dissabte, 6 d’octubre del 2012

DARRER TOMB PER PRAGA





                                                             NOVÉ MÉSTO  &  CEMENTIRI ZIDOVSKÉ                                                                 
Nové Mésto és l'equivalent al fenomen urbanístic de l'Eixample de Barcelona. Praga també en el segle XIX, concretament el 1875, va fer enderrocar les muralles i a partir d'aquell fet, del creixement industrial i comercial de la ciutat i del "Ressorgiment" nacional txec, un nou barri es va eixamplar extramurs, com a Barcelona. El barri de Nové Mesto.

El paral·lelisme és molt similar... arribada de camperols a Praga com a mà d'obra per a la industria, aparició d'una classe social burgesa sensibilitzada i culta, enfrontament amb el poder central de Viena de l'Imperi AustroHongarès i finalment aparició del "Ressorgiment" nacional txec, com a Catalunya fou la Renaixença i a Itàlia el Risorgimento.

És a Nové Mésto on és visualitza el crescendo històric, social i econòmic de Praga i de Txèquia. Fins i tot l'estil artístic predominant és l'Art Nouveau, com el Modernisme ho fou a Catalunya. 


Txèquia esdevingué Estat independent el 1918 en acabar la I Guerra Mundial havent col·lapsat l'Imperi Austro-Hongarès.

Nové Mésto, és un districte per a passejar i mirar; mirar molt acuradament cada carrer, plaça, edifici o palau. 
EDIFICI TIPIC DE NOVÉ MESTÓ



Un devessall continuat d'Art Nouveau com no es troba a cap ciutat d'Europa; una ciutat que ha sabut preservar el seu patrimoni i una ciutat que va tenir la sort que no fou bombardejada durant la II Guerra Mundial. 


S'ha de fer esment obligat de dues "peces" arquitectòniques cabdals que són el paradigma del Ressorgiment nacional txec: Obecní Dúm i Narodni Divadlo.

Però abans d'acabar el tomb per Praga caldrà fer un obligat homenatge a unes víctimes molt concretes del nazisme, que a Praga com arreu d'Europa, la seva absència present il·lustra el salvatgisme del que estem capacitats els europeus quan perdem l'oremus: el cementiri jueu Zidovské.

OBECNÍ DUM : LLOTJA PRINCIPAL
L'Obecní Dúm ocupa, de fet, terrenys del barri de Staré Mésto, però se l'ha de catalogar com a propiament emblemàtic del "Ressorgiment" nacional txec i que forma part de la dinàmica de Nové Mésto. 

Ara se li diu la Casa Municipal però de fet era l'Ateneu de la classe il·lustrada i benestant de Praga. 

Allí s'hi reunien, feien business, tancaven casoris, pactes i també hi feien política els prohoms txecs, com els de Barcelona ho feien al Liceu

Sales de reunions, biblioteques, smoking-rooms, cafeteries, menjadors i una immensa sala d'actes, avui sala de concerts magnifica que reb el nom de Sala Smetana -en homenatge al gran compositor del "Ressorgiment" txec, com Verdi ho fou del "italià-. 


OBECNÍ  DUM : ÀNGEL 
OBECNÍ  DUM : CAFETERIA
L'edifici ha estat curosament restaurat en el seu interior i en el seu exterior, sent avui un dels edificis Art Nouveau més esclatants d'Europa. És fa quasi obligat d'anar a sentir-hi un concert a la Sala Smetana, fer-hi un refresc a la seva cafeteria a la mitja part i sopar-hi al seu restaurant en acabar.
TEATRE NARODNI
El mascaró de proa del "Ressorgiment" nacional txec és el Narodní Divadlo  o Teatre Nacional, situat a tocar del riu Moldava, a la Narodní Trída (Avinguda Nacional). El teatre Narodní és un dels edificis més espectaculars en dimensió, arquitectura, qualitat i ornamentació de tot Praga. 

Fou finançat exclusivament per donacions privades de totes les classes socials de la nació, i fou construït i ornamentat per artistes, pintors, escultors i arquitectes txecs. 

AL·LEGORIES PICTÒRIQUES AL TEATRE NARODNI
Estrenat per tota la societat de Praga el 1881, quedà reduït a cendres unes setmanes després, per un incendi mai ben explicat; fet que deixa, sobre la taula, sospites de la possible acció d'una mà negre; llegendes habituals en aquesta mena de teatres. 



EDIFICI ART DECÓ
Abans de tancar aquest tomb per Nové Mésto vull deixar constància que no he fet menció del Museu Nacional... 

