dilluns, 9 de juny de 2014

1 - BERLÍN ANY XXV (1989-2014)


BERLÍN DE PRÚSSIA - I
ALTES PALAIS. PALAU VELL. 1834





Copyright text & fotos: Josep M Serra M. – Viatge: Setembre 2012

Berlín és una ciutat de jove fundació. No fou capital de Prússia fins al 1701 i no visqué el seu primer esclat fins a l’arribada del monarca il·lustrat Frederic el Gran (1710-1786) quan la ciutat assolí els 150.000 habitants. 

Sota el seu regnat els berlinesos gaudien d’un nivell insospitat de llibertats i de tolerància.

NEUE  SYNAGOGE
INCENDIADA LA NIT DELS VIDRES TRENCATS 1938



















KRÖNPRINZEN 1663
PALAU DEL PRINCEP DE LA CORONA




















El 1871 Bismarck fundà el II Reich i Berlín, nova capital de l’ampliat imperi germànic, s’expandí a gran escala fins a fer ombra a London o Paris. 

L’ensulsiada alemanya en la Iª Guerra Mundial (1914-1918) va suposar una sotragada quasi mortal per a Berlín; atur infinit, desordres socials, fam, inseguretat, malalties, aldarulls, desfeta moral i per sobre de tot una inflació desfermada. 
BERLINER DOM. CÚPULA CATEDRAL LUTERANA

BERLINER DOM: ORGUE
CRIPTA IMPERIAL DE PRÚSSIA
Els ciutadans sortien a comprar amb sacs de bitllets, fins i tot amb carros de diners, que ningú volia. 

El marc alemany era paper mullat. 

Avui l’Alemanya de Merkel, encara viu atemorida, amb un punt paranoide, per aquell malson viscut els anys 20.


Els ciutadans vivien al dia sense saber, ni voler saber, que s’esdevindria l’endemà. Fou un carpe diem en tota regla. 

La tradicional tolerància, però, no s’aturà i la capital visqué la “Die Goldenen Zwanziger”, els daurats i folls anys 20, immortalitzats al cinema amb el film “Cabaret”, entre d’altres.

Aquest període s’aturà de cop amb l’adveniment del nazisme i del III Reich el 1933. Totes les mirades es giraren cap a Berlín amb ulls d’espant i de terror. Recordem que a Europa la IIª Guerra Mundial es va iniciar i es va cloure a Berlín.
PEGASUS. ALTES MUSEUM
MUSEU DE LES ANTIGUITATS CLÀSSIQUES




















ALTES MUSEUM.
COL·LECCIÓ ESCULTURA GRECO-ROMANA.
Berlín fou colgada sota les runes per centenars de milers de bombes dels llança-coets múltiples soviètics “Katiúixa”, anomenats també els “orgues de Stalin”, un enginy concebut per a la destrucció massiva. Els russos entraren a la capital a sang i fetge i sense miraments; en prou feines el 25% dels edificis es pogueren salvar de la destrossa.
SCHAUSPIELHAUS. 1819.
SEU DE L'ORQUESTRA SIMFÒNICA
En un passatge aterridor de la novel·la “L’Enfonsament”, l’autor Joachim Fest, fa esment de l’ambient de la ciutat a finals de març de 1945: “la ciutat era tot runa, tot fum i una intensa olor de carn cremada”… carn humana, evidentment.
SCHAUSPIELHAUS. QUADRIGA DE GRIFONS
















FRANZÖSISCHER DOM 1701.
CATEDRAL-REFUGI DELS HUGONOTS DE FRANÇA




















CATEDRAL CATÒLICA
ST. HEDWIG 1747.



Roberto Rossellini filmà el 1947, en un Berlín dantesc, la pel·lícula, “Germania anno zero”.

Obra mestre del neo-realisme italià, hi deixa anar la visió tràgica de l’existència humana. 

Pinzellada paradigmàtica de la desesperació, la perdua i la desfeta individual i col·lectiva. 

O sigui un flash sobre l'Apocalipsi.






L’agost de l’any 1965, en un cop de sort, vaig poder visitar els dos Berlín. Un mur tètric la tallava en dues meitats, tot era gris i deixat. 
BRANDENBURGER TOR 1688

























SIEGESSÄULE.
COLUMNA DE LA VICTÒRIA 1864




Centenars de construccions, palaus, teatres, esglésies romanien encara enrunades, fumades de negre i a mig caure al bell mig de grans escampats urbans totalment desèrtics. 

L’ànima també et queia per terra. 

Era el resultat de la follia humana. 

El 1989, vint-i-quatre anys després de la meva primera estada, va caure el Mur.







PROPER LLIURAMENT :

                    BERLÍN-1989... I EL MUR VA CAURE – II 






Cap comentari: