ATHÍNA... EL DIA DESPRÉS

A  T  H  Í  N  A ...  

                                 EL DIA DESPRÉS DEL GRAN APAT ARQUEOLÒGIC

L I K A V I T Ó S

Lykavitós (Turó dels Llops) pot ser el millor inici per a una jornada més relaxada. El Lykavitós es troba al bell mig de la Gran Athína. Des del cim es copsa una perspectiva a vol d’ocell, de la plana de l’Àtica i dels ports de Peireias, que mostra i fa entendre, a primer cop d’ull, la magnitud geopolítica de l’antiga polis i la desmesura gegantina del caos urbanístic actual.

El taxi deixa a peu del telefèric que tunel·la la muntanya i que fa el cim.

De d’alt estant, la panoràmica corprèn. Un mapa a la mà permet orientar-se en la geografia de la plana de l’Àtica, envoltada per les muntanyes de l’Egaleu, el Himet i el Pantèlic. Els ports de Falero i Peireias s’hi fan presents a la llunyania.

Athína disposa d’una extensió i d’una estructura urbanistica desconcertants. Aquesta disposició genera la primera reflexió sobre el país i la capital: Athína és el prototipus de ciutat tercermundista puig concentra el 45 % de la població total de Grècia. Immensa, plana i insostenible econòmicament per l’encariment de serveis, pel caos de mobilitat i pel consum de recursos.

Cert és que sembla un país agradable, amb una gent poc sorollosa i molt correcta i cívica, però l’estructura, els paràmetres i l’urbanisme de la capital fa pensar que Grècia ha viscut una ficció que Europa s’ha empassat sense miraments; la ficció d’una Grècia falçament inserida a la UE.  

          A la placeta del turó del Lykavitós hi ha una menuda capella, Agios Giorgios o Sant Jordi, on és tradició encendre dos petites espelmes de cera verge, en aquest cas com a homenatge a la independència: la personal i la de Catalunya.

Les despulles de Sant Jordi foren robades d’Athína pels venecians i dipositades a l’església homònima a Venècia, així com les de Sant Marc foren espoliades d’Alexandria, també pels venecians, i dipositades a la seva basílica també homònima. 

Diuen, però, a Òxford, que són les d’Alexandre el Gran i no pas les de Sant Marc, que fou incinerat després de mort. Val més en aquest cas no esbrinar massa la veritat, no sigui que topem amb la santa mare esglesia vaticana!!! La llegenda i el misteri sempre són més engrescants.

Lectures al Lykavitós. Montanelli: 143-148 (La lluita social) 275-283 (La decadència de la Polis) 149-154 (Un Teòfil qualsevol) 155-160 (Una Niké qualsevol)

S I N T A G M A

La baixada del Lykavitós es fa de nou amb el telefèric. La passejada pels carrers costeruts del barri de Lykavitós deixa al descobert un barri tranquil de classe mitja / mitja-alta amb moltes plantes als balcons, àtics i terrasses.

        Fent ziga-zaga pels carrers s’arriba a la plaça Sintagma, cor neuràlgic de la capital on rau la seu del Parlament, antic Palau Reial, on tot just a les 12 és fa diàriament un teatral i cerimoniós canvi de guàrdia interpretat per joves d’una alçada molt superior a la mitjana grega i guarnits amb el vestit tradicional grec de les illes, amb faldilleta, jaça i barret.

Finalitzada la cerimònia turística, la Avinguda Elefterios Venizelos encamina cap a la plaça Omónia, plaça d’escassíssim reclam turístic, però farcit de noies que fan el carrer a plena hora del dia, de procedència exòtica i amarades de color.

       El trajecte per la Venizelós és, però, extremadament interessant i un plat fort de la visita a Athína. Es tracta del seguit d’edificis neo-neoclàssics que abasten la Universitat, el Politècnic, la Biblioteca Nacional i el Museu Arqueològic. Són de gran impacte visual i de bona qualitat constructiva, que foren aixecats durant el segle XIX creant un decorat molt cinematogràfic, recordatori de l’antiga Grècia. Paga la pena aturar-se i visitar-ne el seus interiors.

