EL CASTELL DE PRAGA i LES "DEFENESTRACIONS"
Descriure, amb guarniment de detalls, el
districte de Prazsky Hrad (Castell de Praga) reclamaria molts capítols seguits d'aquest bloc,
al punt que els lectors, amb tota raó, acabarien per no llegir.
Per això ens centrarem tan sols en un tema, fent esment d'un fet històric, que és clau quan es visita Praga i el seu districte del Castell. No gaire gent s'atura en el lloc, ni cau en un esdeveniment cabdal que va succeir en un indret concret del Castell de Praga el 1618. Per ser més precís en una sala del Stary Královky Palác (Antic Palau Reial).
Per això ens centrarem tan sols en un tema, fent esment d'un fet històric, que és clau quan es visita Praga i el seu districte del Castell. No gaire gent s'atura en el lloc, ni cau en un esdeveniment cabdal que va succeir en un indret concret del Castell de Praga el 1618. Per ser més precís en una sala del Stary Královky Palác (Antic Palau Reial).
 |
| ANTIC PALAU REIAL |
Per una altra banda alguns txecs tenen
una especial fruïció natural a practicar l'esport de la
"defenestració", això és... llançar per la finestra els oponents
polítics. Ja es recorden les clamoroses "defenestracions" de 1419 i
1483 entre faccions hussites i catòliques.
La darrera de totes les defenestracions fou la de l'any 1948, quan el Ministre d'Afers Estrangers, Jan Masaryk -fill del primer president de la Iª República, Tomàs Masaryk- fou llançat pel balcó del seu ministeri pels comunistes, -pràctica que també vàren practicar els franquistes amb els seus oponents- d'aquesta pràctica se n'hi deia "caure de la finestra".
La noticia del diari o de la radio fèia així: el senyor tal, va caure de la finestra una estona després d'arribar a comissaria. És a dir arribaven a comissaria i queien per la finestra. Una correlació molt ajustada als totalitarismes, tots tallats pel mateix patró.
La darrera de totes les defenestracions fou la de l'any 1948, quan el Ministre d'Afers Estrangers, Jan Masaryk -fill del primer president de la Iª República, Tomàs Masaryk- fou llançat pel balcó del seu ministeri pels comunistes, -pràctica que també vàren practicar els franquistes amb els seus oponents- d'aquesta pràctica se n'hi deia "caure de la finestra".
La noticia del diari o de la radio fèia així: el senyor tal, va caure de la finestra una estona després d'arribar a comissaria. És a dir arribaven a comissaria i queien per la finestra. Una correlació molt ajustada als totalitarismes, tots tallats pel mateix patró.
 |
| FINESTRA DE LA "DEFENESTRACIÓ" |
Avui per avui, la "defenestració" ja no exigeix l'acte de fer saltar física i corpòriament els oponents per una finestra... amb el mobbing polític i moral, ja val.
La pràctica d'aquest esport aixeca
passions, àdhuc en la Catalunya recent; vet aquí que, en un partit polític,
l'entusiasme esmerçat en l'acte de la "defenestració" dels oponents
interns fou tan gran que acabaren caient tots d'alt a vall.
No cal dir la clatellada electoral que posteriorment varen patir... i no cal dir que tot fou ben guarnit amb la mirada al·lucinada de tota la ciutadania que no va entendre que es desaprofitéssin uns moments tan històrics per a Catalunya. En qualsevol cas que quedi clar que el mot i el concepte de "defenestració" té el seu origen històric a Praga.
Bé, tornem, però, al fil de la qüestió.
No cal dir la clatellada electoral que posteriorment varen patir... i no cal dir que tot fou ben guarnit amb la mirada al·lucinada de tota la ciutadania que no va entendre que es desaprofitéssin uns moments tan històrics per a Catalunya. En qualsevol cas que quedi clar que el mot i el concepte de "defenestració" té el seu origen històric a Praga.
Bé, tornem, però, al fil de la qüestió.
 |
| PALAU ARQUEBISBAL |
La "defenestració" més espatarrant, però, i amb més conseqüències "globals", fou la del Castell de Praga del 1618. Els protestants txecs varen fer "caure de la finestra" del segon pis de l'Antic Palau Reial la delegació catòlica provinent de Viena, que volia "posar seny" entre els revoltats txecs, i, com a resposta, els txecs varen fer caure la delegació per la finestra.
 |
| CARRER DE L'OR |
El Tractat de Pau de Westfàlia ha estat nefast per al vell continent i l'origen de retrucs molt negatius per a la constitució d'una Unió Europea real.
L'esperit de Westfàlia també és l'origen d'altres efectes col·laterals com que de passada, avui ens impedeixi, sortir-nos'en de la "crisi"... o que Europa sigui la convidada de pedra del concert mundial, o sia, que siguem un zero a l'esquerra. Expliquem-nos.
 |
| PALAU CERNINSKY |
Es faria molt llarg de relacionar, però l'efecte més maligne és que consagrà la idea i el concepte de sobirania territorial consolidant els anomenats Estats-Nació.
Aquest principi ha manat i ha estat doctrina troncal a tot Europa els darrers 350 anys i ha generat guerres a dojo i sense fi, entronitzant la supremacia de l'Estat sobre la Nació, creant una confusió cancerígena entre els dos conceptes.
 |
| EUROPA DE WESTFÀLIA |
Westfàlia va petrificar tant el concepte d'Estat que avui, molt necessitats d'una Europa forta, els Estats europeus ho impedeixen a sang i fetge, conduint Europa cap a un penyassegat on s'estimbarà fins l'ofec; i amb ella, tots els Estats que la componen. Europa finestra avall!!!
Ras i curt, o enterrem Westfàlia o Westfàlia ens enterrarà a tots plegats!!!
Tot va a anar cap per vall des de la finestra del segon pis del Palau Reial del Castell de Praga...
 |
| VITRALL D'ALFONS MUCHA |
Paga la pena aturar-se en alguns indrets de la Catedral com el
magnífic vitrall d'estil Art Nouveau d'Alfons Mucha, la capella reial de Sant
Vaclav (Vaclav II rei de Bohèmia) i el molt espectacular altar de
Sant Jan Nepomuky de dues tones de plata i d'estil barroc.
**** Aclariment :
Nepomuky també fou "defenestrat" però en aquest cas des del pont Carles, o sigui "des-pontat"... al riu Moldava... seguint la tradicional via txeca de treure's els adversaris del mig per la via ràpida.
La passejada pel barri del Castell ha de
continuar per la capella de la Sta Creu, on hi ha els joiells i insígnies
reials i imperials, seguir pel palau Lobkowicz, el palau Arquebisbal, el
Shwarzenberg, el Sternberg, el palau Cerninsky i els monestirs Strahovel i Loreta.
 |
| SOL DE PRAGA S. XVIII |
No és pot deixar de banda de visitar el magnific tresor, del
monestir Loreta, on s'exhibeix el "Sol de Praga", magnifica custòdia
d'un metre d'alçada, d'estil barroc, or i plata massisses, i enlluernada amb 6.222 diamants. (Veure la foto d'arxiu).
La passejada final del districte del
Castell, però, s'ha de coronar amb la visita als jardins reials Královská... fins arribar al
palau d'estiu Letohrádek... això si les cames han resistit la jornada... i
contemplar la millor posta de sol en el millor indret imaginable per a gaudir
de la millor panoràmica sobre Praga, sobre la catedral i sobre el districte del
Castell. El millor del millor.
 |
| MONESTIR DE LORETA |
SEGON TOMB PER PRAGA :
BARRI DE MALÁ STRANA ... O L'APOTEÒSI DEL BARROC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada