NOVÉ MÉSTO & CEMENTIRI ZIDOVSKÉ
Nové Mésto és l'equivalent al fenomen
urbanístic de l'Eixample de Barcelona. Praga també en el segle XIX, concretament el
1875, va fer enderrocar les muralles i a partir d'aquell fet, del
creixement industrial i comercial de la ciutat i del "Ressorgiment"
nacional txec, un nou barri es va eixamplar extramurs, com a Barcelona. El barri de Nové Mesto.
El paral·lelisme és molt similar... arribada de camperols a Praga com a mà d'obra per a la industria, aparició d'una classe social burgesa sensibilitzada i culta, enfrontament amb el poder central de Viena de l'Imperi AustroHongarès i finalment aparició del "Ressorgiment" nacional txec, com a Catalunya fou la Renaixença i a Itàlia el Risorgimento.
És a Nové Mésto on és visualitza el
crescendo històric, social i econòmic de Praga i de Txèquia. Fins i tot l'estil
artístic predominant és l'Art Nouveau, com el Modernisme ho fou a Catalunya.
Txèquia esdevingué Estat independent el 1918 en acabar la I Guerra Mundial havent col·lapsat l'Imperi Austro-Hongarès.
Txèquia esdevingué Estat independent el 1918 en acabar la I Guerra Mundial havent col·lapsat l'Imperi Austro-Hongarès.
Nové Mésto, és un districte per a
passejar i mirar; mirar molt acuradament cada carrer, plaça, edifici o palau.
Un devessall continuat d'Art Nouveau com no es troba a cap ciutat d'Europa; una ciutat que ha sabut preservar el seu patrimoni i una ciutat que va tenir la sort que no fou bombardejada durant la II Guerra Mundial.
S'ha de fer esment obligat de dues "peces" arquitectòniques cabdals que són el paradigma del Ressorgiment nacional txec: Obecní Dúm i Narodni Divadlo.
EDIFICI TIPIC DE NOVÉ MESTÓ |
Un devessall continuat d'Art Nouveau com no es troba a cap ciutat d'Europa; una ciutat que ha sabut preservar el seu patrimoni i una ciutat que va tenir la sort que no fou bombardejada durant la II Guerra Mundial.
S'ha de fer esment obligat de dues "peces" arquitectòniques cabdals que són el paradigma del Ressorgiment nacional txec: Obecní Dúm i Narodni Divadlo.
Però abans d'acabar el tomb per Praga
caldrà fer un obligat homenatge a unes víctimes molt concretes del nazisme, que
a Praga com arreu d'Europa, la seva absència present il·lustra el salvatgisme
del que estem capacitats els europeus quan perdem l'oremus: el cementiri jueu Zidovské.
OBECNÍ DUM : LLOTJA PRINCIPAL |
Ara se li diu la Casa Municipal però de fet era l'Ateneu de la classe il·lustrada i benestant de Praga.
Allí s'hi reunien, feien business, tancaven casoris, pactes i també hi feien política els prohoms txecs, com els de Barcelona ho feien al Liceu.
Sales de reunions, biblioteques, smoking-rooms, cafeteries, menjadors i una immensa sala d'actes, avui sala de concerts magnifica que reb el nom de Sala Smetana -en homenatge al gran compositor del "Ressorgiment" txec, com Verdi ho fou del "italià-.
OBECNÍ DUM : ÀNGEL |
OBECNÍ DUM : CAFETERIA |
TEATRE NARODNI |
Fou finançat exclusivament per donacions privades de totes les classes socials de la nació, i fou construït i ornamentat per artistes, pintors, escultors i arquitectes txecs.
AL·LEGORIES PICTÒRIQUES AL TEATRE NARODNI |
EDIFICI ART DECÓ |
... però tampoc de la plaça Váklav, ni tampoc de la plaça Karlovo, ni he fet esment de l'impactant Art Nouveau de l'Estació Central, ni de la cafeteria Slávia, ni del Palau Lucerna o del Pecek...
... ni de la fortalesa Vysehrad des d'on es gaudeixen panoràmiques exclusives de Praga i la vall del Moldava.
Praga dóna massa de sí mateixa per a fer-ne una immersió de corre-cuita i corrents com ha estat el cas d'aquests quatre tombs fugissers.
Del cementiri Zidovské, anomenat també nou cementiri
jueu (segle XIX), en podríem comentar moltes dades, com per exemple que hi és
enterrat Franz Kafka o que el seu aspecte estètic el fa un dels cementiris més
literaris que hi pugui haver a Europa... però el que més corprèn quan llegeixes
les làpides és que des del 1945 no s'hi ha tornat a enterrar cap més jueu.
A Praga no hi ha jueus, el nazisme se'ls va endur tots... i tots varen desaparèixer.
A Praga no hi ha jueus, el nazisme se'ls va endur tots... i tots varen desaparèixer.
Praga ha estat l'escenari paradigmàtic
d'aquella Europa que no ha volgut o sabut
entendre el seu rol, el seu lloc i el seu destí en el món.
L'Europa saberuda, innovadora, revolucionaria per una banda i demencial, infantil i infanticida per l'altra.
L'Europa que sovint ha actuat com el déu Cronos, amb tarannà caòtic i parricida. I la dolça Praga, culta i tolerant, al bell mig d'aquesta Europa és un exemple de ciutat que ha sobreviscut el pas d'imperis absorbents, de lluites religioses i dels totalitarismes recents.
L'Europa saberuda, innovadora, revolucionaria per una banda i demencial, infantil i infanticida per l'altra.
L'Europa que sovint ha actuat com el déu Cronos, amb tarannà caòtic i parricida. I la dolça Praga, culta i tolerant, al bell mig d'aquesta Europa és un exemple de ciutat que ha sobreviscut el pas d'imperis absorbents, de lluites religioses i dels totalitarismes recents.