dijous, 7 de juny de 2012

SCHLIEMANN A TROIA



SCHLIEMANN VA DESCOBRIR TROIA ...

                                                          I  AL PORT DE PIREIAS HI HA UN TRESOR

PALAUET  SCHLIEMANN : MUSEU NUMISMÀTIC NACIONAL

Henrich Schliemann va mantenir la seva residència a Grècia en un palauet d’Athína, on actualment hi ha instal·lat el Museu Numismàtic Nacional.


Schliemann, nascut en un entorn ferriament prussià i protestant, estudià metòdicament des de la seva infantesa la Ilíada i l’Odissea d’Homer. De ben jove salpà d’Amsterdam cap a fer les Amèriques però el vaixell és va enfonsar i es salvà miraculosament. Ell, foll en les seves dèries mitològiques, hi veiè un avís dels déus.

Va romandre a Europa on va fer familia i grans cavals econòmics. El 1868, ric i encara jove de 46 anys, feu el primer viatge a Grècia. En tornar va renunciar a la familia i als negocis. L’any següent es va recasar sota els ritus pagans amb una noia grega que li va donar dos criatures, Andròmaca i Agammémno. Va fitar la seva dèria en trobar Troia. Això escaigué el 1870 i d’ençà d’aquell moment, Troia ja no fou un somni homèric ans una realitat històrica.

Va extreure de les runes, entre d’altres, el Tresor de Príam, que, després de complicades aventures, fou instal·lat a Berlin. Els sovietics, el 1945, se’l varen endur i sembla que avui rau, no sense un alè de misteri, en el Museu Pushkin de Moscou.

El palauet Schliemann a Athína roman dempeus en un racó molt agradable i mig amagat en una placeta interior de l’avinguda Venizelos, molt a prop de Sintagma. L’envolta un magnífic jardí i una cafeteria ideal per prendre la fresca a l’estiu. 

El palauet, d’estil neoclàssic, disposa de tres plantes nobles molt ben restaurades. El seu interior està decorat amb pintures inspirades en la cultura micènica, minoica i l’art grec en general.

El bar del jardí dóna per a dos lectures que pinzellen i donen sentit a la visita d’aquest peculiar museu, adreçat a especialistes numismàtics i descobridors de tresors.

·     Indro Montanelli: 23-28 (Schliemann) 137-142 (La batalla de la dracma)

El Museu acull una esplèndida i excepcional col·lecció de monedes gregues. Algunes sales exposen aquests tresors amb una funcionalitat didàctica molt reeixida i científica per entendre el procés de fabricació, la simbologia del poder i l’evolució dels dissenys i dels numeraris. Or i plata en desmesura.











                                                         MIKROLIMANO ...

                                               PER A TORRATS O PER A QUI ES VULGUI DIVORCIAR

En sortir del palauet Schliemann s’escau fer una lleugera follia. L’esperit foll de Schliemann convida a fer follies i ens convidem a una expedició que acaba sent un dels moments àlgids d’una experiència viatgera a Grècia, tant per la seva duresa com per la seva desmesura i especulació mental. Vejam...
Un taxi farà el trasllat al Mikrolímano situat als ports de Falero, que fou, en l’Antiguitat, el primer port de la ciutat. Per anar-hi el taxi agafa una avinguda que sembla recórrer el camí dels Murs Llargs que duien, durant l’esmentada Antiguitat, a la zona portuària. Els Murs Llargs foren l’eix defensiu d’Atenes i la seva sortida al mar. Els Murs Llargs (Makrá Theiké) tenien una llargada de uns 45 estadis o sigui uns 3000 metres i foren construïts els segle V AC, després de les guerres amb els perses.
El taxi desencotxa en el port, lloc farcit de locals d’oci, bars i restaurants, però, tot i ser l’hora de dinar les terrasses hi són buides. Els termometres s’han enfilat per sobre dels 40ºC. La zona està totalment desèrtica, no s’hi veu ni una ànima, i es flaira una alenada decadent.
El sol pica fort, però les cames duen en direcció al Port de Zea. Sembla que sigui a prop però cal pujar el turó per una pujada d’infern... per després baixar per l’altre costat per tal de donar la volta a tota la badia fins arribar a l’objectiu: el Museu de Peireias (Pireu).
La badia de Zea, que actualment és un port turístic i esportiu, on hi atraquen iots particulars, també va ple d’establiments turístics... però són buits de personal.
Aquesta caminada solament es pròpia per a ments enfollides, o recomanable per a parelles que es vulguin divorciar, en arribar a la conclusió i a la certesa de llur mútua incompatibilitat. Recomanació : excursió per a fer-la tota amb taxi i mai a peu.
Com a premi a l’esforç “hoplita” de l’esmentada caminada s’arriba al Museu. A primer cop d’ull no hi ha res que cridi molt l’atenció. Potser la reconstrucció del Mausoleu de Nikeratos i el seu fill  Polyxenos, però un cop al segon pis, en arribar a la sales dels bronzes, la visió et paralitza.


