PERSONATGES DE L'ANTIC EGIPTE - 4

Viatge Juny 2011 Copyright de fotos i text : JM Serra Muñoz 

RAMSÈS II. EL MÀRQUETING POLÍTIC 

Seguim en l'Imperi Nou, XIXª i XXª dinastia, entre 1315 i 1085 AC. En poc més de 200 anys, amb els faraons Ramèssides, s’assoleix el cim i el declivi final. 

Egipte encara viurà, o millor dit, mal viurà, mil anys més. Som, però, en una civilització esgotada. 

Ramsès II ha estat el faraó més mediàtic i conegut per les civilitzacions posteriors, i Ramsès III fou el darrer dels grans faraons. 

Després fou el declivi. 

Com s’ho feu Ramsès II en els seus 67 anys de regnat, per a esdevenir el més conegut i reconegut de tots? Simplement, va saber introduir les tècniques del “màrqueting” en la política.

El faraó Ramsès II, també anomenat el faraó dels 100 fills (coneguts), va pujar al tron el 1298 AC.

Fou un home extremadament gelós de la imatge del poder i de la seva persona. Es va fer present tot el llarg del Nil amb una seguit d’estàtues per tal que el poble ras reconegués i recordés qui assumia el poder absolut a Egipte. 

Però quins foren els impactes cabdals del seu regnat? Essencialment tres:

ALLIBERAMENT DEL POBLE HEBREU (?) 

La tradició data en el regnat de Ramsès II com a possible moment que Moisès, retornat de l’exili, reclama l’alliberament del poble hebreu amb eines dissuasories tan potents com les 10 plagues. 

No en hi ha pas cap certificació científica, puix que a Egipte resten oberts molts forats negres en la seva història. 

De Moisès també hem d'esmentar la travessa del mar Roig, la recopilació dels Deu Manaments i les calamitats de l’Èxode dels jueus per les terres del Sinaí durant 40 anys. Èpica fundacional.

ARQUITECTURA I MÀRQUETING 

El faraó Ramsès II va entendre la importància de la imatge en l’exercici del poder, això volgué dir que tant l’arquitectura, com l’art en general, varen quedar a mercè del faraó per tal que el poble glorifiqués el seu amo. 

Aquesta eina de propaganda es feu servir en totes les èpoques posteriors de la Història, com a l’Atenes de Pèricles, a la Roma imperial i més tard a la Roma papal o al Versailles de Lluís XIV… i fins i tot es veu reflectit en la gegantina seu del Capitoli de Washington com a exhibició de la preeminència del poder legislatiu per sobre de qualsevol altre. 

No llistarem el degoteig de les obres deixades per Ramsès II però esmentarem tan sols la immensa sala hipòstila de Karnak, el Ramesseum, els temples d’Abu Simbel o la Capella Sixtina egípcia… la tomba de l’esposa Nefertari a la Vall de les Reines. 

EL TRACTA DE CADEIX (QADESH) 1275 AC 

El tractat de Cadeix 1275 AC fou el primer tractat de pau, conegut, de la Història de la Humanitat. Egipte s’enfrontà al poderós imperi Hitita en una batalla a la plana de Cadeix, avui a Síria prop de la frontera amb el Líban.

La batalla acabà en taules si bé tant els egipcis com els hitites se’n van adjudicar la victòria; però signaren la pau. El tractat de Cadeix, que avui es guarda curosament en el Museu Arqueològic d’Istanbul, establí les bases d’un tractat de pau molt civilitzat que n’ha inspirat molts d’altres posteriors. 

Regulació de les fronteres, convenis d’ajuda mútua, pactes comercials, i, segurament el més nou de tot foren els acords sobre morts, exiliats, presoners i expatriats. Tota una novetat. 

El tractat, que va establir la igualtat de drets i deures per ambdues parts, va assegurar la pau durant més de 125 anys. Tot un repte per als nostres temps.

PERSONATGES D'EGIPTE..... 

                                                      THE  END

PERSONATGES DE L'ANTIC EGIPTE - 3

Viatge Juny 2011 Copyright de fotos i text: JM Serra Muñoz 

ÀTON, AKHENÀTON I EL MONOTEISME 

  

Som cap al 1350 AC, quan de sobte apareix el faraó més fascinant i controvertit de l’antic Egipte i, de segur, un dels personatges que s’ha fet un lloc en la Història de la Humanitat. Akhenaton va fer una revolució des del poder. 