A l’Avinguda 28 d’Octubre hi ha un dels plats forts d’Athína i de Grècia...

        MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL

Es tracta d’un edifici d’estil clàssic colorat de tons minòics i emmarcat per una gran plaça i per un amplíssim jardí. Museu de visita obligada i cabdal. Un cop dins dóna la benvinguda un avís de bomba que obliga a desallotjar l’edifici. El Museu sembla que ha estat escollit per a interpretar un dels actes de sabotatge habituals a Athína en aquests temps de crisi, fruit del malestar dels contrariats grecs després del pla d’austeritat imposat per la cancellera Merkel.

Aquesta amenaça de bomba, que et pot sorprendre a mig entrepà al bar del Museu, fa sortir a corre-cuita-corrents els visitants. La situació agafa caires d’opereta i fa reflexionar, també, de que n’és de poc seriós tot plegat quan tanmateix als 30 minuts ja reobren el Museu, la qual cosa denota la poca meticulositat amb que, la policia grega, es prenen aquestes coses.

Què hagués passat a New-York, London o Tel-Aviv??? Però això es Grècia, la Mediterrània en estat pur i la vida té un altre caire filosòfic i un altre ritme vital.

        El contingut de peces miceniques, d’art arcaic, clàssic, hel·lenistic i romanes, tant en marbres com en bronze és excepcional. Un tresor. La bellesa feta art.

S’hi exposen tantes peces i de tanta qualitat que la seva disposició atapeïda i relativament poc didàctica, en contraposició al Museu de l’Acròpoli, li dóna un caire de magatzem.

El més criticable de tot és el lloc tan arraconat on exposen l’escultura d’Atenea Parthenos. Costa trobar-la però paga la pena perquè és una reproducció del s. IV a.C. de l’original criselefantí, de Fidias, de la cel·la del Partenonas. 

L’espai d’aquest crònica no permet descriure l’allau d’art que s’hi exposa, potser tan sols recordar el gegantí kouròs arcaic de Soúnio, el Diodumenos de Policlet, el conjunt d’Eros amb espardenya a la mà i Pan juganer que s’abranda a les seves cuixes, el Posseidó d’Artemísio, el bronze d’Octavi o el devessall de joiells micènics d’or pur dignes de la London Tower... que són només un lleu esquitx al bell mig de la foguerada d’art que ens proposa el museu. 

ESTADI PANATINAIC

La desmesura viscuda al Museu Arqueològic, amara de suor i deixa les cames tremoloses, convida, però, a una marxa espartana fins al Panathinaikos Stadion, impactant reconstrucció fidedigna del que fou l’estadi de l’Athína clàssica i on la  imaginació trasllada a les curses i al món dels atletes.

Especialment morbosa és la Cova dels Misteris on les dones verges hi fèien ritus eròtics sota la custòdia de les matrones que es quedaven a la porta.

És sabut que l’esport agilitza la circulació de la sang i els grecs eren pragmàtics en molts dels seus actes profans i religiosos i, no cal dir, els ritus eròtics, això sí, tot salpebrat de mite, de llegenda i de divinitats.

Els Hermes de la pista, que fiten la sortida i l’arribada, són originals de l’època clàssica i molt interessants de contemplar per uns insòlits atributs reproductius que mai esperaries trobar en un indret tan auster.

Sortint de l’Stadion, les cames esperonades per un ambient tan esportiu, fa que l’ànima i els ànims convidin a una nova cursa, sota el sol torrefactor, fins a trobar el parc de l’Olimpeion, també anomenat Naós Olympiós Díos o Temple de Zeus Olímpic, que fou el més gran temple de l’antiguitat clàssica rivalitzant amb el d’Artemisa al Àsia Menor.

Ai las!!! Només hi resten, però, 16 columnes gegantines d’un conjunt que assolia els 110x50 metres.

Finalment, la Porta d’Adrià, o sigui un arc d’agraïment del poble d’Athína a l’Emperador que la va restaurar i embellir. La seva austeritat ens fa pensar que els atenencs foren més aviat estalvis en el seu agraïment.

Un bon peix i un seguit de copes de vi de parra ben fresc són el millor agraïment als déus per tanta bellesa viscuda i per a cloure la jornada.

P R O P E R   L L I U R A M E N T   :

SCHLIEMANN  VA  DESCOBRIR  TROIA ...

                        ... I  AL  PORT  DEL  PIREU  HI  HA  UN  TRESOR

ATHÍNA... UN TOMB PER L'INICI DE TOT

                                                                               RUTA DE TARDA
MONASTIRAKI

Sortint de l’Àgora, el barri “turc” de Monastiraki és un lloc adient per a un dinar ràpid i per a un lleuger descans abans de fer front el tram de la tarda. Menjar a Monastiraki és car, dolent i fa guiri, però també fa pràctic. Les cames i el cos agraeixen aquesta aturada.

Les cases d’aquest barri destaquen pels seus balcons que disposen com a suports de balconada peces romanes i gregues autèntiques, fruit dels espolis seculars realitzats en les rodalies del mateix barri.

KERAMIKÓS

El barri del Ceràmic, o dels terrissaires, del que pren el seu nom, estava dividit en dues parts per les muralles de Temístocles. La part exterior fou un cementiri  que ha permès desenterrar tombes i nombroses esteles que han servit per estudiar la vida diària atenenca. El costat intern de la muralla fou el barri dels terrissaires pròpiament dit.

Al Ceràmic dues portes donen pas, una a la Via Sacra que duia a Eleussis i les seves Festes Panatinaiques, la segona duia a l’Acadèmia de Plató.

·     Indro Montanelli: 309-314 (Plató) 315-320 (Aristòtil)

Dins del recinte del Keramikós o Ceràmic hom hi descobreix dues sorpreses inesperades que en fan un lloc d’obligada visita:

 

·     El Museu, petit i presumit, però amb escultures que son una joia de l’art arcaic (esfinx, lleó amb cara de front, xòanons). Impacta vivament un brau de marbre a escala natural d’època hel·lenística que fa com un moviment d’atac molt realista; cal recordar que el brau tenia un simbolisme mític de fecundació i força. Segueixen nombroses esteles, elements ceràmics i exvots.

 

  

  ·     Els Carrers del Cementiri del Keramikós es fan de molt bon passejar, i on encara s’hi troben nombroses esteles mortuòries de gran qualitat i ben conservades, emplaçades en el seu lloc original, on hi han romàs 2.500 anys.

    Sortint del Ceràmic es retorna al barri de Monastiraki, a prop s’hi troba el Fòrum Romà dominant tot aquest barri. El fòrum romà d’Athína era de grans dimensions i el presidia la impressionant Biblioteca d’Adrià i la Torre dels Vents, ambdós de delicada filigrana de punta de coixí.

MUSEU DE L’ACRÒPOLI

Aquest impactant edifici, és el paradigma del malbaratament econòmic i financer que Grècia ha dut a terme, els darrers anys, en inversions improductives i d’exhibició, i que podríem batejar com el “fiestuki grec”, equivalent a la “fiesta española”, que han causat tan neguit i mal humor a la luterana i gasiva cancellera Merkel.

L’edifici, però, ha estat molt ben dissenyat, construït amb materials de luxe, on dominen les línies i les perspectives. Fou pressupostat en 130 milions i ha costat el doble, segurament "per mor" d’intermediaris.

*Nota :  “Per mor de...” (De la variant mallorquina del català, contracció de “Per l’amor de...”) Sembla evident que els intermediaris, en el cas d’aquest Museu, hi han posat molt d’amor.

Clarament, doncs, el Museu de l’Acròpoli ha estat un pou de diners sense fons, al punt, que fa que el continent sigui, sovint, netament superior al contingut.

