DARRER TOMB PER PRAGA

                                                             NOVÉ MÉSTO  &  CEMENTIRI ZIDOVSKÉ                                                                 

Nové Mésto és l'equivalent al fenomen urbanístic de l'Eixample de Barcelona. Praga també en el segle XIX, concretament el 1875, va fer enderrocar les muralles i a partir d'aquell fet, del creixement industrial i comercial de la ciutat i del "Ressorgiment" nacional txec, un nou barri es va eixamplar extramurs, com a Barcelona. El barri de Nové Mesto.

El paral·lelisme és molt similar... arribada de camperols a Praga com a mà d'obra per a la industria, aparició d'una classe social burgesa sensibilitzada i culta, enfrontament amb el poder central de Viena de l'Imperi AustroHongarès i finalment aparició del "Ressorgiment" nacional txec, com a Catalunya fou la Renaixença i a Itàlia el Risorgimento.

És a Nové Mésto on és visualitza el crescendo històric, social i econòmic de Praga i de Txèquia. Fins i tot l'estil artístic predominant és l'Art Nouveau, com el Modernisme ho fou a Catalunya. 


Txèquia esdevingué Estat independent el 1918 en acabar la I Guerra Mundial havent col·lapsat l'Imperi Austro-Hongarès.

Nové Mésto, és un districte per a passejar i mirar; mirar molt acuradament cada carrer, plaça, edifici o palau. 

EDIFICI TIPIC DE NOVÉ MESTÓ

Un devessall continuat d'Art Nouveau com no es troba a cap ciutat d'Europa; una ciutat que ha sabut preservar el seu patrimoni i una ciutat que va tenir la sort que no fou bombardejada durant la II Guerra Mundial. 


S'ha de fer esment obligat de dues "peces" arquitectòniques cabdals que són el paradigma del Ressorgiment nacional txec: Obecní Dúm i Narodni Divadlo.

Però abans d'acabar el tomb per Praga caldrà fer un obligat homenatge a unes víctimes molt concretes del nazisme, que a Praga com arreu d'Europa, la seva absència present il·lustra el salvatgisme del que estem capacitats els europeus quan perdem l'oremus: el cementiri jueu Zidovské.

OBECNÍ DUM : LLOTJA PRINCIPAL

L'Obecní Dúm ocupa, de fet, terrenys del barri de Staré Mésto, però se l'ha de catalogar com a propiament emblemàtic del "Ressorgiment" nacional txec i que forma part de la dinàmica de Nové Mésto. 

Ara se li diu la Casa Municipal però de fet era l'Ateneu de la classe il·lustrada i benestant de Praga. 

Allí s'hi reunien, feien business, tancaven casoris, pactes i també hi feien política els prohoms txecs, com els de Barcelona ho feien al Liceu. 

Sales de reunions, biblioteques, smoking-rooms, cafeteries, menjadors i una immensa sala d'actes, avui sala de concerts magnifica que reb el nom de Sala Smetana -en homenatge al gran compositor del "Ressorgiment" txec, com Verdi ho fou del "italià-. 

OBECNÍ  DUM : ÀNGEL 

OBECNÍ  DUM : CAFETERIA

L'edifici ha estat curosament restaurat en el seu interior i en el seu exterior, sent avui un dels edificis Art Nouveau més esclatants d'Europa. És fa quasi obligat d'anar a sentir-hi un concert a la Sala Smetana, fer-hi un refresc a la seva cafeteria a la mitja part i sopar-hi al seu restaurant en acabar.

TEATRE NARODNI

El mascaró de proa del "Ressorgiment" nacional txec és el Narodní Divadlo  o Teatre Nacional, situat a tocar del riu Moldava, a la Narodní Trída (Avinguda Nacional). El teatre Narodní és un dels edificis més espectaculars en dimensió, arquitectura, qualitat i ornamentació de tot Praga. 

Fou finançat exclusivament per donacions privades de totes les classes socials de la nació, i fou construït i ornamentat per artistes, pintors, escultors i arquitectes txecs. 

AL·LEGORIES PICTÒRIQUES AL TEATRE NARODNI

Estrenat per tota la societat de Praga el 1881, quedà reduït a cendres unes setmanes després, per un incendi mai ben explicat; fet que deixa, sobre la taula, sospites de la possible acció d'una mà negre; llegendes habituals en aquesta mena de teatres. 

EDIFICI ART DECÓ

Abans de tancar aquest tomb per Nové Mésto vull deixar constància que no he fet menció del Museu Nacional... 

... però tampoc  de la plaça Váklav, ni tampoc de la plaça Karlovo, ni he fet esment de l'impactant Art Nouveau de l'Estació Central, ni de la cafeteria Slávia, ni del Palau Lucerna o del Pecek... 

... ni de la fortalesa Vysehrad des d'on es gaudeixen panoràmiques exclusives de Praga i la vall del Moldava. 

Praga dóna massa de sí mateixa per a fer-ne una immersió de corre-cuita i corrents com ha estat el cas d'aquests quatre tombs fugissers.

TOMBA DE KAFKA

Del cementiri Zidovské, anomenat també nou cementiri jueu (segle XIX), en podríem comentar moltes dades, com per exemple que hi és enterrat Franz Kafka o que el seu aspecte estètic el fa un dels cementiris més literaris que hi pugui haver a Europa... però el que més corprèn quan llegeixes les làpides és que des del 1945 no s'hi ha tornat a enterrar cap més jueu. 

A Praga no hi ha jueus, el nazisme se'ls va endur tots... i tots varen desaparèixer.

Praga ha estat l'escenari paradigmàtic d'aquella Europa que no ha volgut o sabut  entendre el seu rol, el seu lloc i el seu destí en el món. 


L'Europa saberuda, innovadora, revolucionaria per una banda i demencial, infantil i infanticida per l'altra. 

L'Europa que sovint ha actuat com el déu Cronos, amb tarannà caòtic i parricida. I la dolça Praga, culta i tolerant, al bell mig d'aquesta Europa és un exemple de ciutat que ha sobreviscut el pas d'imperis absorbents, de lluites religioses i dels totalitarismes recents.

PRAGA BÉ ES MEREIX UN HOMENATGE... FENT-LI UNA VISITA ACURADA I SERENA