SEGON TOMB PER PRAGA

                                         MALÁ STRANA ... o L’APOTEOSI DEL BARROC

Malá Strana, als peus del Castell i a mà esquerra del riu Moldava, és sense cap mena de dubte el districte més barroc de Praga. 

El barri va néixer al s. X, i per tant el sotabosc del barri és romànic i gòtic, però les guerres ferotges del XV i XVI el varen trinxar. No veié la seva renaixença fins a finals del s. XVII, sota el fènix del barroc, que deixà la seva petjada en palaus privats i públics. Això fa que avui la gran majoria de les seus del govern txec i de les ambaixades ocupin els vells palaus de Malá Strana. 

El circuït que va del Pont Carles, la plaça Malostranske i el carrer Nerudova fins a fer el cim del Castell, està farcit de turisme, però si el viatger surt d'aquest circuït trobarà la Malá Strana dels segles XVII-XVIII en estat pur. Carrers, racons, places i porxades per a deixar-s'hi anar; on dotzenes de tavernes ofereixen beure la millor cervesa txeca, això sí, rodejat per la gent més amigable i amable que un hom pot trobar.

No citaré el carrer Nerudova, on visqué el poeta txec Jan Neruda autor dels "Contes de Malá Strana" i a qui el gran poeta xilè Pablo Neruda (Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto) li va manllevar el cognom com a signe d'admiració.

Tampoc citaré el meravellós carrer Thunovská, on Milos Forman filmà les escenes de carnaval de l'oscaritzada pel·lícula "Amadeus" homenatge fílmic a W. A. Mozart, compositor idolatrat a Praga... com tampoc tindria aturador el meu particular homenatge al barri de Malá Strana en tots els seus racons.

Sí que faré menció d'un parell d'indrets espatarrats de Malá Strana... abans de travessar el Pont Carles: l'església Sant Nicolau i els jardins Wallenstein.

E S G L É S I A   S A N T   N I C O L A U.

La seva cúpula presideix majestuosament tot el barri de Malá Strana. Sant Nicolau és una de les esglésies barroques més espectaculars d'Europa tant per les seves dimensions, per la qualitat artística de les escultures i pintures, com per la seva diversitat en marbres i bronzes; tot de la millor factura i procedència imaginable. Ras i curt: espectacular, i no cal pas dir de visita obligadíssima. Una bacanal barroca.

L'església fou acabada el 1750, però fou el 1770 que la seva cúpula interior fou estampada amb la pintura més gran d'Europa, i segurament del món, amb la tècnica del "trompe-l'oeil", en que el fresc pictòric es confon amb la mateixa arquitectura. 

Aquest fresc fa un cant celestial de l'apoteosi de Sant Nicolau i el conjunt pictòric sembla, talment, que un hom fos al cel. L'estatuària que s'escampa per la nau i el creuer és d'una qualitat i grandària que tan sols es pot trobar a Sant Pere del Vaticà de Roma.

Cal remarcar, molt especialment, el púlpit, de marbres rosats, farcit d'estatuàries de bronze daurat, que la seva sola contemplació devia fer creure als feligresos que era la porta del Cel... que de fet, d'això es tractava, drogar i anestesiar el personal.

Al pis de les cantoríes, on els cantaires i cors es feien acompanyar d'un orgue d'una gran espectacularitat, si pot contemplar una reguitzell de representacions pictòriques de la Passió, d'extremada tragèdia, que condueixen a l'esmentat orgue on els seus teclats, de vori, es deixaren acaronar per la genialitat dels dits de W.A. Mozart... que rebé, a Sant Nicolau, l'homenatge de tota la ciutat, el 14 de desembre de 1791, pocs dies després de la seva mort a Viena, amb una missa de rèquiem.

D'alt de tot del campanar de Sant Nicolau s'hi va instal·lar, durant el règim comunista, en plena Guerra Freda, un punt de guaita per a controlar els moviments del personal de l'ambaixada dels Estats Units, que té la seva seu ben a prop de Sant Nicolau. 

Un discret urinari per a us dels guardes, instal·lat al cim del campanar, dóna fe de tan estrambòtica i patètica situació històrica que visqué Praga sota el comunisme, i de retruc Europa, durant els anys de la postguerra.

PALAU & JARDINS WALLENSTEIN

El general Albrecht Wallenstein, enviat pels Habsburg per tal de sotmetre Praga, Bohèmia i Moràvia, vingué a ser la figura dels Virreis que també la Casa d'Àustria espanyola enviava a Catalunya per tal de tenir-hi l'ull ben a prop. Els catalans, innocents i un xic tòtiles, sempre ens hem queixat dels Borbons però els Habsburg mai fóren uns sants, si bé un cop manaren els Borbons aquells ens semblaren santíssims.

