divendres, 10 d’agost de 2012

KORINTHOS... CORINT ANTIGA



KORINTHOS / CORINT ANTIGA :

                                                                  LA GRÈCIA RICA I DISBAUXADA
L’antiga ciutat de Corint queda localitzada als peus del “niu d’àguiles” de l’Akrokorinthos (Acròpolis de Corint). Set columnes sobresurten del recinte arqueològic que pertanyen a l’antic temple d’Apol·lo. Columnes d’estil dòric, d’un sol bloc, que les fa excepcionals puig que sempre són fetes de tambors i no pas monolítiques.
Corint es una ciutat fundada en temps mítics per S í s i f , fill d’Eoli, famós per la seva astúcia i el seu desig d’immortalitat, desig mai acceptat pels déus, i com succeí amb Prometeu, fou castigat.
Cert fou que assolí la immortalitat però, a canvi de la seva ceguesa, patint eternament en haver de pujar una roca fins al cim d’Akrokorinthos que, un cop assolit el cim, s’esmunyia rodolant pendent avall, instant en el que havia de tornar a pujar la  roca muntanya amunt pel penyassegat. Una mena d’història de Catalunya...
Albert Camús en el “ Mite de S í s i f ” el presenta com a metàfora de l’esforç inútil i constant de l’home modern que consumeix la seva vida i energia en empreses vitals sense lògica ni sentit.
Camus planteja així la filosofia de la existència, centrada en la idea de “l’home absurd”, home que viu permanentment sota la consciència de la completa inutilitat de la vida, això fa que la seva insignificança no tinguin més valor que allò que creiem. Aquesta alternativa duu l’home al salt cap a la fe, punt clau de religions i d’ideologies sacralitzades, és a dir dogmàtiques i totalitàries.
Éssent el món tan fútil, Camus es demana: hi ha alternativa al suïcidi?

Però tornem a Corint.
Corint, evolucionà fins a bastir un gran centre comercial i fou de les primeres ciutats gregues a encunyar moneda, estampant el cavall Pegàs, com animal que la identificava. Però Corint també es va caracteritzar per la difusió de l'art: pintura, escultura en pedra i bronze, i les famoses gerres de terracota i altres obres d’art que s’acumularen a la ciutat. També hi arrelà la poesia però no els bons oradors.
El nivell de vida dels seus habitants fou molt elevat, lliurant-se als plaers, al luxe i al “carpe diem”, sent una de les ciutats més liberals en matèria sexual afavorida per la seva condició de ciutat portuària, on hi arribaven gran munió de mariners d’arreu del món. 
Famoses foren les seves hetaïres i la prostitució s’hi oferia a gran escala, sent-ne l’epicentre el temple d’Afrodita on mil sacerdotesses es dedicaven a aquest ofici, oferint-se a estrangers i a autòctons.
Corint va maltractar i menystenir els ambaixadors romans provocant un ultimàtum de Roma a la lliga Aquea encetant una guerra que va avocar a la dominació romana (146 A.C). Corint fou ocupada pel cònsol L. Mummius que va fer executar els homes, vendre les dones i nens com esclaus, i traslladant a Roma totes les seves obres d’art. La ciutat saquejada i destruïda fins als fonaments quedà deshabitada 100 anys.
Fou Juli Cèsar qui va decidir reconstruir la ciutat (46 a.C) i establir-hi una colònia de veterans i homes lliures (Colònia Júlia Coríntia). La ciutat es va recuperar al punt que quan Sant Pau la visita al segle I d.C era un centre neuralgic important i residència del procònsol d'Acaia, Junius Gallio.
Sant Pau va fundar un grup cristià l'any 50, als qui va dirigir les seves epístoles, motiu pel qual fou jutjat a l’Àgora de Corint, però fent valer la seva condició de ciutadà romà, reclamà ser jutjat a Roma, on fou mort, tanmateix.
Recolzada per la dinastia Júlia, però molt especialment per l’Antonina, Corint va recuperar les lluentors de l’antiga ciutat comercial, esdevenint la segona metròpoli grega i d’aquí la dita romana : Non omnibus licet adire Corinthum (No pas tothom pot permetre’s d’anar a Corint).
Aquesta riquesa, però, fou com un esquer que va atraure els bàrbars que anaren a saquejar-la. Primer foren els hèruls, després, al 395 dC fou saquejada per Alaric i el 521 fou ensorrada per un terratrèmol.
Corint va seguir la història de la resta de Grècia quedant incorporada a l’imperi bizantí fins a l’arribada dels francs el 1205, per a, posteriorment, passar a mans dels venecians fins a l’arribada dels otomans el 1459.