Durant el transcurs dels segles els sacerdots del déu Amon varen anar acumulant poder, riquesa i territoris. 

El centre d’operacions era l’immens temple de Karnak a Tebes i des d’allí, els sacerdots d'Amon, feien anar tots els fils de la política, de l’economia i del poder, al punt que els faraons esdevingueren titelles lliurats a la seva mercè. 

LES TRES REVOLUCIONS D'AKHENÀTON

De primer, Akhenàton va imposar el monoteisme; és a dir va, foragitar el politeisme i bandejà les creences mitològiques i rituals de la religió egípcia. Els temples foren clausurats i proclamà Àton, “el Sol”, com a únic déu sobre el cel i la terra. 
El faraó es va canviar el nom d'Amenhotep (Amenofis IV) per un de més adient amb la nova etapa, Akhenàton, és a dir "Horitzó d'Aton".

De segon, el faraó va dissoldre el poder dels sacerdots d’Amon i va confiscar totes les seves propietats que les va adjudicar a l’Estat i que va repartir entre el poble ras; com una revolució antisistema, però des del poder.

De tercer, va promoure una revolució artística molt especialment en l’arquitectura i en l’escultura. El nou art fugí de la idealització i es mostrà amb un nou realisme impactant, rupturista i delicat. Només cal contemplar, als museus de mig món, les escultures representant Akhenàton, o el bust impactant i delicadíssim de la seva esposa Nefertiti, que es troba a Berlín. 

Coneixem una peça literària de gran contingut poètic i teològic: l’Himne a Àton. Heus aquí un extracte bellíssim.

A l'alba, Aton, quan surts brillant en l'horitzó, escapes a l'obscuritat, dones els raigs, i les Dues Terres del Nil s’omplen de joia. 

Tot es desperta i s'alça sobre els teus peus, doncs Tu els has aixecat. Els éssers purifiquen els seus cossos lloant la teva presència, i el país sencer comença els seus treballs. 

Tots els ramats pasturen satisfets. Els arbres reverdeixen. Els ocells volen i estenen les ales en els seus nius. Els vaixells naveguen riu avall i riu amunt. Els peixos salten quan el teu raig penetra en l'interior de les aigües del Nil. Tot reviu quan Tu apareixes

RELIGIÓ D'EGIPTE I IMPACTES POSTERIORS

El politeisme i la mitologia d’Egipte són d’una extrema complexitat, però trobem dos noms clau: Amón i Osiris. El déu de vida i el déu de  mort. 

Amón es manifesta com un ou d’on neix la Vida i la Creació. Osiris és el déu de la resurrecció dels cossos que vetllarà per la vida eterna dels humans. 

Alfa i omega. Tots aquests conceptes els trobarem posteriorment en moltes religions. Moisès semblaria doncs l’hereu més evident de tota aquella revolució. 

El fundador de la psicoanàlisi, Sigmud Freud, situa Moisès com a sacerdot en la cort d’Akhenàton. Moisès fugí tan bon punt va morir el faraó, moment que va ser dissolt el monoteisme d’Àton. Els sacerdots i el culte d’Amón van retornar, i el vell ordre es va restablir de bell nou, però la llavor estava plantada. 

Moisès, no tan sols seria l'hereu del monoteisme, sinó que afegí un element clau en la Història: els Deu Manaments. 

Aquesta llei, "La Llei", establí un nou ordre que vetllaria per a la dignitat del ésser humà. 

Però també fou l’origen de la repressió dels instints, al punt que Sigmud Freud hi veu, en els Deu Manaments, la causa del malestar del ésser humà, de la humanitat i de la civilització.

El Sol, simbol del monoteisme d'Akhenàton, és font d’energia, de vida i de llum que presideix quasi bé tots els actes transcendents de l'ésser humà, creant una infinita fascinació.


Gairebé en totes les cultures li dediquen un espai cabdal. 


De ben segur un personatge com Lluís XIV de França, 3000 anys després d’Akhenàton, ho devia entendre així quan es proclamà “Roi Soleil”… el rei sol o l’origen del tot i del poder. L’energia suprema. 

PROPER I DARRER PERSONATGE

                                             RAMSÈS II I EL MARQUÈTING

PERSONATGES DE L'ANTIC EGIPTE - 2

Viatge Juny 2011 Copyright de fotos i text: JM Serra Muñoz 

TUTHMOSI III “NAPOLEÓ D’EGIPTE” 

Des del 1580 AC fins al 1170 AC foren els 400 anys més esplendids de l’Imperi Nou, amb una nòmina de grans faraons: Ahmosis, Hatxepsut, Tuthmosis III, Amenhotep III, Amenofis IV-Akhenaton, Seti I, Ramsès II i Ramsès III, entre molts d’altres. 

Amb Tuthmosis III, batejat segles més tard el “Napoleó egipci”, pel seu tarannà imperial, Egipte assoleix la seva màxima expansió. Però Tuthmosis III no ho tingué fàcil i salvà la pell de ben poc puix la seva madrastra Hatxepsut no li volia bé. Fou com una dramatúrgia de Shakespeare. 

Però, qui fou Hatxepsut??? 

Hatxepsut era l’esposa del faraó Tuthmosis I. Aquest faraó va tenir un fill fora del matrimoni amb una donzella de la cort. Hatxepsut mai reconegué ni va estimar aquell fill bord, que acabaria sent Tuthmosis III. 

Quan aquest havia de pujar al tron d’Egipte era menor d’edat i Hatxepsut va fer les funcions de Regent, però de fet ella es va proclamar “faraó” i va foragitar l’hereu Tuthmosis III que el va mantenir 20 anys entretingut amb l’exèrcit a les fronteres. 

Tuthmosis III per salvar la pell mostrà a la seva madrastra una fingida submissió i aprofità per a fer-se una carrera militar de primer ordre. 

Hatxepsut, primera dona cap d’estat de la Història, fou una gran dirigent, i el seu “acomplexament” pel fet de no ser un faraó mascle la va dur a guarnir-se sempre amb vestimentes masculines. Durant els seus 20 anys de regnat, Egipte va esdevenir una gran potència. Del seu legat constructiu ens ha arribat el temple de Deir el-Bahari que és una de les fites cabdals de l’arquitectura universal. 

Tuthmosis III, pacient i astut, va sobreviure el calvari de l’exili fent la guerra a les fronteres d’Àsia eixamplant l’imperi amb els territoris que avui ocupen països com Líban, Israel, Palestina, Jordània i Síria fins a la Mesopotàmia. 
Fou faraó efectiu el 1450 AC per un període de 25 anys i ens deixà una munió d’obeliscs.

L’obelisc ha gaudit, tot el llarg de la Història, d’una profunda fascinació de la part dels poderosos i del poble ras.

Són com un dit senyalant el cel, com un parallamps xuclant els raigs solars o com un símbol desafiant als déus. 

Mesuraven entre 2 i 45 metres i sempre estaven coronats pel “piramidó” una petita piràmide xapada d’or que projectava flaixos de llum quan el Sol li donava de ple. 

Tuthmosis III en va fer construir 7, dels que 5 han arribat fins als nostres dies i que han estat repartits pel món, especialment durant el segle XIX. 

Els podem admirar a la plaça de la Basílica de Laterà a Roma, a l’Hipòdrom d’Istanbul, a la plaça de la Concòrdia de Paris, a la riba del Tàmesi a Londres prop de Victoria Embakment i a Central Park a Nova York. 

La ciutat que té més obeliscs del món és Roma amb tretze, d’èpoques diverses. 

El papa Sixt V (1585-1590) fou un fan empedreït dels obeliscs i els va fer moure i repartir per tot Roma, disposant-los en les cruïlles de les avingudes clau, al punt que des de qualsevol d’aquestes cruïlles se’n veia un altre… i tots menaven a la Basílica de Sant Pere, donat que tots els camins duien a Roma i Roma duia al poder.

PROPERS PERSONATGES

                              ATON, AKHENATON I EL MONOTEISME

PERSONATGES DE L’ANTIC EGIPTE - 1

Viatge Juny 2011 Copyright de fotos i text: JM Serra Muñoz

ELS PARES FUNDADORS

 

Egipte fou, és i ha estat, una epifania de complexa digestió per als estudiosos de la història de la Humanitat. Un fenomen màgic, de difícil comprensió que aparegué com un bolet i que assolí un nivell de desenvolupament impactant. 

Un cop construïts els seus fonaments va viure aturada, pel cap baix,  més de dos mil anys. Mai cap altra civilització posterior va romandre en actiu tants de segles.