A Praga, els Habsburg (llevat de Rodolf II), també mostraren el seu tarannà més imperial. Wallenstein un cop va entrar a la ciutat va confiscar i va fer enderrocar totes les propietats dels ciutadans protestants; com feu el Borbó Felip V, que va fer  enderrocar el barri de la Ribera per a construir la Ciutadella i poder dominar Barcelona.

Wallenstein hi va construir un bon palau, que avui és la seu del Senat de Txèquia, i uns jardins, sobre el que fóren els terrenys dels protestants. Avui són un oasis de pau en el bell mig del barri de Malá Strana. 

El conjunt és presidit per una "lògia" d'estil italià, amb murals de qualitat prou vigorosa, representant els fets de la guerra de Troia. Un conjunt d'escultures guarneix els jardins, si bé les peces originals foren saquejades pels suecs el 1648 i avui guarneixen el palau reial d'Estocolm. 
Ai las! Europeus que sempre anem saquejant amunt i avall!!! 

Passejar pels jardins de Wallenstein, sense turistes al voltant, és una experiència que per sí mateixa ja mereix un tomb per Praga. 

Seure en un banc amb un petit llac al davant, on s'hi reflecteix el Castell de Praga, mentre d'alt d'una branca de l'arbre del darrere, un paó reial canta reclamant la femella amb un xiscle eixordador, no deixa de ser una situació prou insòlita i no pas gens usual.

Malá Strana no té aturador, al punt que un hom pensa que seria un lloc ideal per anar-hi a viure, a néixer o a morir. 

Deixarem de banda llocs entranyables com l'església del Nen Jesús de Praga, els jardins de l'illa Kampa, el "mur" del mitificat John Lennon o els jardins del turó de Petrin... i travessarem el Pont Carles.

P O N T    C A R L E S

PONT CARLES, BARRI de MALÁ STRANA, CASTELL de PRAGA i CATEDRAL ST VÍTA (ST.GUIU)

El Pont Carles és tan típic que, quan hi ets, et fa sentir "guiri" encara que en vulguis fugir de ser-ho, però és un lloc màgic per excel·lència i que atrau milers de turistes, així com les mosques van a la mel. Els turistes hi van, potser no sabent gaire bé perquè, però hi queden embadalits. Pura màgia. 

Travessar el pont al matí, al migdia o a la nit, plovent, amb neu, amb boira o sota el sol, és converteix en una passejada iniciàtica. A Europa no hi ha cap lloc tan amable i tan sublim com el Pont Carles... malgrat l'allau del formigueig turístic.

Fou Carles IV, rei de Bohèmia i emperador del Sacre Imperi, qui el feu construir a partir de l'any 1357, però no fou fins el 1657 que no es plantà la primera de les 30 estàtues i/o conjunts escultòrics que la guarneixen. El Pont Carles (Karel Most) no es pot explicar; s'ha de veure, viure i gaudir-lo!

És extremadament recomanable pujar a les dues torres, que són portes d'entrada, i que falquen el pont a banda i banda de riu. 

Cal fer-ne l'experiència per tal de gaudir de la visió del pont i, molt especialment, d'una panoràmica esplendorosa dels barris de Malá Strana i d'Estaré Mesto. 

Fer-ho fa "guiri", però cal.

Es faria feixuc descriure cadascun dels 30 conjunts escultòrics, cisellats en pedra o bronze, però potser el més irònic i de gran bellesa artística, és el Crist penjat a la creu, de bronze i pedra, amb una inscripció en hebreu que fou "finançat", com a càstig, per un ciutadà jueu que gosà comentar que si no paraven de plantar estàtues, el Pont Carles, s'ensorraria. No vols sopa, dues tasses!!!

També es fa especialment entranyable el bronze esplèndid de St Nepomuky plantat en el lloc on fou "des-pontat" el 1383 (recordem l'entretinguda afecció dels txecs per les "defenestracions") que com sabem volgué guardar el secret de confessió dels "pecats" de la reina. 

El rei no s'hi pensà dues vegades; li tallà la llengua, el vestí amb cuirassa de ferro i apa-li de cap per vall del Pont Carles. 

Avui Nepomuky és el sant patró de Txèquia. 

Els txecs sempre han admirat els qui s'han plantat davant el despotisme.

P R O P E R   L L I U R A M E N T :

                               BARRI  DE  STARÉ  MESTO,  UN  BARRI  GÒTIC  ENTERRAT