NÀPOLS "BORBONA"... D'ART I DE FOLLIA

En aquesta darrera "passeggiata" em plau oferir un breu recull de les fotos que vaig fer durant la meva visita al Museu Arqueològic Nacional... això sí, intentant fugir del control dels vigilants del museu!!! Que pesats... però clar fan la seva feina!!!

Deixant de banda la meva autoria fotogràfica, de la que em sento prou content, i de la persecució insistent dels vigilants del Museu, i... puix que som a Nàpols, voldria parlar d'òpera per tal de fer un símil històric. 

A l'òpera, l'ària és un moment molt esperat pel públic, i és el termòmetre de les habilitats d'un o una cantant. Hi ha àries de "bravura", de "portamento", de "cabaletta", "da capo", ària "agitata" i de ben segur la més esotèrica de totes, l'ària "di follia", quan la soprano entra en estat de bogeria o follia absoluta.

Els Borbons, si haguessin estat cantants d'òpera, serien els reis d'aquest darrer mode musical, puix que, per a aquesta família, la vida els ha estat com un teatre de follia d'ençà que nasqué la dinastia el 1327, data en que fou promocionada a Ducat de Borbó i segellà la "flor de lis" en les seves armes nobiliàries. La flor de lis o "beauté fleur"... i que a Catalunya en diem "botifler"...

No cal insistir pas el què ha suposat aquesta dinastia per a les frances, per a les espanyes, per a les catalunyes i per descomptat per al Regne de les Dues Sicilies.

El llegat artístic que hi varen deixar a Nàpols, però, fou magnificent. Mai s'ha sabut si s'ho podien pagar o si n'eren mereixedors... i si mai ho varen arribar a pagar, però els hi calia impressionar al poble fos com fos i no miraven preu. De fet foren els grans precursors del márketing polític i mestres en manipular l'arquitectura, la liturgia i l'etiqueta al servei del poder, tan sols comparable a la Roma vaticana.

TORO FARNESE

DETALL DEL "TORO FARNESE"

És fa llarg llistar tots els "decorats" que els Borbons Dues Sicílies deixàren en herència a Nàpols. 

Citem, entre un munt de palaus i esglésies; la Reggia di Caserta, Real Teatro San Carlo, Reggia-Museo Capodimonte i la joia de la corona... el Museu Arqueològic Nacional.

Anem a pams i fem una "passeggiata" fugissera pels indrets i racons més borbònics de la ciutat de Nàpols.

La Reggia di Caserta, a les rodalies de Nàpols, és una mostra vivent de la follia borbònica duta als extrems. Castell-palau iniciat el 1752 per Carlos III, "el mejor alcalde de Madrid", que amb 1200 habitacions, és el segon "château" més gran del món després de Versailles; aquest darrer construït pel rebesavi de Carles III, Lluis XIV, el "Rei Sol". 

La Reggia di Caserta no fou acabada fins el 1920, o sia al segle XX.

Real Teatro di San Carlo. El teatre d'òpera actiu més antic d'Europa. Construït el 1737 i model de la resta de teatres d'òpera dels segles XVIII i XIX. 

Fou el més afamat d'Europa fins que el teatre "Alla Scala di Milano" li va arrabassar la corona a mig segle XIX, quan "Alla Scala" va anar fitxant els compositors més aclamats de l'època, com Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi i finalment Puccini. Aleshores es fitxaven els compositors com ara es fitxen jugadors de futbol.

Reggia di Capodimonte. Abans que Carlos III tingués la pensada de construir el Castell-Reggia di Caserta, va fer construir el 1738 la Reggia di Capodimonte com a residència d'estiu, puig que el centric Palazzo Reale a Nàpols era massa xafogós a l'estiu i massa a prop de la zona més malaltissa de la capital. 

Capodimonte, és de dimensions humanes i d'una gran categoria artística i arquitectònica. Avui és la seu del "Museo di Capodimonte" enriquit del fons pictòric d'Isabella Farnese, esposa de Felip V, -Borbó poc celebrat a Catalunya-, i mare de Carles III, -Borbó molt celebrat a Madrid-.

    

El llegat, però, més espatarrant, esclatant i magnificent que els Borbons de les "Dues Sicílies" deixaren a Nàpols fou el "Reale Museo Borbonico" que més endavant es batejà amb el nom més republicà de "Museo Archeologico Nazionale". 

Aquest llegat museístic es va nodrir,  també, del fons escultòric de la família Farnese, però també es va nodrir de les obres d'art descolgades de les runes de Pompeia, Hercolano i altres poblacions que foren soterrades per l'esclat del Vesuvi del 79dC.

ERCOLE FARNESE

DETALL FURTIU DE LES POMES D'OR DEL JARDI DE LES HESPÈRIDES

Aquest museu és un "must" obligadissim puig que les seves col·leccions gregues i romanes es cataloguen com de les millors i més ben conservades del món, fins i tot molt més fines i superiors a les que s'exhibeixen a "Altes Museum" de Berlin o a "Musei Capitolini" de Roma.

Es fa impossible, aquí, fer una "passeggiata" ordenada pel museu. El reportatge fotogràfic que ofereixo ací n'és una mostra rellevant del que pot ser-ne la seva visita.

Tan sols goso remarcar la grandesa majestàtica del "Toro Farnese" o el detall amagat i fugisser de les "pomes d'or del jardí de les Hesperides" que donaven la immortalitat. Les pomes amagades reposen a la mà de l'escultura de tres metres del "Ercole Farnese".

Ambdues obres mestres foren trobades a les Termes de Caracalla de Roma el 1546 i que tot seguit foren "protegides" pel Papa Farnese, Pau III.

Amb la foto de la pudorosa "Venus Farnese", poso punt i final a aquestes "passeggiate" que ens han permés coneixer Nàpols i estimar-la o rebutjar-la. De tot cor he desitjat haver transmés una aproximació que convidés a anar-hi, no pas com a turista sinó com a viatger, perquè Nàpols no se la visita, ans se la passeja.

No he amagat res, si bé no he pogut contar-ho tot, però si hi ha algú que té la gosadia de fer el viatge ja n'ha quedat molt avisat... amb Nàpols no s'hi juga... pot embruixar!!!