2 - BERLÍN ANY XXV (1989-2014)

BERLÍN 1989... I EL MUR VA CAURE!!!

Copyright text & fotos: Josep M Serra M. – Viatge: Setembre 2012

Aquest any 2014 Berlín compleix 25 anys de la caiguda del Mur. Ciutat sempre jove. Cal dir, però, que els anys posteriors al final de la guerra foren dramàtics per a tot el Món i especialment tràgics per a Berlín. 
Els ciutadans de la capital van sortir d’un totalitarisme i van entrar en un altre, esclafats per la bota de Stalin.

ESGLÉSIA ST. FREDERIC
PANORÀMICA DES DEL MINISTERI D'AFERS EXTERIORS 1997.
ARQUITECTES : MÜLLER & REIMANN (BERLIN)

Tan bon punt acabada la “guerra calenta” (1945) i iniciada la "guerra freda" (1948) els districtes del Berlín Oest varen patir el bloqueig soviètic amb l’aquiescència i/o silenci dels comunismes del Món. Qui gosaria fer-li el gall al tirà Ióssif Stalin?

EDIFICI OFICINES POSTDAMERPLATZ 1995
ARQUITECTE : RENZO PIANO (PARIS)

Del 1948 al 1949, per tal de fer arribar aliments als milions de ciutadans atrapats,  aïllats i famèlics de Berlín, els aliats varen establir un pont aeri que va assegurar el subministrament als barris encerclats. 

Prop de 300.000 vols traslladaren més de 2 milions de tones de queviures aterrant als aeroports urbans de Gastow, Tegel i Tempelhof. 

Fou tota una odissea.

La nit del 13 d’agost de 1961 els comunistes varen fer un pas més, un pas molt agosarat, i aixecaren el mur que esberlaria Berlín en dos talls durant més de 25 anys.

NEUE WACHE 1990
MEMORIAL A TOTES LES VICTIMES DE LA II GUERRA MUNDIAL

Una ciutat aïllada en l’espai i en el temps, fossilitzada per 50 km de mur i 180 torres de control on s’apostaven soldats del règim comunista que havien rebut l’odre de tirar a matar a tot aquell que intentés franquejar el mur. En total varen fer 86 morts reconeguts oficialment. 

Alemanys matant alemanys per a benefici de tercers. 

LEHTER BAHNHOF. ESTACIÓ CENTRAL 1996

ESTACIÓ CENTRAL
ARQUITECTES : GREKAN & MARG  (HAMBURG)

Tan sols es va mantenir un pas fronterer, que no sempre romania obert, que permetia passar del sector Oest al sector Est. Fou precisament pel Cheickpoint Charlie de la Friedrich Strasse per on vaig travessar-lo l’agost de 1965, proveït d’un passi per a 24 hores.

CÚPULA DEL REICHSTAG 1993
ARQUITECTE : SIR NORMAN FOSTER (LONDON)

Així fou el “Mur” i així s’allargà durant 28 anys fins que el 9-N de 1989 els ciutadans de l’Est el van saltar i el mur caigué, puix que els ciutadans valents sempre fan caure els murs i els ensorren quan, decidits, s’ho proposen. 








L’any següent, el 1990, es va proclamar la reunificació d’Alemanya i el 1991, el Bundestag reunit a Bonn va decidir traslladar la capital de nou a Berlín. Berlín ressuscitava de les seves cendres un cop més.

MEMORIAL DE L'HOLOCAUST 2001
ARQUITECTE : EISENMANN (NEW-YORK)

MUSEU JUEU 1999. PASSADIS DE LA MORT
ARQUITECTE: D. LIBESKIND (BERLIN/NEW-YORK)

A partir del 1991 començà la reconstrucció dels dos sectors de Berlín. Una operació que encara no ha acabat i que pel cap baix ha abocat sobre la capital i el conjunt de l’Alemanya Oriental més d'1,5 bilions d’euros… com un pou sense fons que tan sols un país com Alemanya es pot permetre.

CÚPULA SONY 2000
ARQUITECTE : H. JAHN (CHICAGO)

D’ençà de 1991, la vella i malmesa capital s’ha anat recosint amb ritme i disciplina germànica i avui ja llueix en la lliga de les grans capitals europees,  tot i així la "divisió" sociològica, àdhuc mental, encara persisteix. 

S’ha anat embastant les avingudes, els  carrers, places i parcs... salpebrant-los amb milers d’edificis de nova planta que fan que avui Berlín sigui un immens museu d’arquitectura a cel obert.

Els millors o més celebrats arquitectes d’arreu del món hi estan deixant la seva petjada. Berlín, com si volgués recuperar els temps perduts, i després de viure desconnectada del món durant dècades, s’ha esmerçat en la construcció dels  diversos estils arquitectònics dels darrers 50 anys. 

CENTRE COMERCIAL 1996
ARQUITECTE: VALENTYN & DITMANN (COLONIA)

GALERIES LAFAYETTE 2007
ARQUITECTE: JEAN NOUVEL (PARIS)

És així com podem veure una munió d’estils diversos, dispersos i contraposats, escampats tot el llarg del tramat urbà de la ciutat. Un luxe per als ulls.

EDIFICI OFICINES A POSTDAMER PLATZ 1998
ARQUITECTE : SIR RICHARD ROGERS (LONDON)

Berlín és una mostra de superació humana bastida de sacrificis i lluita. El malson ha fugit. Avui la ciutat llueix. Bon aniversari i moltes felicitats!!!

BUNDESKANZLERAMT (CA LA MERKEL) 1997
ARQUITECTES: SCHULTES & FRANK (BERLIN)

FINAL DEL PETIT HOMENATGE A BERLIN. 
GRÀCIES A TOTHOM!!!

1 - BERLÍN ANY XXV (1989-2014)

BERLÍN DE PRÚSSIA - I

ALTES PALAIS. PALAU VELL. 1834

Copyright text & fotos: Josep M Serra M. – Viatge: Setembre 2012

Berlín és una ciutat de jove fundació. No fou capital de Prússia fins al 1701 i no visqué el seu primer esclat fins a l’arribada del monarca il·lustrat Frederic el Gran (1710-1786) quan la ciutat assolí els 150.000 habitants. 

Sota el seu regnat els berlinesos gaudien d’un nivell insospitat de llibertats i de tolerància.

NEUE  SYNAGOGE
INCENDIADA LA NIT DELS VIDRES TRENCATS 1938

KRÖNPRINZEN 1663
PALAU DEL PRINCEP DE LA CORONA

El 1871 Bismarck fundà el II Reich i Berlín, nova capital de l’ampliat imperi germànic, s’expandí a gran escala fins a fer ombra a London o Paris. 

L’ensulsiada alemanya en la Iª Guerra Mundial (1914-1918) va suposar una sotragada quasi mortal per a Berlín; atur infinit, desordres socials, fam, inseguretat, malalties, aldarulls, desfeta moral i per sobre de tot una inflació desfermada. 

BERLINER DOM. CÚPULA CATEDRAL LUTERANA

BERLINER DOM: ORGUE
CRIPTA IMPERIAL DE PRÚSSIA

Els ciutadans sortien a comprar amb sacs de bitllets, fins i tot amb carros de diners, que ningú volia. 

El marc alemany era paper mullat. 

Avui l’Alemanya de Merkel, encara viu atemorida, amb un punt paranoide, per aquell malson viscut els anys 20.

Els ciutadans vivien al dia sense saber, ni voler saber, que s’esdevindria l’endemà. Fou un carpe diem en tota regla. 

La tradicional tolerància, però, no s’aturà i la capital visqué la “Die Goldenen Zwanziger”, els daurats i folls anys 20, immortalitzats al cinema amb el film “Cabaret”, entre d’altres.

Aquest període s’aturà de cop amb l’adveniment del nazisme i del III Reich el 1933. Totes les mirades es giraren cap a Berlín amb ulls d’espant i de terror. Recordem que a Europa la IIª Guerra Mundial es va iniciar i es va cloure a Berlín.

PEGASUS. ALTES MUSEUM
MUSEU DE LES ANTIGUITATS CLÀSSIQUES

ALTES MUSEUM.
COL·LECCIÓ ESCULTURA GRECO-ROMANA.

Berlín fou colgada sota les runes per centenars de milers de bombes dels llança-coets múltiples soviètics “Katiúixa”, anomenats també els “orgues de Stalin”, un enginy concebut per a la destrucció massiva. Els russos entraren a la capital a sang i fetge i sense miraments; en prou feines el 25% dels edificis es pogueren salvar de la destrossa.

SCHAUSPIELHAUS. 1819.
SEU DE L'ORQUESTRA SIMFÒNICA

En un passatge aterridor de la novel·la “L’Enfonsament”, l’autor Joachim Fest, fa esment de l’ambient de la ciutat a finals de març de 1945: “la ciutat era tot runa, tot fum i una intensa olor de carn cremada”… carn humana, evidentment.

SCHAUSPIELHAUS. QUADRIGA DE GRIFONS

FRANZÖSISCHER DOM 1701.
CATEDRAL-REFUGI DELS HUGONOTS DE FRANÇA

CATEDRAL CATÒLICA
ST. HEDWIG 1747.

Roberto Rossellini filmà el 1947, en un Berlín dantesc, la pel·lícula, “Germania anno zero”.

Obra mestre del neo-realisme italià, hi deixa anar la visió tràgica de l’existència humana. 

Pinzellada paradigmàtica de la desesperació, la perdua i la desfeta individual i col·lectiva. 

O sigui un flash sobre l'Apocalipsi.

L’agost de l’any 1965, en un cop de sort, vaig poder visitar els dos Berlín. Un mur tètric la tallava en dues meitats, tot era gris i deixat. 

BRANDENBURGER TOR 1688

SIEGESSÄULE.
COLUMNA DE LA VICTÒRIA 1864

Centenars de construccions, palaus, teatres, esglésies romanien encara enrunades, fumades de negre i a mig caure al bell mig de grans escampats urbans totalment desèrtics. 

L’ànima també et queia per terra. 

Era el resultat de la follia humana. 

El 1989, vint-i-quatre anys després de la meva primera estada, va caure el Mur.

PROPER LLIURAMENT :

                    BERLÍN-1989... I EL MUR VA CAURE – II