GRÈCIA A TURQUIA - 3

Viatge Maig 2013. Copyright (fotos&text) : JMSerra Muñoz

ESPECTADOR FENT ARRELS

AFRODÍSIA - AFRODITA MARE DE GRECS I ROMANS

ARC DE TRIOMF EN TETRAPILÓ

Afrodísia fou capital de la regió de la Cària. 

La Cària fou una regió fronterera al sud de la Jònia i situada davant de l’Illa de Rodes; no va gaudir, però, de la celebritat èpica de Milet o de Pèrgam. 

Tot i així va florir, embellir i créixer sota els romans que en feren una de les ciutats més esplèndides de l’Àsia Menor.

La ciutat d’Afrodísia va arrelar en el món clàssic pel culte a Afrodita deessa de la bellesa, de l’amor, i de la fecunditat. Deessa Mare estimada tant per grecs com  per romans. 

La decadència de la ciutat esdevingué l’any 1.402 quan el capdill Tamerlà (Uzbekistà actual), i descendent de Gengis Khan, la va enrunar.

TERMES D'ADRIÀ

Avui, però, les despulles arquelògiques són encara impactants i els seus edificis es veuen ornamentats generosament amb peces de les millors escoles d’escultura.

També a Afrodísia fou el lloc on l’escola filosòfica de Plató hi va romandre viva més temps, fins al segle V DC. 

El cristianisme va tenir moltes dificultats en establir-s’hi, tant forta era l’arrel pagana.

DETALL SARCÒFAG

Passejar per Afrodísia és una experència única; l’àgora, un teatre en molt bon estat, un odèon i buleuteri (parlament), un Sebastèion magnífic, un gran arc de triomf en tetrapiló, el temple d’Afrodita, les termes d’Adrià i el més impactant de tot un stadium per amés de 30.000 espectadors integrament conservat.

DEMÈTER

HIERÀPOLIS / PAMUKKALE - UN BANY D’AIGÜES TERMALS

TERMES DE PAMUKKALE - HIERÀPOLIS

Aquest indret greco-romà es troba a la regió de Frígia a l’est de la Jònia. Deu la seva fundació a l’existència de fonts d’aigües termals saturades de calci i que, en transcurs dels segles, han creat un escenari de fantasia en forma de castells, d’on prové el nom turc de Pamukkale, "castell de cotó".

TEATRE DE HIERÀPOLIS

TEATRE. LLOTJA IMPERIAL

Al voltant d’aquestes fonts calcàries es va anar construint la ciutat de Hieràpolis que, malgrat no gaudir pas de cap història rellevant, assolí el seu zenit en l’època romana. 

Els benestants i nobles de tot l’Imperi Romà hi feien les seves estades per tal de “fer-hi les aigües”, puix que les termes foren una de les dèries dels romans.

La ciutat s’escampava per l’altiplà a banda i banda de la llarga Via de les Columnes,  per on avui dia encara s’hi pot passejar tot ullant-hi vestigis tan espectaculars com el teatre, curosament reconstruït, o l’àgora de 170x180 metres, una de les places més grans del món antic.

VIA DE LES COLUMNES. ARC DOMICIÀ

Potser, però, el que crida més l’atenció és la immensa necròpoli amb milers de tombes escampades tot el llarg de dos kilòmetres, fora del recinte urbà un cop travessat l’Arc de Domicià. Unes 1200 tombes ja han estat restaurades.

FI DEL RELAT "GRÈCIA A TURQUIA"

GRÈCIA A TURQUIA - 2

Viatge Maig 2013. Copyright (fotos&text) : JMSerra Muñoz

MILET - CAPITAL DE LA JÒNIA

TEATRE ROMÀ DE MILET

Milet arribà a tenir quatre ports marítims que avui jauen colgats de sorra. 

Un cop l’any, però, pugen les aigües i la ciutat roman anegada per l’aigua. 

Fou la capital de la Jònia i la seva ciutat més gran i important. 

Defensà la seva independència dels grecs, dels perses i dels lidis de Sardis. Alexandre el Gran, finalment, la va conquerir.

Milet, ciutat gran i cosmopolita va arribar a fundar més de 80 colònies jònies a tota la Mediterrània.

