dissabte, 18 d’octubre de 2014

PERSONATGES DE L'ANTIC EGIPTE - 3

Viatge Juny 2011 Copyright de fotos i text: JM Serra Muñoz 

ÀTON, AKHENÀTON I EL MONOTEISME 
  


Som cap al 1350 AC, quan de sobte apareix el faraó més fascinant i controvertit de l’antic Egipte i, de segur, un dels personatges que s’ha fet un lloc en la Història de la Humanitat. Akhenaton va fer una revolució des del poder. 




Durant el transcurs dels segles els sacerdots del déu Amon varen anar acumulant poder, riquesa i territoris. 

El centre d’operacions era l’immens temple de Karnak a Tebes i des d’allí, els sacerdots d'Amon, feien anar tots els fils de la política, de l’economia i del poder, al punt que els faraons esdevingueren titelles lliurats a la seva mercè. 






LES TRES REVOLUCIONS D'AKHENÀTON


De primer, Akhenàton va imposar el monoteisme; és a dir va, foragitar el politeisme i bandejà les creences mitològiques i rituals de la religió egípcia. Els temples foren clausurats i proclamà Àton, “el Sol”, com a únic déu sobre el cel i la terra. 
El faraó es va canviar el nom d'Amenhotep (Amenofis IV) per un de més adient amb la nova etapa, Akhenàton, és a dir "Horitzó d'Aton".


De segon, el faraó va dissoldre el poder dels sacerdots d’Amon i va confiscar totes les seves propietats que les va adjudicar a l’Estat i que va repartir entre el poble ras; com una revolució antisistema, però des del poder.


De tercer, va promoure una revolució artística molt especialment en l’arquitectura i en l’escultura. El nou art fugí de la idealització i es mostrà amb un nou realisme impactant, rupturista i delicat. Només cal contemplar, als museus de mig món, les escultures representant Akhenàton, o el bust impactant i delicadíssim de la seva esposa Nefertiti, que es troba a Berlín. 

Coneixem una peça literària de gran contingut poètic i teològic: l’Himne a Àton. Heus aquí un extracte bellíssim.


A l'alba, Aton, quan surts brillant en l'horitzó, escapes a l'obscuritat, dones els raigs, i les Dues Terres del Nil s’omplen de joia. 

Tot es desperta i s'alça sobre els teus peus, doncs Tu els has aixecat. Els éssers purifiquen els seus cossos lloant la teva presència, i el país sencer comença els seus treballs. 

Tots els ramats pasturen satisfets. Els arbres reverdeixen. Els ocells volen i estenen les ales en els seus nius. Els vaixells naveguen riu avall i riu amunt. Els peixos salten quan el teu raig penetra en l'interior de les aigües del Nil. Tot reviu quan Tu apareixes



RELIGIÓ D'EGIPTE I IMPACTES POSTERIORS

El politeisme i la mitologia d’Egipte són d’una extrema complexitat, però trobem dos noms clau: Amón i Osiris. El déu de vida i el déu de  mort. 
Amón es manifesta com un ou d’on neix la Vida i la Creació. Osiris és el déu de la resurrecció dels cossos que vetllarà per la vida eterna dels humans. 



Alfa i omega. Tots aquests conceptes els trobarem posteriorment en moltes religions. Moisès semblaria doncs l’hereu més evident de tota aquella revolució. 

El fundador de la psicoanàlisi, Sigmud Freud, situa Moisès com a sacerdot en la cort d’Akhenàton. Moisès fugí tan bon punt va morir el faraó, moment que va ser dissolt el monoteisme d’Àton. Els sacerdots i el culte d’Amón van retornar, i el vell ordre es va restablir de bell nou, però la llavor estava plantada

Moisès, no tan sols seria l'hereu del monoteisme, sinó que afegí un element clau en la Història: els Deu Manaments

Aquesta llei, "La Llei", establí un nou ordre que vetllaria per a la dignitat del ésser humà. 

Però també fou l’origen de la repressió dels instints, al punt que Sigmud Freud hi veu, en els Deu Manaments, la causa del malestar del ésser humà, de la humanitat i de la civilització.

El Sol, simbol del monoteisme d'Akhenàton, és font d’energia, de vida i de llum que presideix quasi bé tots els actes transcendents de l'ésser humà, creant una infinita fascinació.


Gairebé en totes les cultures li dediquen un espai cabdal. 


De ben segur un personatge com Lluís XIV de França, 3000 anys després d’Akhenàton, ho devia entendre així quan es proclamà “Roi Soleil”… el rei sol o l’origen del tot i del poder. L’energia suprema. 






























PROPER I DARRER PERSONATGE

                                             RAMSÈS II I EL MARQUÈTING

Cap comentari: