SANTUARIS DE DELFOÍ i OLYMPIA
SANTUARI DE DELFOÍ
Delfoí, lloc central de la vida religiosa grega,
es troba als peus del Parnàs. Un museu, petit però potent, ofereix peces
cabdals de gran bellesa.
L’Auriga,
és una molt elegant escultura en bronze, delicada i esvelta, que sobresurt en
un lloc preferent prop d’una interessant reconstrucció dibuixada de la
quadriga, amb restes de peces de bronze trobats.
L'escultura fou recuperada el 1896 de les runes de Delfoí i acabà sent un model
d’inspiració per a l’Art Deco del segle XX.
També s’hi exposa molt elegantment:
·
L’Omfalos o melic del món. Delfoí així fou considerat pels clàssics.
·
Una impressionant Esfinx fa pensar en el mite d’Edip.
·
L’estàtua d’Adonis és remarcablement espectacular
·
El frontó del temple d’Apol·lo, d’un serè equilibri presidit pel propi déu.
És tracta d’un
conjunt escultòric de l’inici del clàssic post arcaic.
·
Diversos altres frontons, mètopes i escultures dels tresors.
Després de visitar el Museu el camí
condueix a la zona arqueològica, tot vorejant els templets dels “Tresors”, fins
al temple d’Apol·ló amb l’altar reconstruït. És fàcil d'imaginar els
sacerdots guarnits de cerimònia fent un sacrifici als déus.
El teatre, és petit però molt ben
conservat i amb un punt de nostàlgia dels vells episodis viscuts.
Delfoí doncs fou un lloc clau de la Grècia
antiga, immers en la regió de la Fòcida on s’entronitza majestuós el sagrat Mont Parnàs.
El topònim era Pyto que era l’equivalent de Delfoí… seguint el joc de paraules, del topònim Pyto en surt pitias o pitonisses que eren les portantveus de l’Oracle instal·lat al fons del temple d’Apol·lo.
El topònim era Pyto que era l’equivalent de Delfoí… seguint el joc de paraules, del topònim Pyto en surt pitias o pitonisses que eren les portantveus de l’Oracle instal·lat al fons del temple d’Apol·lo.
La primera pitia coneguda sembla que es
deia Sibila i acaba sent el
nominatiu d’aquesta professió.
Les sibiles emitien unes respostes de complexe interpretació, ambigues fins al moll de l’os i equivoques fins a l’exasperació. Podriem dir que eren respostes sibil·lines... com diriem ara.
Les sibiles emitien unes respostes de complexe interpretació, ambigues fins al moll de l’os i equivoques fins a l’exasperació. Podriem dir que eren respostes sibil·lines... com diriem ara.
Delfoí va patir per les seves immenses
riqueses i per les seves obres d’art.
Neró es va endur 500 estatues de bronze… uns diuen que per a enbellir la Domus Aurea de Roma i altres diuen que per fer-les bozins i fer-ne moneda, per tal de pagar el sou als seus soldats. Adrià, emperador de forta arrel hel·lenista, retornà estatues a Delfoí i en va restaurar els temples i els monuments.
Neró es va endur 500 estatues de bronze… uns diuen que per a enbellir la Domus Aurea de Roma i altres diuen que per fer-les bozins i fer-ne moneda, per tal de pagar el sou als seus soldats. Adrià, emperador de forta arrel hel·lenista, retornà estatues a Delfoí i en va restaurar els temples i els monuments.
Constantí, dit el Gran, també va
saquejar-la per a la seva nova capital de l’Imperi, Constantinoble, enduent-se,
entre d’altres obres d’art, una quadriga de
bronze del temple d’Apol·lò, que ara guarneix la façana de Sant Marc de Venezia.
Aquesta quàdriga ja fou duta, previament,
a Roma per Neró i retornada a Delfoí per Adrià. De ben segur deuen ser els
cavalls més viatjats després del cavall d'Alexandre el Gran, Bucèfal.
Finalment Teodosi I dit el Gran clausurà, el 385 dC, el recinte de Delfoí en proclamar l’interdicció absoluta dels cultes pagans en tot l’Imperi Romà.
Finalment Teodosi I dit el Gran clausurà, el 385 dC, el recinte de Delfoí en proclamar l’interdicció absoluta dels cultes pagans en tot l’Imperi Romà.
SANTUARI D'OLYMPIA
La ruta cap a Olympia
es fa tot gaudint del magnífic paisatge de l’Arcàdia: muntanyes amb valls farcides de vegetació, conreus, oliveres i boscos entre els quals hom hi troba
pobles penjats a les costes de la muntanya.
Recorrent l’Arcàdia
amb cotxe hom se’n adona que aquell país muntanyenc, anomenat antigament
Arcàdia Félix, devia ser impossible de conquerir pels seus amagatalls i
contrades.
Tampoc ha de sorprendre que entre els seus habitants hi haguessin els millors soldats, els esquiritai espartans.
Tampoc ha de sorprendre que entre els seus habitants hi haguessin els millors soldats, els esquiritai espartans.
El museu d’Olympia
·
A l’entrada hi ha una maqueta per situar-se en l’espai i el
temps.
·
Sales amb col·leccions d’amulets, cascs, equipaments i armadures.
·
Entre els cascs destaca el de Milicíades, l’heroi de Maratonas. Reverència.
·
S’hi exposen imponents calderes i perols amb grifons i lleons fent de
nansa.
·
Restes dels frontons del temple de Zeus així com de les seves mètopes.
·
Per sobre de tot cal remarcar l’Hermes
amb Dionís, de Praxítel.les. D’extrema bellesa i serenitat que
ha arribat als nostres dies en un estat de conservació immillorable. Esquer
idoni per a una síndrome de Sthendal.
Recinte arqueològic d’Olympia.
El tomb pel recinte es veu acompanyat per
un eixordidor concert simfònic de grills. La millor música per a iniciar un
viatge pels racons olímpics d'Olympia.
El Gimnàs ve seguit
per la Palestra que se’n han restaurat les columnes que han estat redreçades. És
el moment de capbussar-se al llibre de capçalera:
Indro Montanelli: Pàgina 197 (Les Olimpíades)
Seguim la passejada
per les diferents zones del recinte fins arribar a dos llocs emblemàtics:
· Estadi : s’hi entra pel túnel d’atletes. Un cop dins amara la immensitat de la pista de les curses, dels jocs i de les lluites. Voregen l’estadi unes faldes de la vall on hi eren instal·lades les grades de fusta. Solament queden els basaments en pedra dels seients d’autoritats i la meta/sortida de la cursa. Aquest estadi fou la mesura de les distàncies en el món grec; un estadi correspon a uns 200 metres, de la mateixa manera que els anys d’olimpíada - quadrienals - n’eren la mesura de temps.
·
Temple de Zeus que fou destruït per un terratrèmol al s. VI d.C en trobem una sola
columna reconstruïda per arqueòlegs alemanys. La resta de columnes roman per
terra degut a un terratremol.
- Fídies construí l’estàtua de Zeus, en ivori i or. Un cop acabada li preguntà
si n’estava content. Zeus va contestar enviant un llamp sobre el temple
acompanyat d’un potentíssim tro. (Pausànies).
- L’estàtua fou
traslladada a Constantinoble
per Teodosi I el 383 d.C. i destruïda per un incendi el 475 dC.
- Es conserven
baix-relleus originals del tron de Zeus que van acabar a Roma a finals del s.
XVIII i, sense saber ben bé com, ara són a l’Ermitage de Sant Petersburg antiga
capital de totes les Russies.
Pobres pedres... quines
tombarelles pel món !!!!!
BONES VACANCES
A TOTHOM I FINS AL SETEMBRE!!!!!
1 comentari:
Hola aquesta pagina es genial. Continueu piblicant noves entrades....
Publica un comentari a l'entrada