ÀGORA SUD

Milet també es pot vantar de ser el bressol del naixement de la filosofia occidental. 

Tales, dit de Milet, als trencalls del 600 AC, en fou el fundador.

Tales havia estudiat a Egipte com quasi bé tots els filòsofs presocràtics. 

Era matemàtic, astrònom i polític.

Del Milet grec en queda ben poc, però passejar per l’àgora de columnata jònica i pel teatre romà de 25.000 espectadors, permet una immersió en el passat.

CAMPS DE COTÓ A MILET

EPHESOS -  LA DEESSA ÀRTEMIS

Efes (Ephesos) fou la City financera de tota l’Àsia occidental. Un port magnífic la connectava amb tot el món conegut.

RECREACIÓ DEL TEMPLE D'ÀRTEMIS

Efes, però, fou coneguda pel seu esplendorós Temple d’Àrtemis, una de les “Set Meravelles del Món Antic”, del que no n’ha restat que una trista columna de les 127 que s’hi aixecaven. 

La deessa Àrtemis també formà part del panteó mitològic dels romans sota el nom de Diana Caçadora.

BIBLIOTÈCA DE CELSUS

Segles més tard, seguint el fil d’aquesta deessa fou també a Efes, que va néixer la devoció de la Verge Maria, que hom diu que hi va morir, acompanyada per Sant Joan que, de passada, hi va escriure el seu evangeli. També hi ha documentada la visita de Sant Pau. Efes doncs és un dels bressols mítics del naixement del cristianisme.

Les restes arqueològiques actuals són una mescla, sovint fantasiosa, de l’art grec i roma. Les peces cabdals d’Efes s’han de contemplar al “Pergamon Museum” de Berlín. Efes, però, s’ha vist ofegada darrerament per eixams de turistes, bàrbars i cridaners, que guarnits amb vestit de bany -com si fossin a la platja- trenquen la màgia del lloc.

ARC D'AUGUST

La llegenda diu que el temple d’Àrtemis fou incendiat pel pastor Herostrat d’Efes, que va voler d’adquirir notorietat i passar a la Història. L’incendi, el 21 de juliol del 356 AC, coincidí amb el dia del naixement d’Alexandre el Gran. La deessa Àrtemis va voler assistir al part i marxà cap a Macedònia, deixant el temple tot sol, moment que fou aprofitat per Herostrat que li calà foc. D’aquest fet ve el “síndrome d’Herostrat” que els psicolegs detecten en aquelles persones que cerquen celebritat a qualsevol preu.

PÈRGAM - RIQUESA I INNOVACIÓ

TEATRE I PÒRTIC DEL SANTUARI D'ASCLEPI

Estrictament parlant, Pergam pertany a l’Eòlia, fronterera amb Jònia i localitzada davant de l’illa de Lesbos, però d’arrelada cultura grega, i en l’esdevenidor de la seva història, gaudí d’un reialme i d’unes riqueses esplendoroses.

Pèrgam revolucionà l’arquitectura grega introduint el concepte paisatgístic en l’urbanisme. Els edificis s’havien de disposar sobre el terreny per tal d’oferir un paisatge conjuntat;  com  un pessebre. Per això la ciutat fou construïda en graons o terrasses fins a assolir el cim del turó que feia d’Acròpolis. Tot un espectacle teatral d’arquitectura, amb una forta petxada de l’element escultòric que convidava als visitants a gaudir d’un gran espectacle escènic i decoratiu.

COLUMNES TEMPLE ATENEA

Avui Pèrgam és una passejada retrospectiva en el temps. Un itinerari que s’inicia amb el Santuari d’Asclepi, segueix per un teatre adossat a l’Acròpoli de 80 fileres de seients, amb un pendent no apte per a qui pateix vertigen. 



Tot el turó estava farcit de temples, biblioteques, portics, àgores, palaus i palestres fins a arribar al cim, que estava presidit pel temple d’Atenea. 








Només senyalaré tres llegats clau que ha deixat Pèrgam per a la posteritat: el pergamí, l’Altar de Zeus i l'escultura Laocoont.

El pergamí fou introduit a Pèrgam, éssent el suport de l’escriptura durant 1500 anys fins a l’Edat Mitjana. Pèrgam gaudí d’una biblioteca que depassà 250.000 pergamins, rivalitzant amb la Gran Biblioteca d’Alexandria.

