IMPACTE DE LA II GUERRA MÚNDIAL : FAÇANA DE "CASTEL NUOVO" |
Nàpols, però, també és caos, deixadesa,
escombraries i trinxamenta. Els italians tenen una expressió de difícil
traducció, que diu "manca finezza", que en traducció lliure al català
diríem que hi "manca seny". Passem dels barris més sofisticats, rics
i pulcres a "territoris" deixats de la mà dels déus.
En els districtes més populars hi manca seny constructiu, seny reconstructiu, seny ordenador, seny estètic, seny higiènic... seny... i llei. Instal·lacions elèlectriques penjades per tot arreu, ple de façanes esberlades, grafittis empastifant monuments.
La deixadesa feta cultura.
S'hi ensuma la manca de llei, d'ordre,
de concert i de civilitat. A un país li cal Estat (o estructures
d'Estat com es diu ara), ans per damunt de tot li cal societat, civisme i educació. Sense una
ciutadania musculada no hi ha ni lògica ni raó; per tant no hi ha Estat.
La imatge emblemàtica de Nàpols, que
roman a la memòria visual, és la presència a tothora d'escombraries escampades
arreu. Memòria de caos!!!!
Curiosament tot aquest allau de caos es fa tan familiar que actua com
una droga que crea addicció al visitant. Forma part del paisatge i es fa
impensable estimar Nàpols sense aquest decorat.
Es fa molt evident i molt explicit que
regna un poder amagat que s'escampa com la brossa i plana sobre la ciutat
atemorint la ciutadania, que n'és l'hostatge i víctima de la por silenciosa i
soterrada.
La màfia a Nàpols, i tota la regió de
la Campània, duu el nom de Camorra. Camorra té origen etimològic en Ca Murra o
"Capo della Murra". "Capo" és el qui resol les baralles o promou els jocs del barri. "Murra" vol dir "joc" en napolità.
Contràriament a la "Cosa
Nostra" siciliana, molt més instal·lada en el poder formal de l'Estat, la
Camorra hom diria que n'està allunyada, com si fos un poder informal, fa com si
no hi fos, si bé hi és, i ho fa amb una força maligna.
Hi ha pocs trets que equiparin la
"Camorra" a la "Cosa Nostra", però aquests trets són claus,
i fa molt similars ambdues màfies. Ambdues apareixen a principis del segle XIX,
ambdues són de naturalesa centrada en el crim organitzat i ambdues es regeixen
per la "llei de l'honor", l'"omertà", dit també el
"pacte de silenci".
Les diferències. A Sicília, la
"Cosa Nostra" disposa d'una estructura molt jeràrquica, a la Campània
els pactes de les "famiglie" es fan solament per a evitar guerres
territorials entre elles. Una altra diferència és que la Camorra és la més
violenta de totes les màfies. Entre el 1980 i el 2000 la mitjana d'assassinats
anuals era de 200, o sigui un mort cada dos dies.
La mitjana actual és "només" de 100 assassinats anuals.
La mitjana actual és "només" de 100 assassinats anuals.
De la seva virulència ens n'ha deixat
testimoni el periodista Roberto Saviano amb la seva novel·la
"Gomorra", que li ha valgut viure, d'ençà de la seva publicació,
amagat i protegit per la policia i sentenciat a mort per les
"famiglie" camorristes.
"Maffia" en dialecte italià
vol dir "misèria". Per tant no seria sorprenent pensar que en els
seus origens rurals fos una associació de solidaritat benefactora que protegia
els més desvalguts de les arbitrarietats dels terratinents o dels funcionaris
borbònics del Regne de les Dues Sicílies. Ben
aviat però devia degenerar en una "società" orientada al crim i a la vendetta.
Res es mou sense la benedicció de la
NCO, Nuova Camorra Organizzata, composada per un centenar de
"famiglie" que s'han globalitzat i que ara treballen arreu del món.
Fou, però, el 2008 que la Camorra va saltar a la palestra informativa quan va esclatar la vaga de les escombraries, servei controlat per la N.C.O., i que, en voler mantenir el monopoli de la brossa, van colgar Nàpols en milers de tones d'escombraries, unes dues mil tones diàries, convertint la ciutat en un abocador gegantí.
Davant tan crua provocació, la
municipalitat decidí resistir; moment en que bandes a sou començaren a calar
foc als munts de brossa que en nombre de centenars cremaven arreu de la ciutat de dia i de nit, durant setmanes, pol·lucionant i fent-ne una ciutat
irrespirable, en un escenari dantesc de fums tòxics i flames candents, com una mena d'apocalipsi.
Finalment, passats nou mesos, Roma hagué d'ocupar la ciutat amb tres mil soldats de l'exercit, que restabliren un cert ordre aparent, si més no per tal d'estalviar epidèmies.
Finalment, passats nou mesos, Roma hagué d'ocupar la ciutat amb tres mil soldats de l'exercit, que restabliren un cert ordre aparent, si més no per tal d'estalviar epidèmies.
No fou fins tres anys més tard, el 2011, que l'ordre es va restablir quasi plenament. Avui encara es veuen les ferides d'aquella mena de guerra civil que ha deixat com a herència un tarannà mancat de finezza; manat per un menfotisme incívic en el que tothom llença tot per terra, amb escombraries arreu, en un gran "campa qui pugui".
S'hi fa present com una nafra infectada que sagna del cos de la dama ferida per la violència de genere dels desaprensius camorristes.
Propera "Passeggiata".......
NÀPOLS "BORBONA", D'ART I DE FOLLIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada