RUTA DE MATÍ
En
la primera jornada de “feina” a Athína es fa obligat fer un gran àpat
d’història, d’art i per sobre de tot d’imaginació. Però abans cal reforçar el
cos amb un bon esmorzar a la terrassa de l’àtic de l’hotel tot admirant l’Olimpeion, i fent unes lectures. Es fa
obligat començar el dia amb una pregaria a Zeus i la constel·lació de déus
olímpics.
·
Indro Montanelli: 55-59 (Zeus i Família) i 61-65 (Hesíode).
L’Olimpeion o Naos Toús Olimpiou Díos, fou
construït en el transcurs de vuit segles, una mena de
Sagrada Familia grega de l’època, i finalment acabat per l’emperador romà
Adrià. Fou el temple més gran de l’antiguitat. De les seves 104 columnes tan
sols n’hi resten setze, i és, entremig d’elles, que els neopagans grecs,
legalitzats el 2006, celebren, de tant en tant, ritus ancestrals sota la mirada
encesa dels cristians ortodoxes.
(Dues
hores i escaig de visita, comptant les lectures, meditacions, reflexions i
catatònies diverses).
Lloc emblemàtic i
preeminent de la civilització. L’itinerari s’inicia per l’entrada del Teatre de
Dionís, el recorregut més lògic, fent el camí següent:
· Teatre de Dionís i Odeó de Pericles.
Tot s’hi troba força trinxat perquè moltes grades del teatre foren arrancades
per a material de construcció i el seu lloc fou ocupat per sembrats de cereals.
El que roman, però, emociona.
· Stoà del Santuari
d’Asclepi fins arribar a l’Odeó d’Herodes Àtic.
· Odeó d’Herodes Àtic roman tancat
perquè es fan representacions teatrals i musicals al seu interior. La graderia
ha estat totalment restaurada. Impactant.
· Els Propilea
(Propileus), centrats per la Via Sacra, rèben majestàticament al visitant i el traslladen
al Segle d’Or de Pericles. A l’Edat Mitjana s’hi construí un castell franc
fortificat que, més tard, fou la seu dels ducs catalans a Athína.
· El petit Temple d’Atenea
Niké roman totalment cobert per una bastida, donat que es troba en
estat de reconstrucció. S’endevina que és una joia. Niké o també Victòria, nom
que, segles més tard, fou comercialitzat per una marca de sabatilles
esportives.
·
Partenonas (Partenó)
actualment en reconstrucció/reparació. El lateral oest ja es veu àmpliament
refet, diferenciant-se la pedra antiga de la moderna. Una ombra a la zona de la
“bomba veneciana” i rodejat de capitells jònics amuntegats permet seure i fer les llegides següents:
·
Indro Montanelli: 131-137 (Pericles) 161-165 (Els
artistes) 167-171 (Fídies)
· El Mirador Nord on hi la bandera grega, ofereix una panoràmica a vol d’ocell de la ciutat i una perspectiva completa de l’Acròpoli... això amb el permís de l’allau de turistes que hi pul·lula abastament. Quantitat ingents de restes marmòries amuntegades ens dóna la mesura del gran treball de reconstrucció que encara hi resta fer.
·
Erecteion força ben
restaurat, d’estil jònic elegant i senyorívol, catalitza la síntesi de la
fundació mítica d’Athína. L’interior és tancat per tal d’evitar el poder
destructiu de les allaus humanes. Les còpies de les Cariatides romanen
hieràtiques a la balconada Est.
L’olivera i la civilització
grega
L’olivera
que hi ha plantada a l’Erecteion ens recorda el mite fundacional d’Athína.
L’olivera, el seu fruit i els derivats que se’n poden treure, estan molt
lligats a la cultura grega clàssica.
El
mateix origen d’Athína està relacionat amb aquesta arbre doncs Atenea va
guanyar la competició amb Poseidó per tal de protegir l’Àtica.
La
picabaralla entre els dos déus, Atenea i Poseidó, la va cloure Zeus fent un
concurs per veure qui dels dos oferia el millor i més útil regal als homes i
dones que vivien a l’Àtica.
Poseidó
es va presentar amb un cavall, animal noble, resistent, bell i útil a l’home en
múltiples coses.
Atenea va fer brollar una
olivera colpejant la terra amb la seva llança i va fer ofrena d’una branca amb
les seves fulles de color verd platejat. Va mostrar a Zeus les qualitats de
l’olivera, la seva capacitat de viure molts anys donant un fruit saborós i
nutritiu del que se’n podia treure un suc, l’oli, que donava gust als menjars,
guaria ferides, se’n feien perfums i sabó, i fins i tot la seva fusta i els
seus pinyols podien servir tant per a la construcció com per a combustible.
AEROPAGOS.
(Una hora
amb lectura i meditacions afegides)
Baixant
de l’Acròpoli i tot just davant dels Propileus, s’alça aquest turó que
actualment es una muntanyeta de roca viva sense edificis i sense runes, però
que fou la seu judicial d’Atenes i des d’on Sant Pau s’adreçà als atenencs. Un
petit raconet enjardinat convida a fer les lectures adients:
·
Montanelli: 263-267 (Condemna de Sòcrates) 235-241
(Procés d’Aspàsia)
AGORA.
(Una a dues hores, en funció de l’estat de levitació que s’assoleixi)
Temple
Theseion :
Esglèsia de Sant Jordi durant l'ocupació catalana
Esglèsia de Sant Jordi durant l'ocupació catalana
·
Temple
Theseion magnífic i molt ben conservat temple dòric que domina l’Àgora si bé un
pel deixat de la mà dels déus. Els catalans, reconvertiren el temple en
església de Sant Jordi.
·
Odeó
d’Agripa escultures de personatges mítics d’Athína com Erecteu.
Stoa d’Atal
Magnífic edifici en
marbre pulcríssim, reconstruït per Rockefeller que amb aquesta obra netejà la
seva mala consciència i dignificà la probable opacitat de l’origen de la seva
fortuna.
Dins la Stoà un museu recull peces diverses trobades a l’Àgora.
Indro Montanelli : 109-112 (Els perses a la vista) i 173-183 (La revolució dels filòsofs)
MONASTIRAKI
Sortint
de l’Àgora, al barri “turc” de Monastiraki, és un lloc adient per a un dinar
ràpid i per a un lleuger descans abans de fer front el tram de la tarda. Menjar
a Monastiraki és car, dolent i fa guiri, però fa pràctic. Les cames i el cos
agraeixen aquesta aturada.
Les cases d’aquest barri
destaquen pels seus balcons que disposen com a suports de balconada peces
romanes i gregues autèntiques, fruit dels espolis seculars.
PROPER LLIURAMENT :
ATHÍNA... UN TOMB PER L'INICI DE TOT
(Ruta de tarda)
3 comentaris:
Se'm fa curt llegir aquests relats, ja tinc ganes de llegir el següent!!
Eeeeiii Gerard... doncs la part més
potent encara no ha arribat.
JM
Qué metafórica y bella es la foto de los capiteles amontonados; pobre Grecia, abandonada incluso de sí misma, y sin embargo aún capaz de regalar tanta belleza y calidez. Qué hubiéramos hecho sin ella, y qué rápido se nos olvida.
Publica un comentari a l'entrada