Les peces que s’hi exposen són del més alt nivell artístic imaginable, difícilment superables en bellesa, proporcionalitat i equilibri. Tot en bronze!!!
Sortint del museu un taxi condueix al port de Peireias on es pot acabar fent el
dinar més fast-food,  més vomitiu i més infecte del món. Zona no recomanable per a menjar. 
Del port de Pireias els ferrys duen a tots els destins de les illes gregues. Cal fer cap, cap a Aigina; trajecte d’una hora que sempre serà benvinguda per tal de descansar una mica i gaudir del mar.
 


AIGINA :  TEMPLE D'APHAIA

Aigina, illa rival d’Athína fins que aquesta la derrotà, domina l’entrada del golf de Sarònic i fou un dels principals punts comercials al inici del món grec.

Ara és un petit port amb força moviment de passatgers i mercaderies; un lloc molt adient per a fruir d’unes vacances homèriques. El poble gaudeix d’una disposició urbanística graonada al voltant de la badia, simulant un amfiteatre
Un bus fa el trasllat des del port d’Aigina al cim d'Aphaia on s’alça el Santuari d’Apol·lo i que completa el triangle de temples dòrics del golf Sarònic amb Partenonas i Soúnio.
El trajecte en bus mostra una illa rica en cultius de festucs que ja foren famosos a l’època clàssica  per ésser la principal font d’exportació.
L’ascensió al temple és corprenent, puig el trajecte, tal com es fa per una petita carretera arrabassada amb revolts pronunciats, obliga el bus a maniobrar constantment, oferint, però, i a mesura que es va pujant, un paisatge vivament mediterrani.
Al cim hi ha les runes del que fou un majestàtic temple dòric, els frontons del qual són a la Glyptothek München (Gliptoteca de Munic). Desconec l’idioma alemany, però sóc mal pensat com per a veure certes similituts entre Glyptothek i Kleptomanie que em fan pensar malament. 
De fet el segle XIX fou el segle dels països cleptòmans... se’n van endur tot el que van poder de tot arreu!!! De ben segur, però, que la paraula Glyptothek no té res a veure amb el que estem parlant, però és cert que Lluis I de Baviera, cap el 1830, es va regalar un esplendid museu amb pesses manllevades d’arreu entre d’altres llocs del temple d’Apol·lo a Aigina.
El temple estava dedicat a la Deessa Aphaia que, segons llegendes, es va fer fonedissa en aquest indret. La traducció literal de la paraula Aphaia és, desapareguda.
El recorregut pel temple, 45 minuts, és fa en la més estricta intimitat, tan sols es gaudeix de la presència d’una noia jove, autèntica bellesa nòrdica, que sembla com embruixada per l'indret. Es mou com una vestal romana, però traslladada a un temple grec. 
Centrem-nos però amb el temple. Es conserva molt bé l’estructura del culte exterior, propi dels temples grecs, així com el camí que comunica el pronaos amb l’altar situat mirant cap el nord. A la cel·la, dos insòlits pisos de columnes en fan una construcció molt treballada.
El bus retorna a Aigina desfent el camí de pujada tot flairant, en l’ambient, una melangiosa nostàlgia. Després d’una breu passejada pel port el ferry retorna a Athína.
Durant la travessa marítima la imaginació permet contemplar l’arribada dels estols de guerra grecs i perses així com el tràfec marítim d’aquella època amb els seus trirrems i velams. 
El tràfec actual hi és present amb desenes de vaixells farcits de càrrega procedent d’arreu del món. Davant, una immensa taca blanca d’edificis i cases que abasten l’Àtica marítima, Athína i al fons l’Acròpoli.
Sopar al restaurant de costum on s’estrena el primer “pet bàquic” de tot el viatge. El vi blanc de parra, fred i cristal·lí, pot fer estralls. Fa estralls!!!


PROPER LLIURAMENT :

MARATÓ, TERMOPILES, SALAMINA...
                                                               A LA FI ELS HEROIS ATURÀREN ELS PERSES























2 comentaris:

pon ha dit...

Qué familiar es todo, verdad??? Grecia es nuestra madre....

pon ha dit...

Te voy a contar una vieja historia.........

Hace más de treinta años una chica recibió un regalo, un libro de relatos de arqueología. Entre otros estaba la historia de Troya y Schliemann; aquella chica la leyó tantas veces que la aprendió de memoria. Estudió griego, latín.....y quiso ser arqueóloga, pero las vueltas de la vida la llevaron a desentrañar la belleza de otras antigüedades. Aún conserva ese libro y también conserva intacto su amor por Grecia. De hecho, quisiera morir bajo un olivo sobre la tierra helena. Ojalá pueda cumplir su sueño.