... però tampoc  de la plaça Váklav, ni tampoc de la plaça Karlovo, ni he fet esment de l'impactant Art Nouveau de l'Estació Central, ni de la cafeteria Slávia, ni del Palau Lucerna o del Pecek... 


... ni de la fortalesa Vysehrad des d'on es gaudeixen panoràmiques exclusives de Praga i la vall del Moldava. 


Praga dóna massa de sí mateixa per a fer-ne una immersió de corre-cuita i corrents com ha estat el cas d'aquests quatre tombs fugissers.


TOMBA DE KAFKA
Del cementiri Zidovské, anomenat també nou cementiri jueu (segle XIX), en podríem comentar moltes dades, com per exemple que hi és enterrat Franz Kafka o que el seu aspecte estètic el fa un dels cementiris més literaris que hi pugui haver a Europa... però el que més corprèn quan llegeixes les làpides és que des del 1945 no s'hi ha tornat a enterrar cap més jueu. 

A Praga no hi ha jueus, el nazisme se'ls va endur tots... i tots varen desaparèixer.

Praga ha estat l'escenari paradigmàtic d'aquella Europa que no ha volgut o sabut  entendre el seu rol, el seu lloc i el seu destí en el món. 


L'Europa saberuda, innovadora, revolucionaria per una banda i demencial, infantil i infanticida per l'altra. 




L'Europa que sovint ha actuat com el déu Cronos, amb tarannà caòtic i parricida. I la dolça Praga, culta i tolerant, al bell mig d'aquesta Europa és un exemple de ciutat que ha sobreviscut el pas d'imperis absorbents, de lluites religioses i dels totalitarismes recents.

PRAGA BÉ ES MEREIX UN HOMENATGE... FENT-LI UNA VISITA ACURADA I SERENA





divendres, 28 de setembre del 2012

TERCER TOMB PER PRAGA




                                                   STARÉ MESTO ...  UN BARRI GÒTIC SOTERRAT

A Praga diuen que si entres en un edifici barroc de Staré Mèsto i baixes les escales de l'edifici trobaràs un rebost gòtic al soterrani i un celler romànic al sot-soterrani.

Staré Mèsto és una ciutat gòtica però degut a l'incendi neronià del segle XVII poc hi queda de l'edat mitjana i molt del barroc construït sobre les cendres.

Staré Mèsto gira al voltant de la magnificent plaça Staroméstské Náméstí, que podríem traduir per Plaça Major del Barri Vell. 

Fa, però, que aquest juny, una de les places més espectaculars d'Europa estigui "okupada" per la promoció d'una marca de cotxes. Això impedeixi una visió real i majestàtica del conjunt arquitectònic.

Aquest fet fa pensar sobre la crisi econòmica actual que posa al servei del diner els llocs més emblemàtics d'una ciutat. 

Produeix una certa agró contraposada, puig, d'una banda un hom compren els motius del regidor de finances de l'Ajuntament de Praga de quadrar el seu balanç i per altra el preu indecent que s'ha de pagar pel quadrament de comptes municipals.

En qualsevol cas els edificis més emblemàtics suren sobre les banderoles, els flyers diversos, els escenaris, els altaveus i els estris musicals, les safates despitrades, els tendals i altres shows i atrezzos de digestió difícil. 

L'Ajuntament Nou, el Rellotge Astronòmic del 1410, la Plaça Petita, el Palau Rott, l'Ajuntament Vell i el Nou Ajuntament, la casa Kafka, Escola Tyn, l'església de Ntra. Sra.Tyn, el palauet de la Campana de Pedra, el Palau Glotz-Kinsky, i tot plegat presidit pel conjunt escultòric de Jan Hus, d'un dramatisme punyent.

Jan Hus ha estat un personatge massa oblidat en la memòria europea. 

AJUNTAMENT & MONUMENT A JAN HUS
Cent anys abans que Martin Luther pengés les seves 95 tesi a les portes de l'església de Tots els Sants de Wittenberg (Saxònia), que foren el tret de sortida de la Reforma Protestant, Jan Hus ja havia assenyalat les bases del retorn a les formules més properes als primers anys del cristianisme, posant en evidència la decadència de l'Església vaticana i definint les indulgències papals com a font de corrupció religiosa. 

Jan Hus fou jutjat pel Sant Ofici (Inquisició) a la ciutat de Constança, de la regió alemanya de Friburg, i finalment cremat a la foguera, moment en el que exclamà als seus verducs:

"Ara rostireu una oca ("hus" en txec és oca), però d'aquí a un segle us trobareu amb un cigne que no podreu rostir." Efectivament Martin Luther posà un cigne com a emblema en el seu escut d'armes.

