ATHÍNA... UN TOMB PER L'INICI DE TOT

                                                                           RUTA DE MATÍ

En la primera jornada de “feina” a Athína es fa obligat fer un gran àpat d’història, d’art i per sobre de tot d’imaginació. Però abans cal reforçar el cos amb un bon esmorzar a la terrassa de l’àtic de l’hotel tot admirant l’Olimpeion, i fent unes lectures. Es fa obligat començar el dia amb una pregaria a Zeus i la constel·lació de déus olímpics.

·     Indro Montanelli:  55-59 (Zeus i Família) i  61-65 (Hesíode).

     L’Olimpeion o Naos Toús Olimpiou Díos, fou construït en el transcurs de vuit segles, una mena de Sagrada Familia grega de l’època, i finalment acabat per l’emperador romà Adrià. Fou el temple més gran de l’antiguitat. De les seves 104 columnes tan sols n’hi resten setze, i és, entremig d’elles, que els neopagans grecs, legalitzats el 2006, celebren, de tant en tant, ritus ancestrals sota la mirada encesa dels cristians ortodoxes. 

UN TOMB PER L’ACRÒPOLI 

(Dues hores i escaig de visita, comptant les lectures, meditacions, reflexions i catatònies diverses). 

Lloc emblemàtic i preeminent de la civilització. L’itinerari s’inicia per l’entrada del Teatre de Dionís, el recorregut més lògic, fent el camí següent:

·   Teatre de Dionís i Odeó de Pericles. Tot s’hi troba força trinxat perquè moltes grades del teatre foren arrancades per a material de construcció i el seu lloc fou ocupat per sembrats de cereals. El que roman, però, emociona.

·     Stoà del Santuari d’Asclepi fins arribar a l’Odeó d’Herodes Àtic.

·   Odeó d’Herodes Àtic roman tancat perquè es fan representacions teatrals i musicals al seu interior. La graderia ha estat totalment restaurada. Impactant.

·     Els Propilea (Propileus), centrats per la Via Sacra, rèben majestàticament al visitant i el traslladen al Segle d’Or de Pericles. A l’Edat Mitjana s’hi construí un castell franc fortificat que, més tard, fou la seu dels ducs catalans a Athína.

·     El petit Temple d’Atenea Niké roman totalment cobert per una bastida, donat que es troba en estat de reconstrucció. S’endevina que és una joia. Niké o també Victòria, nom que, segles més tard, fou comercialitzat per una marca de sabatilles esportives.

·     Partenonas (Partenó) actualment en reconstrucció/reparació. El lateral oest ja es veu àmpliament refet, diferenciant-se la pedra antiga de la moderna. Una ombra a la zona de la “bomba veneciana” i rodejat de capitells jònics amuntegats permet  seure i fer les llegides següents:

·     Indro Montanelli: 131-137 (Pericles) 161-165 (Els artistes) 167-171 (Fídies)

·     El Mirador Nord on hi la bandera grega, ofereix una panoràmica a vol d’ocell de la ciutat i una perspectiva completa de l’Acròpoli... això amb el permís de l’allau de turistes que hi pul·lula abastament. Quantitat ingents de restes marmòries amuntegades ens dóna la mesura del gran treball de reconstrucció que encara hi resta fer.

·     Erecteion força ben restaurat, d’estil jònic elegant i senyorívol, catalitza la síntesi de la fundació mítica d’Athína. L’interior és tancat per tal d’evitar el poder destructiu de les allaus humanes. Les còpies de les Cariatides romanen hieràtiques a la balconada Est.

L’olivera i la civilització grega 

L’olivera que hi ha plantada a l’Erecteion ens recorda el mite fundacional d’Athína. L’olivera, el seu fruit i els derivats que se’n poden treure, estan molt lligats a la cultura grega clàssica.

El mateix origen d’Athína està relacionat amb aquesta arbre doncs Atenea va guanyar la competició amb Poseidó per tal de protegir l’Àtica.

La picabaralla entre els dos déus, Atenea i Poseidó, la va cloure Zeus fent un concurs per veure qui dels dos oferia el millor i més útil regal als homes i dones que vivien a l’Àtica. 

Poseidó es va presentar amb un cavall, animal noble, resistent, bell i útil a l’home en múltiples coses.

Atenea va fer brollar una olivera colpejant la terra amb la seva llança i va fer ofrena d’una branca amb les seves fulles de color verd platejat. Va mostrar a Zeus les qualitats de l’olivera, la seva capacitat de viure molts anys donant un fruit saborós i nutritiu del que se’n podia treure un suc, l’oli, que donava gust als menjars, guaria ferides, se’n feien perfums i sabó, i fins i tot la seva fusta i els seus pinyols podien servir tant per a la construcció com per a combustible. 

AEROPAGOS. 

(Una hora amb lectura i meditacions afegides)

Baixant de l’Acròpoli i tot just davant dels Propileus, s’alça aquest turó que actualment es una muntanyeta de roca viva sense edificis i sense runes, però que fou la seu judicial d’Atenes i des d’on Sant Pau s’adreçà als atenencs. Un petit raconet enjardinat convida a fer les lectures adients:

·     Montanelli: 263-267 (Condemna de Sòcrates) 235-241 (Procés d’Aspàsia)

        AGORA.

        (Una a dues hores, en funció de l’estat de levitació que s’assoleixi)

                      Temple Theseion : 
                      Esglèsia de Sant Jordi durant l'ocupació catalana

·     Temple Theseion magnífic i molt ben conservat temple dòric que domina l’Àgora si bé un pel deixat de la mà dels déus. Els catalans, reconvertiren el temple en església de Sant Jordi.

·     Odeó d’Agripa escultures de personatges mítics d’Athína com Erecteu.

 

               Stoa d’Atal 

  

   Magnífic edifici en marbre pulcríssim, reconstruït per Rockefeller que amb aquesta obra netejà la seva mala consciència i dignificà la probable opacitat de l’origen de la seva fortuna.

Dins la Stoà un museu recull peces diverses trobades a l’Àgora.

Indro Montanelli : 109-112 (Els perses a la vista) i 173-183 (La revolució dels filòsofs)

MONASTIRAKI

Sortint de l’Àgora, al barri “turc” de Monastiraki, és un lloc adient per a un dinar ràpid i per a un lleuger descans abans de fer front el tram de la tarda. Menjar a Monastiraki és car, dolent i fa guiri, però fa pràctic. Les cames i el cos agraeixen aquesta aturada.

Les cases d’aquest barri destaquen pels seus balcons que disposen com a suports de balconada peces romanes i gregues autèntiques, fruit dels espolis seculars.

PROPER  LLIURAMENT :

                                  ATHÍNA...   UN TOMB PER L'INICI DE TOT

                                                                                              (Ruta de tarda)