TEATRE GREC

LAOCOONT

L’Altar de Zeus podria incloure’s com a 8ª Meravella del Món, tant per la seva bellesa com per la qualitat escultòrica. Avui l’altar, reconstruït, es pot visitar al "Pergamon Museum" de Berlín; les escultures de l’Altar de Zeus varen inspirar el Laoocont.

El conjunt escultòric del Laoocont fou trobat a Roma soterrat a la Domus Aurea de Neró i s’exhibeix actualment en els Museus Vaticans. Aquest conjunt escultòric, pletòric de dramatisme, inspirà tota l’escultura i pintura des de Miquel Àngel fins al Barroc.

PROPER LLIURAMENT...
                                             AFRODÍSIA & HIERÀPOLIS-PAMUKKALE
                                          

GRÈCIA A TURQUIA - 1

Viatge Maig 2013. Copyright (fotos&text) : JMSerra Muñoz

LLEGAT DE GRÈCIA I ROMA A TURQUIA

Karl Jaspers (1883-1969) va encunyar el concepte de “Període Axial” que el va definir com aquells segles (800 AC a 200 DC) en que l’ésser humà va fonamentar la Civilització, tant a Occident com a Orient.

EUROMOS. TEMPLE DE ZEUS

Dins d’aquest període es va produir un “Instant Decisiu”, com diria el fotògraf Cartier Bresson, que es va allargassar un centenar d’anys del 600 AC al 500 AC.

Lao-Tse (taoisme) i Confuci a la Xina, Buda a la Índia, Zaratustra a Pèrsia, la Biblia hebrea de Babilònia, la proclamació de la República a Roma (510 AC), les primeres lleis democràtiques de Solò a Atenes i el naixement de la filosofia occidental amb Tales de Milet a la costa de Jònia, a l’oest de Turquia.

Mesopotàmia i Egipte, foren civilitzacions molt anteriors si bé cabdals i essencials, però situades com un epifenomen 1500 anys abans de l’”Instant Decisiu”.

En pocs capítols farem una ullada per alguns indrets de la costa oest de Turquia; llocs amarats de món antic. El llegat grec i romà de Turquia ens ofereix avui dia unes restes arqueològiques sorprenents en quantitat i qualitat.

PLANA DE MILET 

PRIENE . FILLA DE PITÀGORES

A la costa turca de Jònia, a l’Egeu, de ciutats gregues n’hi ha un munt però Priene ofereix un òptim estat de conservació en el bell mig d’una pineda, amb un eixample esglaonat i perfectament quadriculat, seguint els canons matemàtics de Pitàgores.

Temple de Demeter. Columnes jòniques

La ciutat, feta d’encís i de màgia al peu d’un penya-segat, trasllada el visitant al món clàssic de fa 2.500 anys.

Un teatre petit, però esplèndid, recolzat en un pendent arbrat; una àgora a escala humana; un buleuteri (parlament) dels més ben conservats, carrers quadriculats, i fins i tot s’hi pot passejar per la casa dita d’Alexandre Magne que hi va sojornar tot just abans de conquerir Milet.

Buleuteri. Parlament de Priene

Cal remarcar la posició estratègica de Priene, mig penjada en la vessant d’un penya-segat de muntanya, feta de roca massissa, dominant tota la plana de Milet, que antigament era mar. La panoràmica s'hi fa esplèndia al capvespre.

DÍDYMA . ORACLE D’APOL·LO

El temple d’Apol·lo a Didyma fou l’oracle més important de les costes gregues de Turquia, equivalent al santuari de Delphos a la Grècia europea. 

Aquest temple es construí en una illa davant de la costa, que des de fa segles ja és terra ferma.

Carassa de la Medusa

         Graonada del temple d'Apol·ló 

El temple d’Apol·lo de Dídyma fou un dels més grans i luxosos de l’Antiguitat amb 108 columnes de marbre d’estil jònic de 20 metres d’alçada. 

Els basaments de les seves columnes estan exepcionalment treballades.

Dídyma visqué brillants moments de culte, però també moments dramàtics. 

El temple fou saquejat pels perses el 480 AC que molts segles més tard fou reconstruït per Caligula i Adrià, i posteriorment reconvertit en basílica cristiana per l’emperador bizantí Teodosi en el segle VI DC. 

