X
I R A Z
Xiraz, amb Isfahan i Yazd, formen el triangle màgic
de Pèrsia. Xiraz és la capital de la regió de Fars, que és el nom arabitzat de
Pèrsia, i que al seu torn va donar el nom a aquest país i a aquest milenari imperi.
Xiraz és una generosa, gran i amable ciutat de províncies de la Pèrsia profunda, que jau assentada sobre un gran oasi al bell mig del desert, amb un clima excepcional i regada per rius, salpebrada de jardins i de racons per a perdre-s’hi.
Ciutat de poetes, de parcs, de flors i d’habitants d’exquisida bellesa i de noble presència.
SALA NOBLE. PALAU ARG-i-KHARIM KHANI |
Xiraz és una generosa, gran i amable ciutat de províncies de la Pèrsia profunda, que jau assentada sobre un gran oasi al bell mig del desert, amb un clima excepcional i regada per rius, salpebrada de jardins i de racons per a perdre-s’hi.
Ciutat de poetes, de parcs, de flors i d’habitants d’exquisida bellesa i de noble presència.
Xiraz, però, gaudeix dels seus racons màgics que
conviden a un viatge en el temps i que mai s’han de defugir quan el destí et
duu a aquesta ciutat. Un d’aquests racons enamoradissos són les cases del te.
Antics banys orientals o palauets safàvides del segle XVI recuperats per al lleure d’un bon te ben aromatitzat i gronxat pels sons de músiques ben llunyanes.
No lluny d’aquestes cases de te es troba el basar Vakil, un dels basars, més captivadors que existeixen a tot l’Orient.
MESQUITA-MAUSOLEU SHA SHERAGH |
Antics banys orientals o palauets safàvides del segle XVI recuperats per al lleure d’un bon te ben aromatitzat i gronxat pels sons de músiques ben llunyanes.
No lluny d’aquestes cases de te es troba el basar Vakil, un dels basars, més captivadors que existeixen a tot l’Orient.
TOMBES DELS REIS
L’imperi persa dels aquemènides, d'immenses dimensions, s'estenia de la Mediterrània fins a la Índia.
Aquest ric i majestuós imperi fou ocupat, diuen els uns i alliberat diuen els altres, per un noi intrèpid, menut i decidit, de nom Alexandre el Gran, fill del rei Felip de Macedònia i deixeble del filòsof Aristòtil.
Els reis d’aquell imperi jauen enterrats a les valls i planures de Naqsh-e Rostan i Pasargada. Duien el titol de Reis de Reis de l'Imperi Persaaixí fou com Darius, Cirus, Xerxes Artaxerxes
P E R S È P O L I S
La ciutat de Parsa, Persèpolis, capital dels perses,
residència dels reis de l’Imperi no és avui altra cosa que un conjunt
arqueològic endreçat però mancat de l’exquisida grandesa que fou aquell complex
de palaus imperials.
Mai abans havien sigut construides arreu tamanys construccions, llevat del regne dels faraons a Egipte.
Mai abans havien sigut construides arreu tamanys construccions, llevat del regne dels faraons a Egipte.
Tals
proporcions ni riqueses, foren superades fins segles més tard amb els Palaus
Imperials de Roma.
Escalinata de les Cerimònies, Porta de les Nacions,
Palau de les Cent Columnes, Sala d’Audiencies de l’Apadana, Palaus de Darius,
de Xerxes i d’Artaxerxes, Palau Central i Palau del Tresor Imperial.
La riquesa que s’hi allotjava el feia com un museu de les millors escultures i obres d’art espoliades i manllevades en els quatre punts de l’Imperi.
La riquesa que s’hi allotjava el feia com un museu de les millors escultures i obres d’art espoliades i manllevades en els quatre punts de l’Imperi.
Alexandre el Gran, el 330 AC, en prengué possessió com
a indiscutit Rei de Reis; va saquejar els tresors i s’hi instal·là. Es va meravellar de tanta finesa artística i feu retornar a Atenes totes les escultures que els
perses havien espoliat en l’ocupació de Grècia.
Una nit, però, després d’una celebració orgiàstica feu incendiar tot el complex que cremà com una teia ardent per tal de venjar-se dels perses que destruiren i incendiàren l’Acròpolis d’Atenes 150 anys abans.
Fou, sense dubte, una decisió bàrbara que va desmereixer el legat i l'obra gegantina que dugué a terme el gran Alexandre
PROPER LLIURAMENT...
Y E Z D i I S F A H A N
Una nit, però, després d’una celebració orgiàstica feu incendiar tot el complex que cremà com una teia ardent per tal de venjar-se dels perses que destruiren i incendiàren l’Acròpolis d’Atenes 150 anys abans.
Fou, sense dubte, una decisió bàrbara que va desmereixer el legat i l'obra gegantina que dugué a terme el gran Alexandre
DOBLE GRIFÓ AQUEMÈNIDA |
PROPER LLIURAMENT...
Y E Z D i I S F A H A N
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada