A T H Í N A ...
EL DIA DESPRÉS DEL GRAN APAT
ARQUEOLÒGIC
L I K A V I T Ó S
Lykavitós
(Turó dels Llops) pot ser el millor inici per a una jornada més relaxada. El
Lykavitós es troba al bell mig de la Gran Athína. Des del cim es copsa una
perspectiva a vol d’ocell, de la plana de l’Àtica i dels ports de Peireias, que
mostra i fa entendre, a primer cop d’ull, la magnitud geopolítica de l’antiga
polis i la desmesura gegantina del caos urbanístic actual.
El taxi
deixa a peu del telefèric que tunel·la la muntanya i que fa el cim.
De
d’alt estant, la panoràmica corprèn. Un mapa a la mà permet orientar-se en la
geografia de la plana de l’Àtica, envoltada per les muntanyes de l’Egaleu, el Himet
i el Pantèlic. Els ports de Falero i Peireias s’hi fan presents a la llunyania.
Athína
disposa d’una extensió i d’una estructura urbanistica desconcertants. Aquesta
disposició genera la primera reflexió sobre el país i la capital: Athína és el
prototipus de ciutat tercermundista puig concentra el 45 % de la població total
de Grècia. Immensa, plana i insostenible econòmicament per l’encariment de
serveis, pel caos de mobilitat i pel consum de recursos.
Cert
és que sembla un país agradable, amb una gent poc sorollosa i molt correcta i
cívica, però l’estructura, els paràmetres i l’urbanisme de la capital fa pensar
que Grècia ha viscut una ficció que Europa s’ha empassat sense miraments; la
ficció d’una Grècia falçament inserida a la UE.
A
la placeta del turó del Lykavitós hi ha una menuda capella, Agios Giorgios o Sant Jordi,
on és tradició encendre dos petites espelmes de cera verge, en aquest cas com a
homenatge a la independència: la personal i la de Catalunya.
Les despulles de Sant
Jordi foren robades d’Athína pels venecians i dipositades a l’església homònima
a Venècia, així com les de Sant Marc foren espoliades d’Alexandria, també pels
venecians, i dipositades a la seva basílica també homònima.
Diuen, però, a
Òxford, que són les d’Alexandre el Gran i no pas les de Sant Marc, que fou
incinerat després de mort. Val més en aquest cas no esbrinar massa la veritat,
no sigui que topem amb la santa mare esglesia vaticana!!! La llegenda i el misteri
sempre són més engrescants.
Lectures al Lykavitós.
Montanelli: 143-148 (La lluita social) 275-283 (La decadència de la Polis)
149-154 (Un Teòfil qualsevol) 155-160 (Una Niké qualsevol)
S I N T A G M A
La
baixada del Lykavitós es fa de nou amb el telefèric. La passejada pels carrers
costeruts del barri de Lykavitós deixa al descobert un barri tranquil de classe
mitja / mitja-alta amb moltes plantes als balcons, àtics i terrasses.
Fent ziga-zaga pels carrers s’arriba a la plaça Sintagma, cor neuràlgic
de la capital on rau la seu del Parlament, antic Palau Reial, on tot just a les
12 és fa diàriament un teatral i cerimoniós canvi de guàrdia interpretat per
joves d’una alçada molt superior a la mitjana grega i guarnits amb el vestit
tradicional grec de les illes, amb faldilleta, jaça i barret.
Finalitzada la
cerimònia turística, la Avinguda Elefterios Venizelos encamina cap a la plaça
Omónia, plaça d’escassíssim reclam turístic, però farcit de noies que fan el
carrer a plena hora del dia, de procedència exòtica i amarades de color.
El
trajecte per la Venizelós és, però, extremadament interessant i un plat fort de
la visita a Athína. Es tracta del seguit d’edificis neo-neoclàssics que abasten
la Universitat, el Politècnic, la Biblioteca Nacional i el Museu Arqueològic. Són
de gran impacte visual i de bona qualitat constructiva, que foren aixecats
durant el segle XIX creant un decorat molt cinematogràfic, recordatori de
l’antiga Grècia. Paga la pena aturar-se i visitar-ne el seus interiors.
A l’Avinguda 28 d’Octubre hi ha un dels plats forts d’Athína i de Grècia...
MUSEU ARQUEOLÒGIC
NACIONAL
Es
tracta d’un edifici d’estil clàssic colorat de tons minòics i emmarcat per una
gran plaça i per un amplíssim jardí. Museu de visita obligada i cabdal. Un cop
dins dóna la benvinguda un avís de bomba que obliga a desallotjar l’edifici. El
Museu sembla que ha estat escollit per a interpretar un dels actes de sabotatge
habituals a Athína en aquests temps de crisi, fruit del malestar dels
contrariats grecs després del pla d’austeritat imposat per la cancellera
Merkel.
Aquesta
amenaça de bomba, que et pot sorprendre a mig entrepà al bar del Museu, fa
sortir a corre-cuita-corrents els visitants. La situació agafa caires d’opereta
i fa reflexionar, també, de que n’és de poc seriós tot plegat quan tanmateix
als 30 minuts ja reobren el Museu, la qual cosa denota la poca meticulositat
amb que, la policia grega, es prenen aquestes coses.
Què
hagués passat a New-York, London o Tel-Aviv??? Però això es Grècia, la
Mediterrània en estat pur i la vida té un altre caire filosòfic i un altre
ritme vital.
El
contingut de peces miceniques, d’art arcaic, clàssic, hel·lenistic i romanes,
tant en marbres com en bronze és excepcional. Un tresor. La bellesa feta art.
S’hi
exposen tantes peces i de tanta qualitat que la seva disposició atapeïda i
relativament poc didàctica, en contraposició al Museu de l’Acròpoli, li dóna un
caire de magatzem.
El més criticable de tot
és el lloc tan arraconat on exposen l’escultura d’Atenea Parthenos. Costa
trobar-la però paga la pena perquè és una reproducció del s. IV a.C. de l’original
criselefantí, de Fidias, de la cel·la del Partenonas.
ESTADI PANATINAIC
La
desmesura viscuda al Museu Arqueològic, amara de suor i deixa les cames
tremoloses, convida, però, a una marxa espartana fins al Panathinaikos Stadion,
impactant reconstrucció fidedigna del que fou l’estadi de l’Athína clàssica i
on la imaginació trasllada a les
curses i al món dels atletes.
Especialment
morbosa és la Cova dels Misteris on les dones verges hi fèien ritus eròtics
sota la custòdia de les matrones que es quedaven a la porta.
És
sabut que l’esport agilitza la circulació de la sang i els grecs eren
pragmàtics en molts dels seus actes profans i religiosos i, no cal dir, els
ritus eròtics, això sí, tot salpebrat de mite, de llegenda i de divinitats.
Els Hermes de la pista, que fiten la sortida i l’arribada, són originals de l’època
clàssica i molt interessants de contemplar per uns insòlits atributs
reproductius que mai esperaries trobar en un indret tan auster.
Sortint
de l’Stadion, les cames esperonades per un ambient tan esportiu, fa que l’ànima
i els ànims convidin a una nova cursa, sota el sol torrefactor, fins a trobar
el parc de l’Olimpeion, també anomenat Naós Olympiós Díos o Temple de Zeus
Olímpic, que fou el més gran temple de l’antiguitat clàssica rivalitzant amb el
d’Artemisa al Àsia Menor.
Ai
las!!! Només hi resten, però, 16 columnes gegantines d’un conjunt que assolia
els 110x50 metres.
Finalment,
la Porta d’Adrià, o sigui un arc d’agraïment del poble d’Athína a l’Emperador
que la va restaurar i embellir. La seva austeritat ens fa pensar que els
atenencs foren més aviat estalvis en el seu agraïment.
Un bon peix i un seguit de
copes de vi de parra ben fresc són el millor agraïment als déus per tanta
bellesa viscuda i per a cloure la jornada.
P R O P E R L L I U R A M E N T :
... I AL PORT DEL PIREU HI HA UN TRESOR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada