ATHÍNA... UN TOMB PER L'INICI DE TOT

                                                                               RUTA DE TARDA
MONASTIRAKI

Sortint de l’Àgora, el barri “turc” de Monastiraki és un lloc adient per a un dinar ràpid i per a un lleuger descans abans de fer front el tram de la tarda. Menjar a Monastiraki és car, dolent i fa guiri, però també fa pràctic. Les cames i el cos agraeixen aquesta aturada.

Les cases d’aquest barri destaquen pels seus balcons que disposen com a suports de balconada peces romanes i gregues autèntiques, fruit dels espolis seculars realitzats en les rodalies del mateix barri.

KERAMIKÓS

El barri del Ceràmic, o dels terrissaires, del que pren el seu nom, estava dividit en dues parts per les muralles de Temístocles. La part exterior fou un cementiri  que ha permès desenterrar tombes i nombroses esteles que han servit per estudiar la vida diària atenenca. El costat intern de la muralla fou el barri dels terrissaires pròpiament dit.

Al Ceràmic dues portes donen pas, una a la Via Sacra que duia a Eleussis i les seves Festes Panatinaiques, la segona duia a l’Acadèmia de Plató.

·     Indro Montanelli: 309-314 (Plató) 315-320 (Aristòtil)

Dins del recinte del Keramikós o Ceràmic hom hi descobreix dues sorpreses inesperades que en fan un lloc d’obligada visita:

 

·     El Museu, petit i presumit, però amb escultures que son una joia de l’art arcaic (esfinx, lleó amb cara de front, xòanons). Impacta vivament un brau de marbre a escala natural d’època hel·lenística que fa com un moviment d’atac molt realista; cal recordar que el brau tenia un simbolisme mític de fecundació i força. Segueixen nombroses esteles, elements ceràmics i exvots.

 

  

  ·     Els Carrers del Cementiri del Keramikós es fan de molt bon passejar, i on encara s’hi troben nombroses esteles mortuòries de gran qualitat i ben conservades, emplaçades en el seu lloc original, on hi han romàs 2.500 anys.

    Sortint del Ceràmic es retorna al barri de Monastiraki, a prop s’hi troba el Fòrum Romà dominant tot aquest barri. El fòrum romà d’Athína era de grans dimensions i el presidia la impressionant Biblioteca d’Adrià i la Torre dels Vents, ambdós de delicada filigrana de punta de coixí.

MUSEU DE L’ACRÒPOLI

Aquest impactant edifici, és el paradigma del malbaratament econòmic i financer que Grècia ha dut a terme, els darrers anys, en inversions improductives i d’exhibició, i que podríem batejar com el “fiestuki grec”, equivalent a la “fiesta española”, que han causat tan neguit i mal humor a la luterana i gasiva cancellera Merkel.

L’edifici, però, ha estat molt ben dissenyat, construït amb materials de luxe, on dominen les línies i les perspectives. Fou pressupostat en 130 milions i ha costat el doble, segurament "per mor" d’intermediaris.

*Nota :  “Per mor de...” (De la variant mallorquina del català, contracció de “Per l’amor de...”) Sembla evident que els intermediaris, en el cas d’aquest Museu, hi han posat molt d’amor.

Clarament, doncs, el Museu de l’Acròpoli ha estat un pou de diners sense fons, al punt, que fa que el continent sigui, sovint, netament superior al contingut.

En destaquen les peces i espais següents:

·     En el 3º pis hi ha una reproducció a escala real del Partenonas, que es veu des dels finestrals, amb la finalitat d’exposar-ne les mètopes. S’hi mostren les originals que s’han recuperat de l’Acròpoli i altres reproduïdes en guix que representen les espoliades pels anglesos i que s’exposen en el Museu Britànic amb  espais en blanc per a les que estan desfetes o introbades.

·     Abans d’entrar a la sala de les mètopes hi ha una reproducció molt interessant dels dos frisos de Fídies

·     En el 1er. pis es fa present d’una important col·lecció d’estàtues arcaiques que corresponen a la troballa arqueològica coneguda com la del cementiri persa, remarcant la policromia que encara es conserva en algunes figures. 

Les més destacades son:

               - Atenea pensant             -  Cap hoplita en bronze

               - Jove Hermes                 -  Làmpada de bronze hoplita

               - Xòanes femenines         -  Xòanon masculí amb brau

·     Restes de l’Erecteion que mostra la mitologia fundacional d’Athína

·     Restes dels frisos i mètopes del temple d’Atenea Niké

·     Joc de maquetes de l’Acròpoli que permet veure la seva evolució històrica: 1200 a.C / 480 a.C / s. IV a.C. / s. II d.C. / 1500 d.C

·     Les Cariàtides hi tenen un lloc destacat, una es troba en el Museu Britànic.

·     A la rampa que baixa del 1º pis hi ha dos escultures d’argila, impressionants per la seva perfecció, d’Atenea Niké

PLAKA

Malgrat el cansament, sempre resta un bri d’esma per a fer un volteiu per la Plaka. Tant de dia com de nit s’hi amaguen misteris pels seus racons i carrerons, com la troballa d’una tenda de còpies de peces originals macedòniques de gran qualitat artística i de preus impossibles. La boutique du el nom de “Vassilis”. El moment i el lloc convida a un trasllat imaginàri a Macedònia i a iniciar un joc de seducció amb la dependència, prenent com a fil conductor les reproduccions de les corones de la monarquia macedònica, que dit sigui de pas són excepcionals i caríssimes.

PROPER LLIURAMENT :

  ATHÍNA...  EL DIA DESPRÉS DEL GRAN ÀPAT ARQUEOLÒGIC