NÀPOLS DE LA MEDITERRÀNIA

Fou el 1975 que vaig fer el meu primer viatge a Nàpols; el 1990 fou el segon i el 2012 ha estat el tercer. Nàpols, però, ha restat immutable, com una gran dama que ha romàs asseguda al sofà del seu gran saló esperant la visita de vells amics, entafonada en les seves joies excèntriques i guarnida amb els seus vestits més rònecs.

Perquè tantes visites a la dama? 
Un amor pot ser irreal, anacrònic, contradictori, ucrònic, contranatura, platònic, carnal i fins i tot real, però mai és racional. Aquest ha estat el meu enamorament amb Nàpols, o de ben segur, una mica de tot plegat.

És Nàpols un destí turístic obligat??? Diuen que no. Però sí que ho és per a un viatger; és a dir, per a un ésser malaltís que cerqui l'Orient a Occident. 

Nàpols, és pura màgia que es cuina amb refinament i indigència, afegint-hi ingredients d'art sublim i salpebrat amb caos, deixadesa i trinxamenta.

A Nàpols no se la visita; se la viu, se la flaira, se la gaudeix, se la passeja i se la pateix. Ben poc ha canviat, en allò que li és essencial, en el transcurs dels 37 anys d'ençà de la meva primera "passeggiata" pels seus carrers! Tot s'hi fa tan proper, tan endreçadament desendreçat, tan Mare Nostrum, que estaborneix els sentits i les emocions.

Nàpols avui voreja el milió d'habitants, als que s'han d'afegir uns quatre milions, que s'escampen per tota la plana del gran golf de Nàpols als peus del mateix Vesuvi, que potser un dia farà el gran espetec i el flux piroclàstic de cendres candents escombrarà, de bell nou, segles d'història com ja feu amb la veïna Pompeia el 79 dC.

Els orígens de Nàpols són llegendaris i com cal, la llegenda acaba, o comença, allí on la realitat ja no dóna més de sí mateixa, i això fa dir que els mariners i comerciants de l’illa grega de Rodes (Rodos) sembla que ja s'hi atansaven durant el segon mil·lenni abans de la nostra era comú, o sigui, ja en fa quatre mil anys.

El que sí és cert és que Nàpols -Neá Polis (Ciutat Nova)- ja fou un indret cabdal de la Magna Grècia al  segle VI AC, fent conjunt amb polis com Paestum -la dels temples-, Sybaris -la sibarita-, Siracusa o Agrigent (Agrakas) -acròpolis-. Atenció tots plegats! Posem-hi solemnitat, perquè estem parlant de la Magna Grècia... i cal ser reverents!!!

Nàpols fou respectada fins i tot pels romans imperials, que de fet eren pagesos vinguts a més i mancats de cultura i refinament; al punt que, àdhuc quan ja foren cultes i refinats, a Nàpols, mai s'hi deixà de parlar grec i mai s'hi varen perdre els costums hel·lènics. Els grans potentats, patricis, àdhuc emperadors, hi tenien vil·les d'estiueig tant a ciutat com a la regió del golf napolità i de les illes.

Cartina della Corona d'Aragona nel 1443

A Nàpols s'hi fa una especial atenció per Alfons V el Magnànim, Alfonso de Trastámara que diuen els italians o Alfonso d'Aragona que diuen els napolitans, que hi regnà del 1442 fins al 1458 com a rei de Nàpols. 
Alfonso, a part de dur-hi les quatre barres, que encara s'hi poden veure a la portalada de Castel Nuovo, hi fou princep del Renaixement i el primer que feu un plantejament urbanístic de la ciutat. És la Nàpols aragonesa dita la "Napoli gentile" farcida d'art, músics i escriptors. 
Alfonso, però, no fou enterrat a Nàpols, on hi morí, sinó a Poblet; puix la terra obliga.

De fet Nàpols, durant el seu regnat fou la capital del regne d'Aragó, de València, de Sardenya, Sicília, Còrsega, Mallorca, Comtat de Barcelona i Ducat d'Atenes. 

Aquell petit tros de Mediterrània que molts romàntics catalans encara hi viuen enyorances d'un imperi que rau més en la imaginació del que pogué ser que no pas en la realitat del que fou. En tot cas, i per a simplificar per la via romàntica, podríem dir que un dia Nàpols fou també la capital de Catalunya.

"Passeggiata" per Nàpols, tot pensant que quan s'estima veritablement algú o alguna cosa, s’en mostra les qualitats sense amagar-ne’n els defectes; potser sent els defectes les millors de les qualitats possibles. Nàpols, és com la persona estimada amb qui no es gosaria casar-s’hi, puig que l'amor hi és tan sincer que es perllonga per a la eternitat.

Farem cinc passejades no pas seguint rutes monumentals o cronologies històriques; es tracta de mostrar una ciutat pels seus trets clau, que enganxen i que enamoren. Nàpols: la pietosa, la popular, la trinxa, la poderosa i l'artística. Un capítol per a cada tret de la seva personalitat fèmina i mascle, es a dir, captivadora, canalla i sensual.

Propera  "Passeggiata".......
                                                          NÀPOLS...  PIETOSA