PRAGA... AL COR D'EUROPA

                                                                 A    T A L L    D '  I N T R O D U C C I Ó

Praga, és la capital d'una nació antiga, petita i valenta: Txèquia, això és, Bohèmia i  Moràvia; una nació que ha hagut de fer front a veïnatges imperials i a grans corrents ideològics, religiosos i polítics. Txèquia, es troba en el epicentre geogràfic d'Europa, és a dir, al rovell de l'ou de l'Europa fratricida.

Aquesta condició de nació lluitadora i sobrevivent de les mil batalles continentals ha generat ciutadans d'un tarannà marcadament revel i rebec, per tant lluitadors de mena. 

Ara, foren els catòlics de Roma, més tard els catòlics de la Viena dels Habsburg, i si es descuidaven un xic, o els traïen, era el torn dels alemanys amb la seva follia nazi o el torn dels russos amb la seva follia comunista. 

Malgrat la duresa dels fets històrics, els txecs, quan s'ensorrà el Mur de Berlín, feren una revolució de vellut que fou aclamada i admirada per tot el món.

Tot i aquesta turmentada història, els txecs mai deixaren de fer aportacions de primer ordre en el camp de l'arquitectura, de la literatura, de la música, del cinema, de la dramatúrgia i de totes les arts en general, àdhuc, molt per sobre del que la seva dimensió demogràfica, geogràfica o econòmica podrien deixar entreveure. 

Praga, d'ençà de la dinastia autòctona dels Premyslida que governaren set segles, ja disposà d'una llegenda fundacional personificada en la princesa Libuse que, entre d'altres profecies, anuncià que en aquell indret de la vall del riu Moldava seria la seu de una ciutat gloriosa. Així fou i així ha estat. Praga!

Praga té, per als viatgers, quatre espais de "treball" per a fer-ne un tast complet.

Per ordre d'aparició històrica visitarem, en primer lloc, el Castell de Praga (Prazsky Hrad) instal·lat dalt d'un turó de la riba esquerra del riu Moldava i des d'on s'abraça una panoràmica completa de tota la ciutat. 

El Castell té unes dimensions amurallades d'uns 600 metres d'allargada per uns 200 d'amplada, si bé més enllà de les seves muralles el turó acull altres palaus, monestirs, castells i esglésies, constituint un complexe d'edificacions, de qualitat superlativa, que abasta construccions que venen des del segle IX fins a actuacions molt més recents... o sia més de 1000 anys d'història.

Tot just als peus del Castell de Praga s'escampa el barri de Malá Strana que també veié les seves primeres edificacions en el segle IX però que no fou "ciutat" fins el segle XIII. 

La seva personalitat, però, no agafà carta credencial fins a l'època barroca, donat que per a Malá Strana els segles XV i XVI foren escenari de batalles i incendis. 

Avui és el districte on rauen la majoria d'organismes de govern, institucions i de representacions diplomàtiques i on  dotzenes de palaus, privats i públics, es veuen presidits per la majestàtica cúpula de la sublim església barroca de Sant Nicolau.

A l'altre banda del famosíssim -i sense comparació possible al món- pont Carles, ens situem a la riba dreta del riu Moldava on s'entronitza, amb caires de gran majestat, el barri de Staré Mesto (Barri Vell). 

Els primers assentaments s'hi varen veure a partir del segle X, això fa de Staré Mesto un barri amb construccions medievals d'estil romànic i gòtic, però al segle XVII un incendi de magnitud apocalíptica va fer desaparèixer la ciutat, que a partir d'aquell moment veié com el nou estil barroc de la Contrareforma desplegava tota la seva potència arquitectònica sobre els fonaments romànics i gòtics del vell Staré Mesto.

Staré Mesto estava protegida per una muralla de grans dimensions de la que tan sols queda la Torre de la Pólvora, d'estil gòtic i de gran espectacularitat, però el 1875 (seguint la tradició generalitzada a tota Europa) les muralles fòren ensorrades per tal de construir-ne un gran bulevard i permetre l'expansió de la ciutat en nous eixamples residencials i de negoci.

Així va néixer Nové Mesto o Barri Nou. Si avui, però, hem de definir aquest espectacular i monumental districte, diríem que fou l'espai on els estils neoclàssics, neoromàntics i neobarrocs varen fer forat per tal de guarnir i bastir el "Ressorgiment" nacional txec de finals del XIX, per a donar pas, poc després, a l'Art Nouveau (equivalent al Modernisme català), i finalment a l'Art Deco i al Racionalisme.

Praga no deixa de provocar en el viatger unes sensacions contraposades. 

Això és; per una banda la gran espectacularitat de la seva arquitectura que li infon un caire cosmopolita de gran capital europea, que es mescla, però, amb l'ambient familiar, àdhuc casolà, dels seus carrers i places que gaudeixen d'una fortíssima pinzellada del caràcter nacional txec.

Deixant de banda Venècia, que és un experiment històric i artístic per si mateixa -i que menja a part- Praga és sense cap mena de dubte la ciutat més bonica i amb més personalitat que es pugui gaudir avui a Europa.

En els propers quatre capítols convido a fer un tomb fugisser pels racons cabdals dels quatre barris, per tal de fer una immersió en la ciutat construïda en el epicentre geogràfic del Vell Continent... la Praga que batega en el bell mig del cor d'Europa.

Abans d'iniciar els "Quatre tombs per Praga" vull retre un agraïment des del cor a Ivan Buzga, i també de retruc Vlastimil Harapes, que sense el seu ajut i excel·lent disposició, avui potser no estimaria tant aquella ciutat.

PROPER LLIURAMENT ......

                         EL CASTELL DE PRAGA i LA TRADICIÓ DE LES "DEFENESTRACIONS"