ESGLESIA SANT JACOB
D'aquest districte cal fer una menció especial de l'església d'estil gòtic primerenc, de Ntra Sra de Tyn. Cert que la seva estructura és gòtica però el seu interior és d'un barroc auster. 
NTRA. SRA DE TYN

Hom diria que els catòlics Habsburg varen fer el possible i l'impossible per a tapar-ne l'entrada, al punt que encara avui costa trobar-la; el motiu fou evidentment que aquesta església fou un baluard "hussita" anticatòlic i com enderrocar-la hagués encès la ciutat, els Àustries varen optar per plantar un "laberint" davant la porta. 

No obstant això, les punxes afilades dels seus campanars, es deixen veure des dels carrers, places i placetes de tot Staré Mesto; com un far!!!

Només passar el Pont Carles hi ha una placeta extremadament embussada de gent, cotxes i tramvies on una façana i portalada desproporcionada a l'entorn, dóna peu al complexe jesuític dit el Klementinum, una mena de Vaticà al bell mig de Praga... però seguirem pel canal del riu Moldava fins a arribar al Rodolfinum.

PALAU DE CONCERTS "RODOLFINUM"
Rodolf II, rei de Bohèmia de la dinastia Habsburg, regnà cap el 1583 i fou emperador de l'Imperi d'Àustria, però quedà tan enamorat de Praga que hi va traslladar la capital de l'Imperi. No debades els txecs el consideren l'únic de la dinastia dels Habsburg com a rei propi -perquè ens entenguem, com si els catalans consideréssim un Trastàmara com a propi-.  

Aquest afecte mutuu fa que Rodolf II sigui enterrat a la catedral de Praga al costat de Carles IV, i que a finals del segle XIX se li dediqués un magne edifici o conjunt de sales de concerts dels més grans d'Europa sota el nom de Rodolfinum.
CAPVESPRE ALS CARRERS DE STARÉ MESTO
Ben a prop d'aquest esplendorós "palau de la música" té seu el vell Barri Jueu de Praga, que duu el nom de Josefov, no pas com a homenatge al bíblic Josep, fill de Jacob, sinó del nom de l'emperador d'Àustria, Joseph II, que va “endreçar” el barri. 
MOISÈS  AL  BARRI  JUEU 
De nou, a inicis del s. XX, el barri fou “re-endreçat” amb edificis de vivendes de luxe, sota el signe de l'especulació immobiliària, que de fet camuflava la neteja de jueus... neteja que fou arrodonida pels nazis a partir del 1939. 

Avui només queden mitja dotzena de sinagogues i el cementiri jueu Stary Zidowsky, testimonis del que fou una de les comunitats jueves més respectades d'Europa; avui, evidentment, no n'hi queden.

El llibre de contes jueu, "Les llegendes de Golem", ens assabenta que, Libuse, la llegendària reina de Bohèmia, va predir que un poble llunyà demanaria protecció al reialme i que se l'havia de rebre com a poble mandatari de la Bíblia, com així fou. 

Més endavant es va recreà la llegenda, que la primera sinagoga de Praga, la "Vella-Nova", fou construïda amb blocs de pedra manllevades al Temple de Jerusalem, enderrocat l'any 70 per l'emperador Titus.

A Staré Mésto hi ha, però, un lloc entranyable al costat mateix, porta per porta, de la vella Universitat Karlova, fundada per Carles IV el 1348. 

Es tracta del teatre d'òpera més antic de Praga i que llueix el nom de Stavovské Divadlo.

TEATRE STAVOVSKÉ
En aquest teatre W.A. Mozart va estrenar el 29 d'octubre de 1787 la seva òpera cabdal, "Don Giovanni", que va composar a la vil·la de camp de Bertramka, on s'hi refugià després de marxar enfadat de la cort de Viena. 

Aquest fet va alimentar l'orgull i l'autoestima de Praga en particular i de Txèquia en general. 

El teatre Stavovské Divadlo és una capsa de bombons de color turquesa que convida vivament a assistir a una representació de la genial òpera.



PROPER  I  DARRER  LLIURAMENT ...

QUART  TOMB  PER  PRAGA :

                                                          NOVÉ MÉSTO …  ZIDOVSKÉ HRBITOVY…        


















                                                           

dimarts, 25 de setembre del 2012

SEGON TOMB PER PRAGA




                                         MALÁ STRANA ... o L’APOTEOSI DEL BARROC


Malá Strana, als peus del Castell i a mà esquerra del riu Moldava, és sense cap mena de dubte el districte més barroc de Praga. 