Finalment, dins del recinte, s’hi establí un poblet que feia servir els murs de la nau central com a muralla de defensa.

PROPER  LLIURAMENT...
                                                  MILET - EPHESOS - PÈRGAM

PERSONATGES DE L'ANTIC EGIPTE - 4

Viatge Juny 2011 Copyright de fotos i text : JM Serra Muñoz 

RAMSÈS II. EL MÀRQUETING POLÍTIC 

Seguim en l'Imperi Nou, XIXª i XXª dinastia, entre 1315 i 1085 AC. En poc més de 200 anys, amb els faraons Ramèssides, s’assoleix el cim i el declivi final. 

Egipte encara viurà, o millor dit, mal viurà, mil anys més. Som, però, en una civilització esgotada. 

Ramsès II ha estat el faraó més mediàtic i conegut per les civilitzacions posteriors, i Ramsès III fou el darrer dels grans faraons. 

Després fou el declivi. 

Com s’ho feu Ramsès II en els seus 67 anys de regnat, per a esdevenir el més conegut i reconegut de tots? Simplement, va saber introduir les tècniques del “màrqueting” en la política.

El faraó Ramsès II, també anomenat el faraó dels 100 fills (coneguts), va pujar al tron el 1298 AC.

Fou un home extremadament gelós de la imatge del poder i de la seva persona. Es va fer present tot el llarg del Nil amb una seguit d’estàtues per tal que el poble ras reconegués i recordés qui assumia el poder absolut a Egipte. 

Però quins foren els impactes cabdals del seu regnat? Essencialment tres:

ALLIBERAMENT DEL POBLE HEBREU (?) 

La tradició data en el regnat de Ramsès II com a possible moment que Moisès, retornat de l’exili, reclama l’alliberament del poble hebreu amb eines dissuasories tan potents com les 10 plagues. 

No en hi ha pas cap certificació científica, puix que a Egipte resten oberts molts forats negres en la seva història. 

De Moisès també hem d'esmentar la travessa del mar Roig, la recopilació dels Deu Manaments i les calamitats de l’Èxode dels jueus per les terres del Sinaí durant 40 anys. Èpica fundacional.

ARQUITECTURA I MÀRQUETING 

El faraó Ramsès II va entendre la importància de la imatge en l’exercici del poder, això volgué dir que tant l’arquitectura, com l’art en general, varen quedar a mercè del faraó per tal que el poble glorifiqués el seu amo. 

Aquesta eina de propaganda es feu servir en totes les èpoques posteriors de la Història, com a l’Atenes de Pèricles, a la Roma imperial i més tard a la Roma papal o al Versailles de Lluís XIV… i fins i tot es veu reflectit en la gegantina seu del Capitoli de Washington com a exhibició de la preeminència del poder legislatiu per sobre de qualsevol altre. 

No llistarem el degoteig de les obres deixades per Ramsès II però esmentarem tan sols la immensa sala hipòstila de Karnak, el Ramesseum, els temples d’Abu Simbel o la Capella Sixtina egípcia… la tomba de l’esposa Nefertari a la Vall de les Reines. 

EL TRACTA DE CADEIX (QADESH) 1275 AC 

El tractat de Cadeix 1275 AC fou el primer tractat de pau, conegut, de la Història de la Humanitat. Egipte s’enfrontà al poderós imperi Hitita en una batalla a la plana de Cadeix, avui a Síria prop de la frontera amb el Líban.

La batalla acabà en taules si bé tant els egipcis com els hitites se’n van adjudicar la victòria; però signaren la pau. El tractat de Cadeix, que avui es guarda curosament en el Museu Arqueològic d’Istanbul, establí les bases d’un tractat de pau molt civilitzat que n’ha inspirat molts d’altres posteriors. 

Regulació de les fronteres, convenis d’ajuda mútua, pactes comercials, i, segurament el més nou de tot foren els acords sobre morts, exiliats, presoners i expatriats. Tota una novetat. 

El tractat, que va establir la igualtat de drets i deures per ambdues parts, va assegurar la pau durant més de 125 anys. Tot un repte per als nostres temps.

PERSONATGES D'EGIPTE..... 

                                                      THE  END