En destaquen les peces i espais següents:

·     En el 3º pis hi ha una reproducció a escala real del Partenonas, que es veu des dels finestrals, amb la finalitat d’exposar-ne les mètopes. S’hi mostren les originals que s’han recuperat de l’Acròpoli i altres reproduïdes en guix que representen les espoliades pels anglesos i que s’exposen en el Museu Britànic amb  espais en blanc per a les que estan desfetes o introbades.

·     Abans d’entrar a la sala de les mètopes hi ha una reproducció molt interessant dels dos frisos de Fídies

·     En el 1er. pis es fa present d’una important col·lecció d’estàtues arcaiques que corresponen a la troballa arqueològica coneguda com la del cementiri persa, remarcant la policromia que encara es conserva en algunes figures. 

Les més destacades son:

               - Atenea pensant             -  Cap hoplita en bronze

               - Jove Hermes                 -  Làmpada de bronze hoplita

               - Xòanes femenines         -  Xòanon masculí amb brau

·     Restes de l’Erecteion que mostra la mitologia fundacional d’Athína

·     Restes dels frisos i mètopes del temple d’Atenea Niké

·     Joc de maquetes de l’Acròpoli que permet veure la seva evolució històrica: 1200 a.C / 480 a.C / s. IV a.C. / s. II d.C. / 1500 d.C

·     Les Cariàtides hi tenen un lloc destacat, una es troba en el Museu Britànic.

·     A la rampa que baixa del 1º pis hi ha dos escultures d’argila, impressionants per la seva perfecció, d’Atenea Niké

PLAKA

Malgrat el cansament, sempre resta un bri d’esma per a fer un volteiu per la Plaka. Tant de dia com de nit s’hi amaguen misteris pels seus racons i carrerons, com la troballa d’una tenda de còpies de peces originals macedòniques de gran qualitat artística i de preus impossibles. La boutique du el nom de “Vassilis”. El moment i el lloc convida a un trasllat imaginàri a Macedònia i a iniciar un joc de seducció amb la dependència, prenent com a fil conductor les reproduccions de les corones de la monarquia macedònica, que dit sigui de pas són excepcionals i caríssimes.

PROPER LLIURAMENT :

  ATHÍNA...  EL DIA DESPRÉS DEL GRAN ÀPAT ARQUEOLÒGIC

ATHÍNA... UN TOMB PER L'INICI DE TOT

                                                                           RUTA DE MATÍ

En la primera jornada de “feina” a Athína es fa obligat fer un gran àpat d’història, d’art i per sobre de tot d’imaginació. Però abans cal reforçar el cos amb un bon esmorzar a la terrassa de l’àtic de l’hotel tot admirant l’Olimpeion, i fent unes lectures. Es fa obligat començar el dia amb una pregaria a Zeus i la constel·lació de déus olímpics.

·     Indro Montanelli:  55-59 (Zeus i Família) i  61-65 (Hesíode).

     L’Olimpeion o Naos Toús Olimpiou Díos, fou construït en el transcurs de vuit segles, una mena de Sagrada Familia grega de l’època, i finalment acabat per l’emperador romà Adrià. Fou el temple més gran de l’antiguitat. De les seves 104 columnes tan sols n’hi resten setze, i és, entremig d’elles, que els neopagans grecs, legalitzats el 2006, celebren, de tant en tant, ritus ancestrals sota la mirada encesa dels cristians ortodoxes. 

UN TOMB PER L’ACRÒPOLI 

(Dues hores i escaig de visita, comptant les lectures, meditacions, reflexions i catatònies diverses). 

Lloc emblemàtic i preeminent de la civilització. L’itinerari s’inicia per l’entrada del Teatre de Dionís, el recorregut més lògic, fent el camí següent:

·   Teatre de Dionís i Odeó de Pericles. Tot s’hi troba força trinxat perquè moltes grades del teatre foren arrancades per a material de construcció i el seu lloc fou ocupat per sembrats de cereals. El que roman, però, emociona.

·     Stoà del Santuari d’Asclepi fins arribar a l’Odeó d’Herodes Àtic.

·   Odeó d’Herodes Àtic roman tancat perquè es fan representacions teatrals i musicals al seu interior. La graderia ha estat totalment restaurada. Impactant.