El barri va néixer al s. X, i per tant el sotabosc del barri és romànic i gòtic, però les guerres ferotges del XV i XVI el varen trinxar. No veié la seva renaixença fins a finals del s. XVII, sota el fènix del barroc, que deixà la seva petjada en palaus privats i públics. Això fa que avui la gran majoria de les seus del govern txec i de les ambaixades ocupin els vells palaus de Malá Strana. 

El circuït que va del Pont Carles, la plaça Malostranske i el carrer Nerudova fins a fer el cim del Castell, està farcit de turisme, però si el viatger surt d'aquest circuït trobarà la Malá Strana dels segles XVII-XVIII en estat pur. Carrers, racons, places i porxades per a deixar-s'hi anar; on dotzenes de tavernes ofereixen beure la millor cervesa txeca, això sí, rodejat per la gent més amigable i amable que un hom pot trobar.

No citaré el carrer Nerudova, on visqué el poeta txec Jan Neruda autor dels "Contes de Malá Strana" i a qui el gran poeta xilè Pablo Neruda (Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto) li va manllevar el cognom com a signe d'admiració.


Tampoc citaré el meravellós carrer Thunovská, on Milos Forman filmà les escenes de carnaval de l'oscaritzada pel·lícula "Amadeus" homenatge fílmic a W. A. Mozart, compositor idolatrat a Praga... com tampoc tindria aturador el meu particular homenatge al barri de Malá Strana en tots els seus racons.


Sí que faré menció d'un parell d'indrets espatarrats de Malá Strana... abans de travessar el Pont Carles: l'església Sant Nicolau i els jardins Wallenstein.

E S G L É S I A   S A N T   N I C O L A U.


La seva cúpula presideix majestuosament tot el barri de Malá Strana. Sant Nicolau és una de les esglésies barroques més espectaculars d'Europa tant per les seves dimensions, per la qualitat artística de les escultures i pintures, com per la seva diversitat en marbres i bronzes; tot de la millor factura i procedència imaginable. Ras i curt: espectacular, i no cal pas dir de visita obligadíssima. Una bacanal barroca.

L'església fou acabada el 1750, però fou el 1770 que la seva cúpula interior fou estampada amb la pintura més gran d'Europa, i segurament del món, amb la tècnica del "trompe-l'oeil", en que el fresc pictòric es confon amb la mateixa arquitectura. 

Aquest fresc fa un cant celestial de l'apoteosi de Sant Nicolau i el conjunt pictòric sembla, talment, que un hom fos al cel. L'estatuària que s'escampa per la nau i el creuer és d'una qualitat i grandària que tan sols es pot trobar a Sant Pere del Vaticà de Roma.

Cal remarcar, molt especialment, el púlpit, de marbres rosats, farcit d'estatuàries de bronze daurat, que la seva sola contemplació devia fer creure als feligresos que era la porta del Cel... que de fet, d'això es tractava, drogar i anestesiar el personal.

Al pis de les cantoríes, on els cantaires i cors es feien acompanyar d'un orgue d'una gran espectacularitat, si pot contemplar una reguitzell de representacions pictòriques de la Passió, d'extremada tragèdia, que condueixen a l'esmentat orgue on els seus teclats, de vori, es deixaren acaronar per la genialitat dels dits de W.A. Mozart... que rebé, a Sant Nicolau, l'homenatge de tota la ciutat, el 14 de desembre de 1791, pocs dies després de la seva mort a Viena, amb una missa de rèquiem.




D'alt de tot del campanar de Sant Nicolau s'hi va instal·lar, durant el règim comunista, en plena Guerra Freda, un punt de guaita per a controlar els moviments del personal de l'ambaixada dels Estats Units, que té la seva seu ben a prop de Sant Nicolau. 

Un discret urinari per a us dels guardes, instal·lat al cim del campanar, dóna fe de tan estrambòtica i patètica situació històrica que visqué Praga sota el comunisme, i de retruc Europa, durant els anys de la postguerra.



PALAU & JARDINS WALLENSTEIN

El general Albrecht Wallenstein, enviat pels Habsburg per tal de sotmetre Praga, Bohèmia i Moràvia, vingué a ser la figura dels Virreis que també la Casa d'Àustria espanyola enviava a Catalunya per tal de tenir-hi l'ull ben a prop. Els catalans, innocents i un xic tòtiles, sempre ens hem queixat dels Borbons però els Habsburg mai fóren uns sants, si bé un cop manaren els Borbons aquells ens semblaren santíssims.