La Vall del Nil, forma part de les “civilitzacions de riu”, com les mesopotàmiques de l’Eufrates i Tigris, les de l'Indus i Ganges a l'Índia o les dels grans rius de la Xina. 

Molt més tard, en contrapunt, varen aparèixer molt més tard les “civilitzacions de mar”, com Grècia Fenícia o Roma.

Les primeres estaven arrelades a la vida del riu i al seu calendari de crescudes anual que dissenyaren estructures polítiques jeràrquiques i piramidals. En les segones, amb el mar com a camp de joc vital, comercial i d’intercanvi, hi van fluir noves maneres de veure i entendre el món; una mirada intensa que va bastir sistemes polítics transversals a Grècia i Roma.

Les primeres passes a la Vall del Nil es varen fer cap el 4000 AC, però les petjades que ens han arribat no daten fins al 3300 AC. 

No fou, però, fins al 3150 AC que apareix el primer pare fundador: Narmer, el faraó 1 de la Primera Dinastia i unificador de l’Alt i el Baix Nil.

L’art del seu regnat mostra ja un refinament i una delicadesa extremes; només cal aturar-se davant la Paleta de Narmer, al museu egipci d’El Caire, per a testificar-ho. 

Sense cap mena de dubte en aquell moment les bases religioses i polítiques ja estaven ben establertes.

No fou fins 500 anys més tard, el 2650 AC que no trobem dos altres personatges cabdals: Djoser i Snefru, que amb els seus regnats inicien el període de les piràmides; període que es va allargar durant 800 anys.

En aquest llarg camí unes 30 piràmides foren construïdes a les voreres del Nil. 

La piràmide de Djoser fou, però, la que trencà el gel; esglaonada i envoltada d’una arquitectura excepcional fou construïda per Imhotep, visir, gran sacerdot, metge, arquitecte… com un Leonardo Da Vinci egipci.

La darrera piràmide fou construïda cap al 1800 AC. Entremig trobem un faraó, Snefrú, que se’n va fer dues, la piràmide trapezoïdal i la roja. Ambdues absolutament espectaculars, situades a Dashur, i d’obligada visita. 
Però les més mediàtiques han estat les de Khufu, Khafre i Menkaure, o dit en fonia grega; Kheops, Khefren i Mikherinos, totes tres bastides cap al 2500 AC.

La piràmide de Kheops és d’una precisió matemàtica tan sorprenent que és més pròpia de càlculs informàtics del nostre segle XXI. Kheops ens descobreix misteris geomètrics i astronòmics impactants, com ja varen fer palès els grecs 2.000 anys més tard de ser construïda.

Com a exemple puntual esmentem la utilització en els càlculs constructius del número π, aparentment desconegut pels egipcis.

Kheops ha deixat oberta la ment i la imaginació a esotèrics i a excèntrics que afirmen que fou construïda per extra-terrestres. Però el faraó Kheops, fou molt més poètic i batejà la seva piràmide com “el somriure del capvespre”.

PROPER PERSONATGE 

                              TUTHMOSIS III "EL NAPOLEÓ EGIPCI"

2 - BERLÍN ANY XXV (1989-2014)

BERLÍN 1989... I EL MUR VA CAURE!!!

Copyright text & fotos: Josep M Serra M. – Viatge: Setembre 2012

Aquest any 2014 Berlín compleix 25 anys de la caiguda del Mur. Ciutat sempre jove. Cal dir, però, que els anys posteriors al final de la guerra foren dramàtics per a tot el Món i especialment tràgics per a Berlín. 
Els ciutadans de la capital van sortir d’un totalitarisme i van entrar en un altre, esclafats per la bota de Stalin.

ESGLÉSIA ST. FREDERIC
PANORÀMICA DES DEL MINISTERI D'AFERS EXTERIORS 1997.
ARQUITECTES : MÜLLER & REIMANN (BERLIN)

Tan bon punt acabada la “guerra calenta” (1945) i iniciada la "guerra freda" (1948) els districtes del Berlín Oest varen patir el bloqueig soviètic amb l’aquiescència i/o silenci dels comunismes del Món. Qui gosaria fer-li el gall al tirà Ióssif Stalin?

EDIFICI OFICINES POSTDAMERPLATZ 1995
ARQUITECTE : RENZO PIANO (PARIS)

Del 1948 al 1949, per tal de fer arribar aliments als milions de ciutadans atrapats,  aïllats i famèlics de Berlín, els aliats varen establir un pont aeri que va assegurar el subministrament als barris encerclats. 