·     Els Propilea (Propileus), centrats per la Via Sacra, rèben majestàticament al visitant i el traslladen al Segle d’Or de Pericles. A l’Edat Mitjana s’hi construí un castell franc fortificat que, més tard, fou la seu dels ducs catalans a Athína.

·     El petit Temple d’Atenea Niké roman totalment cobert per una bastida, donat que es troba en estat de reconstrucció. S’endevina que és una joia. Niké o també Victòria, nom que, segles més tard, fou comercialitzat per una marca de sabatilles esportives.

·     Partenonas (Partenó) actualment en reconstrucció/reparació. El lateral oest ja es veu àmpliament refet, diferenciant-se la pedra antiga de la moderna. Una ombra a la zona de la “bomba veneciana” i rodejat de capitells jònics amuntegats permet  seure i fer les llegides següents:

·     Indro Montanelli: 131-137 (Pericles) 161-165 (Els artistes) 167-171 (Fídies)

·     El Mirador Nord on hi la bandera grega, ofereix una panoràmica a vol d’ocell de la ciutat i una perspectiva completa de l’Acròpoli... això amb el permís de l’allau de turistes que hi pul·lula abastament. Quantitat ingents de restes marmòries amuntegades ens dóna la mesura del gran treball de reconstrucció que encara hi resta fer.

·     Erecteion força ben restaurat, d’estil jònic elegant i senyorívol, catalitza la síntesi de la fundació mítica d’Athína. L’interior és tancat per tal d’evitar el poder destructiu de les allaus humanes. Les còpies de les Cariatides romanen hieràtiques a la balconada Est.

L’olivera i la civilització grega 

L’olivera que hi ha plantada a l’Erecteion ens recorda el mite fundacional d’Athína. L’olivera, el seu fruit i els derivats que se’n poden treure, estan molt lligats a la cultura grega clàssica.

El mateix origen d’Athína està relacionat amb aquesta arbre doncs Atenea va guanyar la competició amb Poseidó per tal de protegir l’Àtica.

La picabaralla entre els dos déus, Atenea i Poseidó, la va cloure Zeus fent un concurs per veure qui dels dos oferia el millor i més útil regal als homes i dones que vivien a l’Àtica. 

Poseidó es va presentar amb un cavall, animal noble, resistent, bell i útil a l’home en múltiples coses.

Atenea va fer brollar una olivera colpejant la terra amb la seva llança i va fer ofrena d’una branca amb les seves fulles de color verd platejat. Va mostrar a Zeus les qualitats de l’olivera, la seva capacitat de viure molts anys donant un fruit saborós i nutritiu del que se’n podia treure un suc, l’oli, que donava gust als menjars, guaria ferides, se’n feien perfums i sabó, i fins i tot la seva fusta i els seus pinyols podien servir tant per a la construcció com per a combustible. 

AEROPAGOS. 

(Una hora amb lectura i meditacions afegides)

Baixant de l’Acròpoli i tot just davant dels Propileus, s’alça aquest turó que actualment es una muntanyeta de roca viva sense edificis i sense runes, però que fou la seu judicial d’Atenes i des d’on Sant Pau s’adreçà als atenencs. Un petit raconet enjardinat convida a fer les lectures adients:

·     Montanelli: 263-267 (Condemna de Sòcrates) 235-241 (Procés d’Aspàsia)

        AGORA.

        (Una a dues hores, en funció de l’estat de levitació que s’assoleixi)

                      Temple Theseion : 
                      Esglèsia de Sant Jordi durant l'ocupació catalana

·     Temple Theseion magnífic i molt ben conservat temple dòric que domina l’Àgora si bé un pel deixat de la mà dels déus. Els catalans, reconvertiren el temple en església de Sant Jordi.

·     Odeó d’Agripa escultures de personatges mítics d’Athína com Erecteu.

 

               Stoa d’Atal 

  

   Magnífic edifici en marbre pulcríssim, reconstruït per Rockefeller que amb aquesta obra netejà la seva mala consciència i dignificà la probable opacitat de l’origen de la seva fortuna.

Dins la Stoà un museu recull peces diverses trobades a l’Àgora.

Indro Montanelli : 109-112 (Els perses a la vista) i 173-183 (La revolució dels filòsofs)

MONASTIRAKI

Sortint de l’Àgora, al barri “turc” de Monastiraki, és un lloc adient per a un dinar ràpid i per a un lleuger descans abans de fer front el tram de la tarda. Menjar a Monastiraki és car, dolent i fa guiri, però fa pràctic. Les cames i el cos agraeixen aquesta aturada.

Les cases d’aquest barri destaquen pels seus balcons que disposen com a suports de balconada peces romanes i gregues autèntiques, fruit dels espolis seculars.

PROPER  LLIURAMENT :

                                  ATHÍNA...   UN TOMB PER L'INICI DE TOT

                                                                                              (Ruta de tarda)

GRÈCIA... TERRA DE DÉUS I D'HEROIS

                                                                            

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,                                      

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.                          

                                                                                          Viatge a Ítaca

                                                                                                               Konstantinos Kavafis

EL RELAT D’AQUEST VIATGE IMAGINARI, A MODE DE GUIA, ÉS FRUIT DE CONVERSES SOMNIADES ENTRE ALBERT ANGUERA I JOSEP MARIA SERRA ARREL DE LES LECTURES DEL LLIBRE “HISTÒRIA DELS GRECS” DEL MESTRE INDRO MONTANELLI. LECTURES QUE ES VAREN DUR A TERME DURANT L’ESTIU DE 2010.

                       

ARRIBADA A HELLÁS 

El metro fa els 25 km de recorregut des del aeroport internacional Elefterios Venizelos, home clau de la Grècia moderna, fins a l’estació Acròpoli al centre de la capital. Una breu passejada condueix a l’hotel “The Athens Gate”, un hotel molt recomanable. Les habitacions hi són amplies, netes i amb aire condicionat. Panoràmica espectacular des del àtic del hotel orientat cap a l’Acròpoli i cap al temple de Zeus Olímpic, o sigui el rovell de l’ou del passat clàssic, fet que permet fer una immersió intensa a l’antiga Athína.

L’hotel, però, té un simpàtic inconvenient; els ascensors són un misteri... quan arriben a planta sembla que tinguin vida pròpia i fan coses inesperades; facècies gregues. 

L’aire condicionat de l’habitació és molt correcte però mal enfocat cap el llit, el que fa que, per a estalviar una galipàndria, cada nit s’hagi de reorganitzar-ne la col·locació del llit i remoure tots els mobles de l’habitació per a tornar-los a recol·locar pel matí a primera hora abans d’esmorzar, no fos que el servei de neteja pensés que la moguda nocturna tingués connotacions d’una petita follia transitòria.

P N Y X

        Fa un no res de l’aterrament a l’aeroport i de l’arribada a Athína, però la Pnyx (Pnikà) mereix un litúrgic homenatge de benvinguda. Els peus cremen i el cor batega.

La Pnyx no és pas massa lluny de l’hotel, s’hi va caminant tot passant pels peus de l’Acròpoli travessant un bosc de caire mediterrani. En arribar a la Pnyx comença  realment el viatge a l’antigor clàssica per dos fets clau:

·     hi ha un impressionant concert simfònic de grills que serà la música de fons durant tot el periple grec... i...

·     des del cim del turó de la Pnyx, una immersió sobtada fita el panorama de tots els components clau de l’aventura atenenca: Acròpoli, Areòpag, Àgora, el turó de Filopapos,  turó Lykavetós i la mateixa Bemà de la Pnyx.

Tota una immersió al passat, des del present. Després de reflexionar, no pas sense emoció continguda, del que foren els grecs i què han representat per a nosaltres i per a la civilització, cal fer les primeres lectures del company Indro Montanelli, no sense haver acaronat prèviament la base de pedra de la tribuna de la Bemà de la Pnyx des d’on Temistocles, Alcibiades, Pericles i tants altres prohoms la petxaren per adreçar-se als ciutadans de la polis. La Pnyx fou el primer parlament democràtic de la Història dels mortals.

