dimarts, 8 d’abril de 2014

VIATJANT PER L'IRAN - 3



Y E Z D 

MESQUITA AMIR SHAKHMAQ

Yezd és sense cap mena de dubte la ciutat màgica de l’Iran. Ciutat feta de fang i salpebrada per minarets altíssims, cúpules de mosaics perses, carrerons i amagatalls, torres del vent que temperen les cases, palauets perduts, torres del silenci, serralls per a les caravanes i un desert infinit. Marco Polo ho va veure i ho va viure.
TORRES DEL VENT. AIRE CONDICIONAT NATURAL















PALAUET-HOTEL MEHR





















Yezd, en l’epicentre geogràfic de l’Iran, és també la capital del Zoroastrisme, religió que apareix en el segle VI AC, moment cabdal en la Història de diverses civilitzacions; el segle de Siddharma Gautama - Buda - o de Tales de Milet, Pitàgores i Demòcrit. Zoroastre parlà de monoteisme i que la vida és la lluita del Bé i del Mal.

  
Avui, els zoroastrians, viuen mig amagats al voltant del seu temple principal on crema el foc sagrat sense interrupció des de fa més de 2500 anys. 
A les nits, i prenent totes les cauteles possibles, puix que amb prou feines són tolerats pels clergues xiïtes, es molt recomanable assistir al ritual sagrat del Zurkhaneh que es representa sota d’una cúpula en un recinte amagat, sota terra.

                         Link recomanat: www.youtube.com/watch?v=#495EC4


I S F A H A N

Isfahan és la joia de la corona de l’Iran i de ben segur de tot el món islàmic. Ciutat de ponts majestuosos, de faiances (ceràmiques) del color de les turqueses, de mesquites inversemblants, de celebrades catifes de seda i de basars, minarets, cúpules que són de cel i de palaus refinats i de pietoses madrasses… i la guinda de tot, la gran plaça de l’Imam, sense cap mena de dubte la plaça més bonica del món.





Diguem-li Pèrsia o Iran, aquest país ha gaudit de moltes capitals, totes elles excepcionals com Susa, com Pasargada, Babilònia o Persèpolis però cap d’elles ha gaudit de la màgia d’Isfahan.





Masjed-i-Jameh. La mesquita Jameh és un recopilatori de la millor arquitectura islàmica i de la ceràmica persa més acolorida i florejada. Les seves dimensions gegantines no es deixen endur per la grandiloqüència, ans al contrari el refinament i el recolliment estètic s’hi fa present.
CÚPULA TAL al-MOLK
Passejar pels seus patis és un privilegi espiritual i anímic. La cúpula de Taj al-Molk que ha sobreviscut a una dotzena de terratrèmols és “la gran bellesa”.

Meydan-i-Imam. La plaça més bonica mai vista al món duu el nom de Naqsh-i-Jahan que vol dir “plaça model del món”, tothom, però, l’anomena plaça de l’Imam per la seva mesquita. Mesura 525 metres d’allargada i 175 metres d’amplada, tan sols agermanada a Tienanmen de Beijing.

PLAÇA DE L'IMAM


La plaça de l’Imam es veu envoltada d'un seguit de palaus, mesquites i basars. Es fa obligat prendre un refresc al primer pis de la casa de te de la portalada del basar, portalada Qeysarieh, allí, envoltat de músiques i de remors de veus, hi deixes gotejar les hores tot contemplant aquesta obra mestra. 
MESQUITA SHEIKH LOTFOLLAH
Tot l’abast de la plaça es rendeix als ulls i penses que hi seria un lloc ideal per a rebre el capvespre de la vida. Un cop reconciliat amb la vida i la mort una passejada pel basar i-Bozorg et reconcilia amb la vida mortal. 

El basar més gran de l’Orient és una ciutat dins la ciutat i permet, tot fent kilòmetres, arribar a la mesquita i-Jameh passejant per carrerons plens de vida, penombra i molt d’orient.

Mesquita de l’Imam. Totes les guies de viatge escriuen que és la mesquita mes bonica de tot el món islàmic. Un hom ja no sap que pensar quan s’arriba a aquest punt. En qualsevol cas la cúpula i les faiances (ceràmiques) blaves i rosades de flors, enamora a primer cop d’ull.

MESQUITA DE L'IMAM
Palaus d’Ali Qapu, de Shehel Sotun i Hasht Behesht. Tan sols descriure aquest gran  complex de palaus que s’aixeca a la rodalia de la plaça de l’Imam ens demanaria un sol capitol extens, però un hom es queda especialment corprès amb la gran tribuna d’Ali Qapu des d’on els monarques contemplaven la cúpula celestial de la mesquita de l’Imam.

PORTALADA MESQUITA SHEIKH LOTFOLLAH
Mesquita Sheikh Lotfollah. Tanca la plaça pel sud la gran mesquita que cerca la pau i harmonía interior. 

La seva cúpula de pal·lidesa extrema agafa els colors de la llum del día; des del fred color del migdia al càlid enrojolat del capvespre. 

Un hom no s’atura de gaudir-la i potser sigui això que permeti que una pau harmoniosa t’envaeixi. 


Els ponts del Zayandeh Rud. Els ponts d’Isfahan són com un corol·lari matemàtic que segella la gran bellesa d’aquesta ciutat. N’hi ha una mitja dotzena però n’hi ha tres que no es poden passar per alt: pont Si-o-Seh, el Khaju i pont Chubi. Tots ells d’una allargada d’uns 150 metres travessen el riu Zayandeh i gaudeixen d’unes estructures en arcades amb un pis d’alçada porticat.
KHAJU  POL
Passejar-s’hi és d’una experiència emotiva molt especialment els dies festius. Les seves arcades gaudeixen d’una acústica excepcional que convida els joves i a cantar cançons d’amor i melangia i com a pardals no pretenen altra cosa que atraure amb la seva veu la presència d’alguna noia enamoradissa.

SI-o-SEH POL
Amb aquest esment al cant, a la joia i als ponts que ens apropen a les dues ribes, als dos móns i a les dues civilitzacions faig cloenda d’aquesta passejada per l’Iran, bressol de la Història i també museu de bellesa, tan sols esquarterat per un present complex. Un indret, però, molt recomanable per a passejar-hi l’ànima atrafegada.

T H E   E N D 

Cap comentari: