LLEGAT DE
GRÈCIA I ROMA A TURQUIA
Karl Jaspers (1883-1969) va encunyar el concepte de “Període Axial” que
el va definir com aquells segles (800 AC a 200 DC) en que l’ésser humà va
fonamentar la Civilització, tant a Occident com a Orient.
EUROMOS. TEMPLE DE ZEUS |
Dins d’aquest període es va produir un “Instant Decisiu”, com diria el fotògraf Cartier Bresson, que es va allargassar un centenar d’anys del 600 AC al 500 AC.
Lao-Tse
(taoisme) i Confuci a la Xina, Buda a la Índia, Zaratustra a Pèrsia, la Biblia
hebrea de Babilònia, la proclamació de la República a Roma (510 AC), les
primeres lleis democràtiques de Solò a Atenes i el naixement de la filosofia
occidental amb Tales de Milet a la costa de Jònia, a l’oest de Turquia.
Mesopotàmia i
Egipte, foren civilitzacions molt anteriors si bé cabdals i essencials, però
situades com un epifenomen 1500 anys abans de l’”Instant Decisiu”.
En pocs capítols farem una ullada per alguns indrets de la costa oest de Turquia; llocs amarats de món antic. El llegat grec i romà de Turquia ens ofereix avui dia unes restes arqueològiques sorprenents en quantitat i qualitat.
PLANA DE MILET |
PRIENE . FILLA DE PITÀGORES
A la costa turca de Jònia, a l’Egeu, de ciutats gregues n’hi ha un
munt però Priene ofereix un òptim estat de conservació en el bell mig d’una
pineda, amb un eixample esglaonat i perfectament quadriculat, seguint els
canons matemàtics de Pitàgores.
La ciutat, feta d’encís i de màgia al peu d’un penya-segat,
trasllada el visitant al món clàssic de fa 2.500 anys.
Un teatre petit, però esplèndid, recolzat en un pendent arbrat;
una àgora a escala humana; un buleuteri (parlament) dels més ben conservats,
carrers quadriculats, i fins i tot s’hi pot passejar per la casa dita
d’Alexandre Magne que hi va sojornar tot just abans de conquerir Milet.
Buleuteri. Parlament de Priene |
Cal remarcar la posició estratègica de Priene, mig penjada en la
vessant d’un penya-segat de muntanya, feta de roca massissa, dominant tota la
plana de Milet, que antigament era
mar. La panoràmica s'hi fa esplèndia al capvespre.
DÍDYMA . ORACLE D’APOL·LO
El temple d’Apol·lo a Didyma fou l’oracle més important de les costes gregues de Turquia, equivalent al santuari de Delphos a la Grècia europea.
El temple d’Apol·lo a Didyma fou l’oracle més important de les costes gregues de Turquia, equivalent al santuari de Delphos a la Grècia europea.
Aquest temple es construí en una illa davant de la costa, que des de
fa segles ja és terra ferma.
Graonada del temple d'Apol·ló |
El temple d’Apol·lo de Dídyma fou un dels més grans i luxosos de l’Antiguitat amb 108 columnes de marbre d’estil jònic de 20 metres d’alçada.
Els basaments de les seves columnes estan exepcionalment treballades.
Dídyma visqué brillants moments de culte, però també moments dramàtics.
El temple fou saquejat pels perses el 480 AC que molts segles més tard fou reconstruït per Caligula i Adrià, i posteriorment reconvertit en basílica cristiana per l’emperador bizantí Teodosi en el segle VI DC.
Finalment, dins del recinte, s’hi establí un poblet que feia servir els murs de la nau central com a muralla de defensa.
1 comentari:
Qué impactante la primera imagen, esas columnas despiezadas, como ejes dentados, piezas de un reloj destruido por el tiempo y sin embargo presentes.
Publica un comentari a l'entrada