diumenge, 13 de maig de 2012

GRÈCIA... TERRA DE DÉUS I D'HEROIS


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,                                      
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.                          
                                                                                          Viatge a Ítaca
                                                                                                               Konstantinos Kavafis


EL RELAT D’AQUEST VIATGE IMAGINARI, A MODE DE GUIA, ÉS FRUIT DE CONVERSES SOMNIADES ENTRE ALBERT ANGUERA I JOSEP MARIA SERRA ARREL DE LES LECTURES DEL LLIBRE “HISTÒRIA DELS GRECS” DEL MESTRE INDRO MONTANELLI. LECTURES QUE ES VAREN DUR A TERME DURANT L’ESTIU DE 2010.

                       
ARRIBADA A HELLÁS 

El metro fa els 25 km de recorregut des del aeroport internacional Elefterios Venizelos, home clau de la Grècia moderna, fins a l’estació Acròpoli al centre de la capital. Una breu passejada condueix a l’hotel “The Athens Gate”, un hotel molt recomanable. Les habitacions hi són amplies, netes i amb aire condicionat. Panoràmica espectacular des del àtic del hotel orientat cap a l’Acròpoli i cap al temple de Zeus Olímpic, o sigui el rovell de l’ou del passat clàssic, fet que permet fer una immersió intensa a l’antiga Athína.
L’hotel, però, té un simpàtic inconvenient; els ascensors són un misteri... quan arriben a planta sembla que tinguin vida pròpia i fan coses inesperades; facècies gregues. 
L’aire condicionat de l’habitació és molt correcte però mal enfocat cap el llit, el que fa que, per a estalviar una galipàndria, cada nit s’hagi de reorganitzar-ne la col·locació del llit i remoure tots els mobles de l’habitació per a tornar-los a recol·locar pel matí a primera hora abans d’esmorzar, no fos que el servei de neteja pensés que la moguda nocturna tingués connotacions d’una petita follia transitòria.


P N Y X

        Fa un no res de l’aterrament a l’aeroport i de l’arribada a Athína, però la Pnyx (Pnikà) mereix un litúrgic homenatge de benvinguda. Els peus cremen i el cor batega.
La Pnyx no és pas massa lluny de l’hotel, s’hi va caminant tot passant pels peus de l’Acròpoli travessant un bosc de caire mediterrani. En arribar a la Pnyx comença  realment el viatge a l’antigor clàssica per dos fets clau:


·     hi ha un impressionant concert simfònic de grills que serà la música de fons durant tot el periple grec... i...
·     des del cim del turó de la Pnyx, una immersió sobtada fita el panorama de tots els components clau de l’aventura atenenca: Acròpoli, Areòpag, Àgora, el turó de Filopapos,  turó Lykavetós i la mateixa Bemà de la Pnyx.

Tota una immersió al passat, des del present. Després de reflexionar, no pas sense emoció continguda, del que foren els grecs i què han representat per a nosaltres i per a la civilització, cal fer les primeres lectures del company Indro Montanelli, no sense haver acaronat prèviament la base de pedra de la tribuna de la Bemà de la Pnyx des d’on Temistocles, Alcibiades, Pericles i tants altres prohoms la petxaren per adreçar-se als ciutadans de la polis. La Pnyx fou el primer parlament democràtic de la Història dels mortals.

·     Indro Montanelli : pàg. 47-54 (La Polis) / pàg. 97-101 (Soló) / pàg. 103-108 (Pisistrat)


Una troballa: Restaurant “Kronya-Ka-Kronya”

Aquest tomb imaginàri per Grècia, que preten fer camí cap a un dels tres bressols de la civilització - Jerusalem/Athina/Roma -, també sembla estar beneït pels déus olímpics i pels daimons grecs, al punt que anant tot tant sobre rodes el destí condueix al que pot ser el “menjador de casa” a Athína.
Això és... un petit restaurant familiar ben a prop del centre de restauració per a turistes i a tan poca distància del Museu de l’Acròpoli que, des de les seves taules parades al carrer, es poden contemplar les mètopes del Partenonas!!!
        La taverna “TO-KATI-AΛΛO” és governada per una matriarca grega, que sembla manllevada d’un anunci de iogurt dels que passen a la televisió i que quedarà batejada com “Kronya-Ka-Kronya”. Es com una Anna Magnani lletja, que es fa ajudar per dos cambrers fills seus. El gran, un gandul irredent sempre enxaixat, l’altre fill servicial i cantant, sempre amb una guitarra a la mà.

















Tanmateix no es pot deixar de banda un personatge, client fixe del local, i que li escau el nom de “suïcida”. El “suïcida” és grec, d’uns 50 anys, immensament gras, barbut, mig calb, de cabells fent oli i tirant a rossenc. Menja sense aturador grans muntanyes de patates rosses i bocates, tot bevent cervesa o coca-cola a petricons. Una autèntica màquina trinxadora de menjar i beure que de sobte es queda mirant fixament a l’infinit durant una bona estona en estat catatònic. Quan es desplaça per anar al bany ho fa amb una energia i velocitat que fa pensar que se’n anirà a menjar algú o simplement a suicidar-se.
Digne de menció es el personatge de la “Kronya”. Una dona també d’uns 50 anys, menuda però grassona, sempre guarnida de negre, cabells curts arrissats i mal pentinats, amb pigues peludes i una cigarreta prop dels dits, és a dir la lletjor. La seva cuina, però, és casolana, de bon gènere i d’excel·lent preparació. La nota pintoresca és que revifa les brases del grill amb un petit assecador de cabells... net de pels, clar! 
La seva carta es veu assortida de les combinacions següents:

·     Amanida grega amb uns tomàquets, cebes, pebrot i cogombres, de gust superlatiu i collits un cop madurats al natural. Ens hauríem de remuntar més de 30 anys per a rememoritzar un gust i flaire semblant quan encara es menjava natural i mediterrani a Catalunya, avui curulla de cuina “desconstruida”.
·     Les orades són senzillament espectaculars, tant de gust com de grandària. Pollastre i pinxos de porc a la brasa, d’allò més melós.
·     Carn estofada a la grega, amb altes dosis de colesterol que cal evitar. Ni la mousaka, ni els pebrots farcits, tampoc semblen adients per a una dieta ajustada en calories, però pinten de “bocatta di cardinale”

         Tot plegat ben assortit amb vi blanc de parra de la casa, ben fresc; d’entrada suau però de sortida complicada donat que els efluvis bàquics provoquen estralls considerables en la ment. A cada glopada de vi, un brindis pels déus de l’Olimp, pels atenencs i grecs clàssics, pels presents i pels absents i fins i tot per a la luterana Merkel, que ha pagat el “fiestuki” de l’actual desgavell financer de Grècia.

Ben sopat, i sota els efectes del primer vi blanc grec, cal fer una passejada pel popular barri de Plaka, sempre habitat des de l’època clàssica, i que actualment està ple de restaurants i botigues per a turistes. 

PROPER LLIURAMENT
                                    ATHÍNA... UN TOMB PER L'INICI DE TOT








1 comentari:

Gerard Jaenada ha dit...

Com sempre, FANTÀSTIC!!! ;D