen ornamentats generosament amb peces de les millors escoles d’escultura.

També a Afrodísia fou el lloc on l’escola filosòfica de Plató hi va romandre viva més temps, fins al segle V DC. 

El cristianisme va tenir moltes dificultats en establir-s’hi, tant forta era l’arrel pagana.

DETALL SARCÒFAG
Passejar per Afrodísia és una experència única; l’àgora, un teatre en molt bon estat, un odèon i buleuteri (parlament), un Sebastèion magnífic, un gran arc de triomf en tetrapiló, el temple d’Afrodita, les termes d’Adrià i el més impactant de tot un stadium per amés de 30.000 espectadors integrament conservat.

DEMÈTER

HIERÀPOLIS / PAMUKKALE - UN BANY D’AIGÜES TERMALS

TERMES DE PAMUKKALE - HIERÀPOLIS
Aquest indret greco-romà es troba a la regió de Frígia a l’est de la Jònia. Deu la seva fundació a l’existència de fonts d’aigües termals saturades de calci i que, en transcurs dels segles, han creat un escenari de fantasia en forma de castells, d’on prové el nom turc de Pamukkale, "castell de cotó".

TEATRE DE HIERÀPOLIS

TEATRE. LLOTJA IMPERIAL




Al voltant d’aquestes fonts calcàries es va anar construint la ciutat de Hieràpolis que, malgrat no gaudir pas de cap història rellevant, assolí el seu zenit en l’època romana. 












Els benestants i nobles de tot l’Imperi Romà hi feien les seves estades per tal de “fer-hi les aigües”, puix que les termes foren una de les dèries dels romans.



La ciutat s’escampava per l’altiplà a banda i banda de la llarga Via de les Columnes,  per on avui dia encara s’hi pot passejar tot ullant-hi vestigis tan espectaculars com el teatre, curosament reconstruït, o l’àgora de 170x180 metres, una de les places més grans del món antic.




VIA DE LES COLUMNES. ARC DOMICIÀ
Potser, però, el que crida més l’atenció és la immensa necròpoli amb milers de tombes escampades tot el llarg de dos kilòmetres, fora del recinte urbà un cop travessat l’Arc de Domicià. Unes 1200 tombes ja han estat restaurades.






















FI DEL RELAT "GRÈCIA A TURQUIA"