Prop de 300.000 vols traslladaren més de 2 milions de tones de queviures aterrant als aeroports urbans de Gastow, Tegel i Tempelhof. 

Fou tota una odissea.

La nit del 13 d’agost de 1961 els comunistes varen fer un pas més, un pas molt agosarat, i aixecaren el mur que esberlaria Berlín en dos talls durant més de 25 anys.

NEUE WACHE 1990
MEMORIAL A TOTES LES VICTIMES DE LA II GUERRA MUNDIAL

Una ciutat aïllada en l’espai i en el temps, fossilitzada per 50 km de mur i 180 torres de control on s’apostaven soldats del règim comunista que havien rebut l’odre de tirar a matar a tot aquell que intentés franquejar el mur. En total varen fer 86 morts reconeguts oficialment. 

Alemanys matant alemanys per a benefici de tercers. 

LEHTER BAHNHOF. ESTACIÓ CENTRAL 1996

ESTACIÓ CENTRAL
ARQUITECTES : GREKAN & MARG  (HAMBURG)

Tan sols es va mantenir un pas fronterer, que no sempre romania obert, que permetia passar del sector Oest al sector Est. Fou precisament pel Cheickpoint Charlie de la Friedrich Strasse per on vaig travessar-lo l’agost de 1965, proveït d’un passi per a 24 hores.

CÚPULA DEL REICHSTAG 1993
ARQUITECTE : SIR NORMAN FOSTER (LONDON)

Així fou el “Mur” i així s’allargà durant 28 anys fins que el 9-N de 1989 els ciutadans de l’Est el van saltar i el mur caigué, puix que els ciutadans valents sempre fan caure els murs i els ensorren quan, decidits, s’ho proposen. 








L’any següent, el 1990, es va proclamar la reunificació d’Alemanya i el 1991, el Bundestag reunit a Bonn va decidir traslladar la capital de nou a Berlín. Berlín ressuscitava de les seves cendres un cop més.

MEMORIAL DE L'HOLOCAUST 2001
ARQUITECTE : EISENMANN (NEW-YORK)

MUSEU JUEU 1999. PASSADIS DE LA MORT
ARQUITECTE: D. LIBESKIND (BERLIN/NEW-YORK)

A partir del 1991 començà la reconstrucció dels dos sectors de Berlín. Una operació que encara no ha acabat i que pel cap baix ha abocat sobre la capital i el conjunt de l’Alemanya Oriental més d'1,5 bilions d’euros… com un pou sense fons que tan sols un país com Alemanya es pot permetre.

CÚPULA SONY 2000
ARQUITECTE : H. JAHN (CHICAGO)

D’ençà de 1991, la vella i malmesa capital s’ha anat recosint amb ritme i disciplina germànica i avui ja llueix en la lliga de les grans capitals europees,  tot i així la "divisió" sociològica, àdhuc mental, encara persisteix. 

S’ha anat embastant les avingudes, els  carrers, places i parcs... salpebrant-los amb milers d’edificis de nova planta que fan que avui Berlín sigui un immens museu d’arquitectura a cel obert.

Els millors o més celebrats arquitectes d’arreu del món hi estan deixant la seva petjada. Berlín, com si volgués recuperar els temps perduts, i després de viure desconnectada del món durant dècades, s’ha esmerçat en la construcció dels  diversos estils arquitectònics dels darrers 50 anys. 

CENTRE COMERCIAL 1996
ARQUITECTE: VALENTYN & DITMANN (COLONIA)

GALERIES LAFAYETTE 2007
ARQUITECTE: JEAN NOUVEL (PARIS)

És així com podem veure una munió d’estils diversos, dispersos i contraposats, escampats tot el llarg del tramat urbà de la ciutat. Un luxe per als ulls.

EDIFICI OFICINES A POSTDAMER PLATZ 1998
ARQUITECTE : SIR RICHARD ROGERS (LONDON)

Berlín és una mostra de superació humana bastida de sacrificis i lluita. El malson ha fugit. Avui la ciutat llueix. Bon aniversari i moltes felicitats!!!

BUNDESKANZLERAMT (CA LA MERKEL) 1997
ARQUITECTES: SCHULTES & FRANK (BERLIN)

FINAL DEL PETIT HOMENATGE A BERLIN. 
GRÀCIES A TOTHOM!!!