A Praga, els Habsburg (llevat de Rodolf II), també mostraren el seu tarannà més imperial. Wallenstein un cop va entrar a la ciutat va confiscar i va fer enderrocar totes les propietats dels ciutadans protestants; com feu el Borbó Felip V, que va fer  enderrocar el barri de la Ribera per a construir la Ciutadella i poder dominar Barcelona.

Wallenstein hi va construir un bon palau, que avui és la seu del Senat de Txèquia, i uns jardins, sobre el que fóren els terrenys dels protestants. Avui són un oasis de pau en el bell mig del barri de Malá Strana. 

El conjunt és presidit per una "lògia" d'estil italià, amb murals de qualitat prou vigorosa, representant els fets de la guerra de Troia. Un conjunt d'escultures guarneix els jardins, si bé les peces originals foren saquejades pels suecs el 1648 i avui guarneixen el palau reial d'Estocolm. 
Ai las! Europeus que sempre anem saquejant amunt i avall!!! 

Passejar pels jardins de Wallenstein, sense turistes al voltant, és una experiència que per sí mateixa ja mereix un tomb per Praga. 


Seure en un banc amb un petit llac al davant, on s'hi reflecteix el Castell de Praga, mentre d'alt d'una branca de l'arbre del darrere, un paó reial canta reclamant la femella amb un xiscle eixordador, no deixa de ser una situació prou insòlita i no pas gens usual.


Malá Strana no té aturador, al punt que un hom pensa que seria un lloc ideal per anar-hi a viure, a néixer o a morir. 


Deixarem de banda llocs entranyables com l'església del Nen Jesús de Praga, els jardins de l'illa Kampa, el "mur" del mitificat John Lennon o els jardins del turó de Petrin... i travessarem el Pont Carles.

P O N T    C A R L E S
PONT CARLES, BARRI de MALÁ STRANA, CASTELL de PRAGA i CATEDRAL ST VÍTA (ST.GUIU)
El Pont Carles és tan típic que, quan hi ets, et fa sentir "guiri" encara que en vulguis fugir de ser-ho, però és un lloc màgic per excel·lència i que atrau milers de turistes, així com les mosques van a la mel. Els turistes hi van, potser no sabent gaire bé perquè, però hi queden embadalits. Pura màgia

Travessar el pont al matí, al migdia o a la nit, plovent, amb neu, amb boira o sota el sol, és converteix en una passejada iniciàtica. A Europa no hi ha cap lloc tan amable i tan sublim com el Pont Carles... malgrat l'allau del formigueig turístic.

Fou Carles IV, rei de Bohèmia i emperador del Sacre Imperi, qui el feu construir a partir de l'any 1357, però no fou fins el 1657 que no es plantà la primera de les 30 estàtues i/o conjunts escultòrics que la guarneixen. El Pont Carles (Karel Most) no es pot explicar; s'ha de veure, viure i gaudir-lo!
És extremadament recomanable pujar a les dues torres, que són portes d'entrada, i que falquen el pont a banda i banda de riu. 

Cal fer-ne l'experiència per tal de gaudir de la visió del pont i, molt especialment, d'una panoràmica esplendorosa dels barris de Malá Strana i d'Estaré Mesto. 
Fer-ho fa "guiri", però cal.




Es faria feixuc descriure cadascun dels 30 conjunts escultòrics, cisellats en pedra o bronze, però potser el més irònic i de gran bellesa artística, és el Crist penjat a la creu, de bronze i pedra, amb una inscripció en hebreu que fou "finançat", com a càstig, per un ciutadà jueu que gosà comentar que si no paraven de plantar estàtues, el Pont Carles, s'ensorraria. No vols sopa, dues tasses!!!


També es fa especialment entranyable el bronze esplèndid de St Nepomuky plantat en el lloc on fou "des-pontat" el 1383 (recordem l'entretinguda afecció dels txecs per les "defenestracions") que com sabem volgué guardar el secret de confessió dels "pecats" de la reina. 

El rei no s'hi pensà dues vegades; li tallà la llengua, el vestí amb cuirassa de ferro i apa-li de cap per vall del Pont Carles. 


Avui Nepomuky és el sant patró de Txèquia. 

Els txecs sempre han admirat els qui s'han plantat davant el despotisme.



P R O P E R   L L I U R A M E N T :

                               BARRI  DE  STARÉ  MESTO,  UN  BARRI  GÒTIC  ENTERRAT