VISITA  A  LA  CORINT ANTIGA


L’antiga Corint s’arrapa als peus de l’impressionant turó on s’alça l’acròpoli. S’han fet excavacions des de 1896 posant al descobert una important ciutat, de la que no en queda quasi bé res de l’antic assentament grec, llevat del temple d’Apol·lo. Les despulles de les edificacions descobertes corresponen a l’època romana quan es va refer com a colònia romana per Juli Cèsar.
Abans d’arribar a l’entrada hi ha les següents estructures:
·     Odeó romà. Tallat en una pendent natural, condueix a l’esmentada entrada i a l’exterior del recinte arqueològic. D’una capacitat per a 3.000 espectadors i construït durant el s.I d.C., va cremar el 175 d.C, essent reconstruït de nou el 225 d.C. S’utilitzà com a escenari per a combats entre gladiadors i feres.
·     Teatre romà. Situat una mica més al nord de l’Odeó, també fora del recinte, fou construït el s.V a.C i un dels pocs edificis grecs reutilitzats pels romans. Al s.III d.C fou adaptat per a combats de gladiadors i batalles navals.
·     Font Glauca queda dins del recinte i als peus del temple d’Apol·lo. Segons Pausànies, és on Glauca, la segona dona de Jasó, es va tirar a l’aigua per alleugerir els dolors d’un vestit enverinat regalat per Medea. Darrera de la font s’alçava el Temple d’Hera.

·     Moment de llegir l’Indro Montanelli: 41-44 (Els Heràclides).

 En el Museu, amb pati interior, una dotzena d’estàtues romanes decapitades donen la benvinguda.

·     Magnífica col·lecció de ceràmica coríntia, la més antiga del s.XIV A.C., que fou la base de la seva inicial activitat comercial.
·     Estança d’exvots dedicats a Asclepios molt interessants: cames, peus, mans, braços, pits, orelles, testicles amb penis, penis sense testicles i testicles sense penis. Sembla que els corintis cuidaven els seus atributs.
·     Conjunt d’estàtues de la dinastia Julia, entre les que destaquen el retrat d’Octavi August, flanquejat pels seus nets Gai i Luci, víctimes, com no podia ésser altrament de les maquinacions de Lívia per fer de Tiberi el successor d’August.
·     Bust de Juli Cèsar i de Neró. Aquest darrer va viure a la ciutat quan va intentar construir un canal a l’istme de Corint. Després de tres mesos d’obres va marxar precipitadament cap a Roma i les obres es paralitzaren.

S’entra dins l’esplanada de l’Àgora, travessant un entremallat de tendes (Mercat Oest), un grup de templets romans de dubtosa dedicació, excepte el circular fet per Babbius Philinus, i el Mercat Nord que queda als peus del Temple d’Apol·lo.
 Es gira cap a la dreta per anar a la Stoa Sud (espai porticat amb columnes) de la que es conserven alguns elements grecs del s. IV a.C aixecats per Filip de Macedònia. La Stoa fou construïda per acollir els delegats de la confederació hel·lènica.
Sota els pins de la zona de la Stoà Sud es contempla la gran plaça de l’Àgora de 200 x 100 metres dividida per una estructura central, la Béma. Aquesta gran plaça feia també d’estadi on es celebraven curses atlètiques, amb la meta d’arribada prop de la Basílica Júlia, construïda per Octavi, dins la que es van trobar les estàtues exposades en el Museu.
Tribuna de la Bemà on fou jutjat St. Pau
A la Bemà (parlament) fou jutjat Sant Pau sota el procònsol romà Gal·lió.
A la cantonada nord-est de l’Àgora fa acte de presència la monumental Font de Priene. L’aigua es concentra en quatre dipòsits abans de brollar per la façana, farcida d’arcades, fins a una cubeta. Herodes Àtic va remodelar la font obrint tres àbsides laterals afegint uns mosaics amb escenes de peixos nedant. 
En aquest punt s’alçaven els Propileus, construïts amb marbre al s.I d.C i dissenyats en un format d’arc de triomf. D’aquest punt engegava el camí de Lechaion que duia al port homònim, àrea portuària de l’antiga Corint, que sota els romans s’anomenava Via Triumfalis. 
El circuit de l’Àgora acaba a la cara nord seguint un conjunt de botigues (Mercat del Nord) on sobresurt el Mur dels Tríglifs sobre el qual s’aixeca el Temple d’Apol·lo, del s.VI a.C d’estil dòric i del qual es mantenen dretes 7 de les 38 columnes monolítiques originals.

AKROKORINTHOS : ACROPOLIS DE CORINT

Sortint de la Corint romana una carretera costeruda de 4 km duu directament a l’Akrokorinthos, imponent altiplà de roca viva i de penya-segats pronunciats, que tenen dos vèrtexs (575 m al cim més alt) entre els que brollen les fonts que proporcionen aigua a una superfície irregular de 24 hectàrees on hi havia diferents edificis, avui, inexistents.

De fàcil defensa per la seva geomorfologia, estigué habitada sense interrupció des del Neolític fins a principis del segle XIX en què fou abandonada per un seguit de terratrèmols que acabaren de destruir-la. Els treballs arqueològics van començar el 1929 sota la direcció de la American School.

La importància de l’Acròpoli de Corint, Acrocorint, va estar associada a la importància de la ciutat especialment per la seva condició de capital de la seva confederació. L’Acrocorint fou destruïda pels romans i fou reconstruïda el 44 a.C. Els bizantins la van refortificar al fer-ne la seu de l’estrategos del Thema de Hellas.
Posteriorment caigué en mans dels croats francs desprès de 5 anys de setge al 1147. L’acròpoli de Corint va acabar en mans de la família Villehardouin que li van retornar el seu antic esplendor, millorant-ne el seu sistema defensiu. Els turcs (1458-1687 i 1715-1821) i els venecians (1687-1715) van completar la seva monumental fortificació.
El seu accés solament es possible pel costat oest, doncs la resta son penya-segats que impedeixen el seu atac. Per això la principal fortificació es localitza en aquest lloc i està integrada per tres línies defensives que es corresponen a tres grans portes portalades.

 Un cop dins, es poden contemplar estructures de diferents períodes que romanen en peus, especialment en el cim oest on es troben successivament una capella veneciana,  habitacions otomanes del barri turc, un petit minaret cilíndric sobre una cisterna bizantina i una petita mesquita (s. XVI).
Des d’allà els camins duen als murs del nord-oest des d’on hom pot gaudir d’una panoràmica a vol d’ocell sobre el golf de Corint i la plana que envolta la ciutat. Sense cap mena de dubte la magnífica panoràmica és el millor regal que pot oferir-nos l’Acròpoli de Corint.
Presidint l’Acròpoli s’alça potent el castell franc dels Villehardouin on en una ocasió es va celebrar un gran torneig de 1.000 cavallers. 
En aquesta part hi ha una gran estructura a considerar: Temple d’Afrodita situat a la part més alta de l’Acrocorint. 
Fou el lloc dedicat a la prostitució legal sota la protecció de la deessa Afrodita. El temple assolí fins a 1.000 sacerdotesses prostitutes. Anorreada la religió pagana es transformà en una església i posteriorment en una mesquita. Actualment tan sols s’hi veu el lloc del seu emplaçament.



PROPER  TOMB  PER  GRÈCIA....

                                                              LA  LAKONIA :     S P A R T A   i   M I S T R A S