·     Indro Montanelli : pàg. 47-54 (La Polis) / pàg. 97-101 (Soló) / pàg. 103-108 (Pisistrat)

Una troballa: Restaurant “Kronya-Ka-Kronya”

Aquest tomb imaginàri per Grècia, que preten fer camí cap a un dels tres bressols de la civilització - Jerusalem/Athina/Roma -, també sembla estar beneït pels déus olímpics i pels daimons grecs, al punt que anant tot tant sobre rodes el destí condueix al que pot ser el “menjador de casa” a Athína.

Això és... un petit restaurant familiar ben a prop del centre de restauració per a turistes i a tan poca distància del Museu de l’Acròpoli que, des de les seves taules parades al carrer, es poden contemplar les mètopes del Partenonas!!!

        La taverna “TO-KATI-AΛΛO” és governada per una matriarca grega, que sembla manllevada d’un anunci de iogurt dels que passen a la televisió i que quedarà batejada com “Kronya-Ka-Kronya”. Es com una Anna Magnani lletja, que es fa ajudar per dos cambrers fills seus. El gran, un gandul irredent sempre enxaixat, l’altre fill servicial i cantant, sempre amb una guitarra a la mà.

Tanmateix no es pot deixar de banda un personatge, client fixe del local, i que li escau el nom de “suïcida”. El “suïcida” és grec, d’uns 50 anys, immensament gras, barbut, mig calb, de cabells fent oli i tirant a rossenc. Menja sense aturador grans muntanyes de patates rosses i bocates, tot bevent cervesa o coca-cola a petricons. Una autèntica màquina trinxadora de menjar i beure que de sobte es queda mirant fixament a l’infinit durant una bona estona en estat catatònic. Quan es desplaça per anar al bany ho fa amb una energia i velocitat que fa pensar que se’n anirà a menjar algú o simplement a suicidar-se.

Digne de menció es el personatge de la “Kronya”. Una dona també d’uns 50 anys, menuda però grassona, sempre guarnida de negre, cabells curts arrissats i mal pentinats, amb pigues peludes i una cigarreta prop dels dits, és a dir la lletjor. La seva cuina, però, és casolana, de bon gènere i d’excel·lent preparació. La nota pintoresca és que revifa les brases del grill amb un petit assecador de cabells... net de pels, clar! 
La seva carta es veu assortida de les combinacions següents:

·     Amanida grega amb uns tomàquets, cebes, pebrot i cogombres, de gust superlatiu i collits un cop madurats al natural. Ens hauríem de remuntar més de 30 anys per a rememoritzar un gust i flaire semblant quan encara es menjava natural i mediterrani a Catalunya, avui curulla de cuina “desconstruida”.

·     Les orades són senzillament espectaculars, tant de gust com de grandària. Pollastre i pinxos de porc a la brasa, d’allò més melós.

·     Carn estofada a la grega, amb altes dosis de colesterol que cal evitar. Ni la mousaka, ni els pebrots farcits, tampoc semblen adients per a una dieta ajustada en calories, però pinten de “bocatta di cardinale”

         Tot plegat ben assortit amb vi blanc de parra de la casa, ben fresc; d’entrada suau però de sortida complicada donat que els efluvis bàquics provoquen estralls considerables en la ment. A cada glopada de vi, un brindis pels déus de l’Olimp, pels atenencs i grecs clàssics, pels presents i pels absents i fins i tot per a la luterana Merkel, que ha pagat el “fiestuki” de l’actual desgavell financer de Grècia.

Ben sopat, i sota els efectes del primer vi blanc grec, cal fer una passejada pel popular barri de Plaka, sempre habitat des de l’època clàssica, i que actualment està ple de restaurants i botigues per a turistes. 

PROPER LLIURAMENT

                                    ATHÍNA... UN TOMB PER L'INICI DE TOT