Viatge Juny 2011
Copyright de fotos i text: JM Serra Muñoz
TUTHMOSI III “NAPOLEÓ D’EGIPTE”
Des
del 1580 AC fins al 1170 AC foren els 400 anys
més esplendids de l’Imperi Nou, amb una nòmina de grans faraons: Ahmosis, Hatxepsut, Tuthmosis III,
Amenhotep III, Amenofis IV-Akhenaton, Seti I, Ramsès II i Ramsès III, entre molts d’altres.
Amb Tuthmosis III, batejat segles més tard el “Napoleó egipci”, pel seu
tarannà imperial, Egipte assoleix la seva màxima expansió. Però Tuthmosis III no
ho tingué fàcil i salvà la pell de ben poc puix la seva madrastra Hatxepsut no
li volia bé. Fou com una dramatúrgia de Shakespeare.
Però, qui fou Hatxepsut???
Hatxepsut era l’esposa del faraó Tuthmosis I. Aquest faraó va tenir un fill fora del matrimoni amb una donzella de la cort. Hatxepsut mai reconegué ni va estimar aquell fill bord, que acabaria sent Tuthmosis III.
Quan aquest havia de pujar al tron d’Egipte era menor d’edat i Hatxepsut va fer les funcions de Regent, però de fet ella es va proclamar “faraó” i va foragitar l’hereu Tuthmosis III que el va mantenir 20 anys entretingut amb l’exèrcit a les fronteres.
Tuthmosis III per salvar la pell mostrà a la seva madrastra una fingida submissió i aprofità per a fer-se una carrera militar de primer ordre.
Hatxepsut, primera dona cap d’estat de la Història, fou una gran dirigent, i el seu “acomplexament” pel fet de no ser un faraó mascle la va dur a guarnir-se sempre amb vestimentes masculines. Durant els seus 20 anys de regnat, Egipte va esdevenir una gran potència. Del seu legat constructiu ens ha arribat el temple de Deir el-Bahari que és una de les fites cabdals de l’arquitectura universal.
Tuthmosis III, pacient i astut, va sobreviure el calvari de l’exili fent la guerra a les fronteres d’Àsia eixamplant l’imperi amb els territoris que avui ocupen països com Líban, Israel, Palestina, Jordània i Síria fins a la Mesopotàmia.
Fou faraó efectiu el 1450 AC per un període de 25 anys i ens deixà una munió d’obeliscs.
Però, qui fou Hatxepsut???
Hatxepsut era l’esposa del faraó Tuthmosis I. Aquest faraó va tenir un fill fora del matrimoni amb una donzella de la cort. Hatxepsut mai reconegué ni va estimar aquell fill bord, que acabaria sent Tuthmosis III.
Quan aquest havia de pujar al tron d’Egipte era menor d’edat i Hatxepsut va fer les funcions de Regent, però de fet ella es va proclamar “faraó” i va foragitar l’hereu Tuthmosis III que el va mantenir 20 anys entretingut amb l’exèrcit a les fronteres.
Tuthmosis III per salvar la pell mostrà a la seva madrastra una fingida submissió i aprofità per a fer-se una carrera militar de primer ordre.
Hatxepsut, primera dona cap d’estat de la Història, fou una gran dirigent, i el seu “acomplexament” pel fet de no ser un faraó mascle la va dur a guarnir-se sempre amb vestimentes masculines. Durant els seus 20 anys de regnat, Egipte va esdevenir una gran potència. Del seu legat constructiu ens ha arribat el temple de Deir el-Bahari que és una de les fites cabdals de l’arquitectura universal.
Tuthmosis III, pacient i astut, va sobreviure el calvari de l’exili fent la guerra a les fronteres d’Àsia eixamplant l’imperi amb els territoris que avui ocupen països com Líban, Israel, Palestina, Jordània i Síria fins a la Mesopotàmia.
Fou faraó efectiu el 1450 AC per un període de 25 anys i ens deixà una munió d’obeliscs.
Són com un dit senyalant el cel, com un parallamps xuclant els raigs solars o com un símbol desafiant als déus.
Mesuraven entre 2 i 45 metres i sempre estaven coronats pel “piramidó” una petita piràmide xapada d’or que projectava flaixos de llum quan el Sol li donava de ple.
Tuthmosis III en va fer construir 7, dels que 5 han arribat fins als nostres dies i que han estat repartits pel món, especialment durant el segle XIX.
Els podem admirar a la plaça de la Basílica de Laterà a Roma, a l’Hipòdrom d’Istanbul, a la plaça de la Concòrdia de Paris, a la riba del Tàmesi a Londres prop de Victoria Embakment i a Central Park a Nova York.
La ciutat que té més obeliscs del món és Roma amb tretze, d’èpoques diverses.
El papa Sixt V (1585-1590) fou un fan empedreït dels obeliscs i els va fer moure i repartir per tot Roma, disposant-los en les cruïlles de les avingudes clau, al punt que des de qualsevol d’aquestes cruïlles se’n veia un altre… i tots menaven a la Basílica de Sant Pere, donat que tots els camins duien a Roma i Roma duia al poder.
PROPERS PERSONATGES
ATON, AKHENATON I EL MONOTEISME
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada