Viatge Juny 2011 Copyright de fotos i text: JM
Serra Muñoz
Egipte fou, és i ha estat, una epifania de complexa digestió
per als estudiosos de la història de la Humanitat. Un fenomen màgic, de difícil
comprensió que aparegué com un bolet i que assolí un nivell de desenvolupament
impactant.
Un cop construïts els seus fonaments va viure aturada, pel cap baix, més de dos mil anys. Mai cap altra civilització posterior va romandre en actiu
tants de segles.
La Vall del Nil, forma part de les
“civilitzacions de riu”, com les mesopotàmiques de l’Eufrates i Tigris, les de
l'Indus i Ganges a l'Índia o les dels grans rius de la Xina.
Molt més tard, en contrapunt, varen aparèixer molt més tard les “civilitzacions de mar”, com Grècia Fenícia o Roma.
Molt més tard, en contrapunt, varen aparèixer molt més tard les “civilitzacions de mar”, com Grècia Fenícia o Roma.
Les primeres estaven arrelades a la vida del riu
i al seu calendari de crescudes anual que dissenyaren estructures polítiques
jeràrquiques i piramidals. En les segones, amb el mar com a camp de joc vital,
comercial i d’intercanvi, hi van fluir noves maneres de veure i entendre el món; una mirada intensa que va bastir sistemes polítics transversals a Grècia i
Roma.
No fou, però, fins al 3150 AC que apareix el primer pare fundador: Narmer,
el faraó 1 de la Primera Dinastia i unificador de l’Alt i el Baix Nil.
L’art del seu regnat mostra ja un refinament i
una delicadesa extremes; només cal aturar-se davant la Paleta de Narmer,
al museu egipci d’El Caire, per a testificar-ho.
Sense cap mena de dubte en
aquell moment les bases religioses i polítiques ja estaven ben establertes.
No fou fins 500 anys més tard, el 2650 AC que no
trobem dos altres personatges cabdals: Djoser i Snefru, que amb els seus
regnats inicien el període de les piràmides; període que es va allargar durant
800 anys.
En aquest llarg camí unes 30 piràmides foren
construïdes a les voreres del Nil.
La piràmide de Djoser fou, però, la que
trencà el gel; esglaonada i envoltada d’una arquitectura excepcional fou
construïda per Imhotep, visir, gran sacerdot, metge, arquitecte… com un
Leonardo Da Vinci egipci.
La darrera piràmide fou construïda cap al 1800 AC. Entremig trobem un faraó, Snefrú, que se’n va fer dues, la piràmide trapezoïdal i la roja. Ambdues absolutament espectaculars, situades a Dashur, i d’obligada visita.
Però les més mediàtiques han estat les de Khufu, Khafre i Menkaure, o dit en fonia grega; Kheops, Khefren i Mikherinos, totes tres bastides cap al 2500 AC.
La piràmide de Kheops és d’una precisió matemàtica tan sorprenent que és més pròpia de càlculs informàtics del nostre segle XXI. Kheops ens descobreix misteris geomètrics i astronòmics impactants, com ja varen fer palès els grecs 2.000 anys més tard de ser construïda.
Com a exemple puntual esmentem la utilització en els càlculs constructius del número π, aparentment desconegut pels egipcis.
Kheops ha deixat oberta la ment i la imaginació a esotèrics i a excèntrics que afirmen que fou construïda per extra-terrestres. Però el faraó Kheops, fou molt més poètic i batejà la seva piràmide com “el somriure del capvespre”.
PROPER PERSONATGE
TUTHMOSIS III "EL NAPOLEÓ EGIPCI"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada